Martín-Blas confirma l’operació Catalunya però se’n desvincula

El comissari jubilat Marcelino Martín-Blas, que va ser responsable d’Assumptes Interns de la Policia entre el 2012 i el 2014, va dir a l’arribar al Congrés que li importa el seu país i que el que vol és que s’aclareixi el relatiu a l’operació Catalunya, l’existència de la qual va confirmar tot i que se’n va desvincular.

A diferència dels seus antecessors en la comissió d’investigació del Congrés –l’exsecretari d’Estat d’Interior Francisco Martínez i l’exdirector adjunt operatiu Eugenio Pino–, Martín-Blas va respondre a tot el que li van preguntar. Fins i tot a l’acusació de coaccionar per obtenir informació sobre líders independentistes que li dirigeix l’ex CEO de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel.

Va assegurar que Miquel, que situa la trobada que van mantenir en el 2014, li va entregar una quartilla groguenca en la qual deia que la família de l’expresident de la Generalitat tenia un milió de pessetes a Andorra. "¿Ha vist aquesta informació en algun mitjà?", va afirmar el comissari jubilat per argumentar que ell no havia comès cap delicte amb aquesta actuació perquè mai es va judicialitzar la suposada prova.

El comissari jubilat va començar la intervenció diferenciant entre el que coneixia mentre va estar al capdavant d’Assumptes Interns i el que ha sabut després, perquè està imputat en la peça oberta per l’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas coneguda com a operació Kitchen. Així explicava les discrepàncies que hi podia haver entre les seves paraules quan el 2021 va comparèixer en una comissió d’investigació anterior i aquest mateix dimarts. "Llavors no tenia coneixement i em ratifico en el que vaig dir, però després sí que he tingut gravacions i documents que indicaven que hi havia una activitat de certs policies relacionats amb la política", va dir.

Informe acusatori

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

També va aportar un informe en el qual assenyala que la fundació FAES de José María Aznar, vinculada al PP, és troba entre els que van cobrar comissions del Palau de la Música. No obstant, va assenyalar que aquest document és un "informe pendent de registrar" i per tant "no és un document oficial".

"De les possibles irregularitats denunciades destaca la presumpta exigència de comissions per totes les activitats contractades pel Palau de la Música, aspecte que no ha pogut ser confirmat en l’examen de la documentació portat a terme per aquests pèrits, i la circumstància que la fundació FAES va obtenir una comissió de més de un milió vuit-cents mil euros per les obres del Petit Palau", va afirmar, com informa Europa Press. La FAES ho va negar, mentre que el PSOE va demanar explicacions.