Del Peugeot 407 a l’enemistat

Si hi ha en el dia d’avui una federació crítica dins l’estructura del Partit Socialista, aquesta és la de Castella i Lleó. Luis Tudanca i Pedro Sánchez han deixat d’amagar que es troben en una guerra oberta i la polèmica designació del calendari de primàries per renovar els càrrecs en aquesta comunitat ha sigut l’última de les batalles que han protagonitzat a l’escenari públic, amb declaracions creuades i filtracions interessades en els mitjans de comunicació. La relació entre els dos líders és irreconciliable, i a Ferraz tothom espera que aquest capítol arribi a la seva fi al febrer, quan se celebri el congrés dels socialistes castellans i lleonesos. Abans, això sí, hauran de veure’s les cares a Sevilla, en una trobada en la qual les espases estaran amunt.

La intrahistòria d’aquest desacord cal buscar-la en una sèrie de cops que les organitzacions federal i autonòmica s’han donat de manera mútua al llarg dels últims anys, tot i que la relació mai va ser així. Fa deu anys, quan Tudanca va accedir a la secretaria general del PSOE de Castella i Lleó, el burgalès era un fidel escuder de Pedro Sánchez, que tres mesos abans havia accedit a la màxima representació nacional de la formació. La complicitat entre tots dos va ser màxima, fins al punt que, el 2016, quan es va desencadenar la crisi interna en el partit, el líder castellà i lleonès va ser l’únic baró territorial a mostrar el seu suport explícit a Sánchez i a acompanyar-lo durant la seva gira en el Peugeot 407 fins a la seva tornada a dalt de tot de l’estructura.

Clara victòria el 2019

Tudanca va aconseguir en les eleccions autonòmiques del 2019 una clara victòria sobre el Partit Popular, la primera en més de trenta anys, des del temps de Demetrio Madrid. Un resultat que va ser el principi del final per a la seva relació amb els òrgans federals del partit. La impossibilitat de formar govern per dirigir la Junta de Castella i Lleó va relegar el PSOE a un paper novament secundari, que els ciutadans van castigar tres anys després en la repetició electoral del 2022. Amb set diputats menys i un projecte sense la pólvora que el va portar a dalt de tot, des de Ferraz van començar a veure Tudanca com una figura amortitzada. Però el burgalès no vol marxar.

Al llarg dels dos últims anys, l’intercanvi de cops ha sigut constant. El primer d’ells va arribar des de Madrid, a l’imposar Javier Izquierdo com a número u en les llistes al Senat en les generals del 2023 contra el criteri autonòmic. Temps després, Tudanca l’hi va tornar a l’incorporar en el seu nucli dur Andrea Fernández, apartada de la direcció federal després d’ostentar el càrrec de secretària d’Igualtat. El secretari general autonòmic va anar més enllà i va separar de la representació en les Corts la procuradora Nuria Rubio per la seva proximitat amb Javier Alfonso Cendón, líder dels socialistes de Lleó i mà dreta de Santos Cerdán, secretari d’Organització del PSOE.

Notícies relacionades

Godàs s’obre a aliar-se amb Foc Nou per derrotar Junqueras

Illa desafia Junts a recolzar els comptes després de criticar el Govern en minoria

L’organització de les primàries de cara al XV Congrés del Partit Socialista de Castella i Lleó ha sigut l’oportunitat que ha vist Ferraz per contraatacar. L’equip de Tudanca pretenia convocar els comicis per al mes d’octubre, una maniobra vista des de Madrid com un intent d’evitar possibles candidatures en contra seu, raó per la qual es va decidir paralitzar el procés. Ara, les dues parts han pactat un calendari que portarà la campanya al mes de gener i l’elecció per al febrer del 2025.

De moment, Tudanca no ha confirmat la seva candidatura per continuar en el càrrec, i tampoc hi ha una alternativa clara, malgrat que des del si federal estan mirant de forjar-la. Óscar Puente, ministre de Mobilitat Sostenible, mà dreta de Pedro Sánchez i destacat militant del PSOE de Castella i Lleó, ha descartat postular-se per la imatge centralista que d’ell es té en províncies perifèriques d’aquesta extensa regió conformada per nou territoris. També ha sonat l’alcaldessa de Palència, Miriam Andrés, que ha afirmat no aspirar "a res" que no sigui la seva comesa actual amb la seva ciutat.