Ana Ferrer, candidata a la Sala Penal del Suprem 25 anys després de Villarejo

Per primera vegada en la seva història, la Sala Segona (sala penal) del Tribunal Suprem registra una magistrada aspirant a presidir-la. Dilluns va quedar confirmat davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que Ana Ferrer García (Madrid, 1959) i Andrés Martínez Arrieta (Logronyo, 1955) aspiren a ocupar la presidència que quedarà vacant el 5 de desembre, data en què caduca el mandat de Manuel Marchena (Las Palmas de Gran Canària, 1959), que deixa el comandament després d’exercir-lo durant deu anys per mantenir-se com a magistrat a l’esmentada sala.

Ana Ferrer García intentarà no ser només la primera dona presidenta de la sala, sinó, també, la primera magistrada progressista a ser-ho després del breu mandat –dos anys– de l’"últim progressista" que va presidir aquesta sala, el magistrat José Jiménez Villarejo, entre 1997 i la seva jubilació el 1999. Ferrer va recalar a l’Audiència Provincial de Madrid el 1996 i en va assumir la presidència el 2009 fins que el febrer del 2014 el CGPJ la va nomenar magistrada la Sala Segona del Suprem, la primera dona entronitzada a la sala penal.

Ana Ferrer sent, segons comentaris privats, que ha arribat el "seu moment" per presidir la Sala Segona, per a la qual té plans –fa deu anys que hi és– i els exposarà davant la comissió permanent del CGPJ durant el procés habitual de compareixences dels aspirants, que tindrà lloc en les pròximes setmanes. Marchena vol deixar el càrrec el 5 de desembre.

Els precedents

Dos candidats progressistes ja ho van intentar. El juny de 1999, José Antonio Martín Pallín, procedent de la carrera fiscal, es va presentar per ocupar la presidència que deixava Jiménez Villarejo, però el magistrat conservador Luis Román Puerta va obtenir els 12 vots necessaris amb el suport sense fissures dels vocals de la dreta, incloent-hi el llavors president, Javier Delgado; Martín Pallín va obtenir cinc vots. Al vèncer els cinc anys de Román Puerta, Martín Pallín va tornar el 2004 a presentar-se –tot i que es va retirar després de criticar el "mercadeig de càrrecs judicials", intercanvi o mercaderia– davant la candidatura del magistrat Juan Saavedra, membre de l’Associació Francisco de Vitoria, que després de diverses votacions va obtenir la majoria absoluta.

I el 2010, un altre candidat progressista ho va intentar sense èxit: Joaquín Giménez. Va obtenir sis vots davant els 13 que va rebre en primera votació Saavedra, que, més tard, el 2014, cediria el testimoni al magistrat avalat per la majoria conservadora, Manuel Marchena, que va vèncer davant les candidatures de Cándido Conde-Pumpido i Miguel Colmenero.

Ves per on, aquella contesa va permetre airejar algunes propostes sobre el funcionament de la Sala Segona davant la comissió permanent del CGPJ, que presideix les compareixences de cada candidat.

Les propostes, però, no decidirien res. Perquè el rodet de Carlos Lesmes, el llavors tsar o seleccionador, ja tenia el seu GAL (Grup d’Amics de Lesmes) en acció, i Marchena era "el candidat". Però potser en vista de la nova competició entre Ferrer i Martínez Arrieta –que tenen, segons han fet saber tots dos als seus amics, una relació de gran admiració mútua– valen la pena d’evocar.

La imparcialitat

Va ser el setembre del 2014 quan Conde-Pumpido va exposar davant Lesmes i membres de la comissió permanent el tema de la imparcialitat en el funcionament de la Sala Segona.

"Caldria reforçar les garanties i concretament hauríem d’assegurar una separació absoluta entre la funció d’instruir i la de jutjar", va explicar el llavors aspirant (derrotat per endavant).

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

"Els membres de la Sala d’Admissió [de la Sala Segona del Tribunal Suprem] no haurien d’integrar-se en cap cas al tribunal d’enjudiciament. Tenim sobre això una decisió molt important i la Sala del 61 del Tribunal Suprem [integrada pels presidents de cadascuna de les sales, més altres magistrats]. La interlocutòria de 20 de juny del 2011 dictada en el cas del jutge Baltasar Garzón ja va establir que la interlocutòria d’admissió pot en determinats supòsits representar una causa d’incompatibilitat per participar en l’enjudiciament, una pèrdua d’imparcialitat, i en aquest cas es va acordar la recusació del president i dels altres magistrats". Aquest incident va portar a crear una Sala de Recursos, separada de la Sala d’Admissió. Però "se segueix mantenint la possibilitat que la Sala d’Admissió hi participi i, a més, normalment, d’acord amb la Sala de Govern [del Tribunal Suprem] acaba sent el tribunal d’enjudiciament", advertia l’aspirant.

Ana Ferrer té fins a jubilar-se els cinc anys de durada del mandat de la presidència. I creu que ha arribat la seva hora, per la seva doble condició: dona i progressista.