El Cecopi es va plantejar "confinar" la població dues hores abans de l’SMS

Les hores de caos i pànic que es van viure en el comitè de crisi la tarda de la dana van donar peu a estudiar gairebé tots els escenaris possibles. Un d’aquests va ser el de llançar un avís massiu a la població perquè es confinés a casa o a la feina, a més de demanar que se situessin a les parts més altes dels habitatges i dels centres de treball.

Es una de les nombroses possibilitats que van arribar a plantejar-se en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), liderat per la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, davant l’absència de Carlos Mazón, i representants de diferents institucions estatals el fatídic 29 d’octubre. Llavors eren les 18.10 hores, com coincideixen diverses fonts consultades pel diari Levante-EMV, del grup Prensa Ibérica. El gabinet de crisi a l’Eliana havia arrencat a les 17.00 hores, però aviat va fer una aturada de mitja hora. Una altra demora dramàtica.

A la tornada, la paraula "confinament", com en la pandèmia, es va posar sobre la taula, també l’ús del mecanisme EsAlert, però no el contingut del missatge. Van arribar els dubtes, entre els quals qüestions jurídiques sobre la naturalesa d’aquest tipus d’ordres. Així va venir l’embolic i la pèrdua de temps, mentre a més s’esperava l’arribada del president. Quan Carlos Mazón es va sumar al comandament el descontrol ja era absolut, enmig de trucades, persones entrant i sortint i molta incertesa sobre l’abast de les inundacions. Les fonts consultades situen la seva arribada més enllà de les 19.30 hores, i haver d’explicar-li la situació va retardar encara més l’enviament.

"Evacuació"

Entre les possibilitats que es van posar sobre la taula, la consellera Pradas va arribar a pronunciar la paraula "evacuació". Es tractava de treure la gent de carrers i carreteres. Finalment, el text que es va enviar va ser molt més prudent. Ni confinament ni evacuació: "Com a mesura preventiva s’ha d’evitar qualsevol tipus de desplaçament a la província de València". A aquella hora, les 20.10 hores, molts municipis afectats ja estaven inundats.

Segons els esbrinaments de Levante-EMV no es va circumscriure mai l’alerta a les poblacions aigua avall de la presa de Forata, l’estructura de la qual estava compromesa per les torrencials pluges a la capçalera. Tot i que Forata va absorbir molta atenció aquella tarda, amb dubtes constants sobre si col·lapsava o no, la idea era fer extensiva l’alarma a tota la província. És a dir, també a les localitats que quedaven sota la influència de la rambla del Poio. Les milers de trucades al 112, la informació d’alguns alcaldes i les imatges que circulaven per les xarxes permetien compondre una radiografia general molt preocupant sobre l’evolució de la gota freda en punts com Xiva, Xest i Utiel.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

¿Per què no es va llançar llavors a les sis de la tarda el missatge? És la pregunta que gairebé tothom es fa. Si es va plantejar fins i tot confinar la població, instant a mantenir-se en àrees segures o els pisos més alts, ¿què va fer retrocedir en l’últim moment els responsables del Cecopi? La ministra Teresa Ribera va assegurar divendres passat que va ser la gent de la Confederació del Xúquer present al Cecopi, tot i que de manera telemàtica, la que va contactar amb el Ministeri per a la Transició Ecològica. "No s’estaven prenent les decisions correctes", segons Ribera. Per això, segons ella, el secretari d’Estat, Hugo Morán, va aixecar el telèfon per advertir-li que la "situació estava descontrolada". Va ser quan, segons la versió de Ribera, va trucar a Mazón fins a quatre vegades per preguntar què necessitava.

En realitat eren molts els fronts oberts aquella dramàtica tarda. No només l’embassament de Forata i el barranc del Poio. La petita presa de Buseo també estava al límit. Aquell dia, i sobretot el següent, el dimecres 30 d’octubre, no van ser poques les especulacions sobre aquesta infraestructura, situada al municipi de Xera, i la titularitat de la qual correspon a la Generalitat. Ara la Conselleria d’Agricultura anuncia una inversió de 4,7 milions per a obres d’emergència pels danys soferts. La làmina d’aigua es va situar entre 2 i 2,5 metres per sobre del punt de coronació.