L’UME va assajar un sisme a València en què el Govern havia d’assumir el control
El simulacre de la catàstrofe el 2014 en una localitat fictícia pretenia posar a prova la coordinació entre la Moncloa i la Generalitat
De matinada, un terratrèmol de grau 6,3 en l’escala de Richter ha destruït la imaginària localitat valenciana de Lunyol. La devastació és enorme. Una primera consolidació del recompte de víctimes fixa el nombre en 300... Van ser els supòsits d’un simulacre sobre els quals, entre el 31 de març i el 2 d’abril del 2014, el Govern, la Generalitat Valenciana i la Unitat Militar d’Emergències (UME) van voler posar-se a prova i examinar la coordinació entre diferents administracions de l’Estat davant l’eventualitat d’una gran catàstrofe. En molts detalls –localització, víctimes, unitats intervinents...– aquell exercici clava el guió de la desgràcia que s’ha esdevingut ara a València. Però hi ha una diferència fonamental: en la lògica d’aquelles maniobres, la Generalitat demanava al Govern central l’activació del nivell 3 de l’emergència i que assumís el control.
Han passat més de deu anys, i en faltava un perquè es publiqués al BOE l’actual llei del sistema nacional de Protecció Civil, però ja la normativa anterior preveia –com l’actual– els nivells, la direcció autonòmica de l’emergència i els supòsits per a un pas a control estatal. Es partia del fet que el terratrèmol havia arribat a Lunyol (Bunyol), Xiva i Xest. La situació plantejada en l’exercici era d’extrema gravetat, fins al punt que el Govern valencià es veia desbordat en les seves capacitats. Era quan València, amb una trucada a Madrid, passava del nivell 2 al que avui coneixem com a situació operativa 3, emergència d’interès nacional.
Comandament central
La Revista Espanyola de la Defensa –òrgan del ministeri que avui dirigeix Margarita Robles i llavors regia Pedro Morenés amb el PP– resumia així la base d’aquell simulacre, batejat Gamma Lunyol 2014: "Tot just produir-se el terratrèmol, el conseller de Governació i Justícia activa el pla especial davant el risc sísmic a la Comunitat Valenciana, declara el nivell 2 i sol·licita la col·laboració de la Unitat Militar d’Emergències". Fins aquí, tot són similituds amb els fets d’aquest 28 d’octubre. Però el plantejament de l’exercici continua: "La catàstrofe és de tal magnitud que, poc després [el conseller], es posa en contacte amb el Ministeri de l’Interior perquè declari l’emergència d’interès nacional [nivell 3]. És llavors quan el cap de l’UME –era el tinent general César Muro– assumeix la direcció i coordinació operativa de la situació canalitzant tots els mitjans de l’Estat disponibles per minimitzar els efectes del sisme".
Aquest detall, l’activació del nivell 3, és un dels vèrtexs entorn dels quals gira l’enverinada polèmica política suscitada per la catastròfica dana del 28 d’octubre, una de les preguntes sense resoldre sobre la gestió de la tragèdia. No es tracta, no obstant, d’una cosa que no s’hagués pensat abans, o que no comptés amb precedents, almenys en l’àmbit teòric. En aquell exercici del 2014, a partir del moment en què València ho demanava i el cap de l’UME agafava les regnes, el general "en tot moment actuarà sota dependència d’Interior, per delegació expressa de Presidència del Govern", va explicar el Ministeri de Defensa.
De la ficció a la realitat
Notícies relacionadesGamma Lunyol 2014 va voler posar a prova no només les forces amb les botes sobre el terreny, també l’engranatge administratiu i de comunicacions del quarter general de l’UME i, amb aquest, l’aparell de l’Estat. Una vegada que València demanava la declaració del nivell 3, s’implicava set ministeris: Hisenda i Administracions Públiques, Foment, Economia, Agricultura i Educació, a més de Defensa i Interior. També es va tocar Protecció Civil de les comunitats autònomes de Madrid i Múrcia, a més de la Generalitat Valenciana. Es va posar a prova també la coordinació amb entitats clau: el Consell de Seguretat Nuclear, Red Eléctrica, Gas Natural, Telefónica, Ferrovial, Tragsa...
S’estimaven al voltant de 100.000 persones afectades i la destrucció d’edificis, la via de l’AVE, l’N-3 i les conduccions d’aigua, llum, telèfon i gas, així com quatre complexos industrials amb potencial contaminant. A més dels 300 morts, es comptaven 1.500 ferits. Com en l’actual, i tan real, drama valencià, l’UME havia de mobilitzar els seus cinc batallons d’Intervenció. És cridaner com la ficció d’aquell simulacre s’assembla a la realitat del 2024. Com ara, llavors es va preveure la posada en marxa d’un Centre de Coordinació Operativa Integrat.
