El fiscal recorre l’arxiu de la denúncia per tortures a Via Laietana

El fiscal recorre l’arxiu de la denúncia per tortures a Via Laietana

El fiscal recorre l’arxiu de la denúncia per tortures a Via Laietana

1
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La Fiscalia davant el Tribunal Constitucional, en coordinació amb la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l’Estat, ha recorregut en empara l’arxiu de la querella dels bessons Ferrándiz per les tortures que van patir el 1971 durant la seva detenció per la Brigada Politicosocial, que tenia la seu a la Via Laietana de Barcelona.

El recurs d’empara es fonamenta en la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, d’acord amb la llei de memòria democràtica, que estableix expressament el dret a la justícia de les víctimes del cop d’Estat, la guerra i la dictadura, així com l’obligació d’investigar les violacions dels drets humans perpetrades en aquell període.

Notícies relacionades

Maribel i José Pablo Ferrándiz denuncien la detenció i tortura que se’ls va infligir entre el 23 d’abril i el 25 de maig del 1971, així com un arrest anterior que va patir ell el desembre del 1970. Segons la querella, quan tenien 15 anys d’edat els dos van començar a militar al Front Obrer de Catalunya (FOC) i la Jove Guàrdia Roja del Partit Comunista d’Espanya (Internacional) (PCE-I). Durant els 32 dies en què van estar sota arrest juntament amb una vintena de membres de les dues organitzacions, els dos van patir tortures i tractes vexatoris. Després, ella va ser traslladada a la presó La Trinitat Vella, i ell, a la Model de Barcelona. El procediment en contra seu va acabar quan van ser indultats el novembre del 1975.

Així mateix, la fiscalia recorda que, malgrat que el Tribunal Constitucional ja s’ha pronunciat en relació amb denúncies i querelles per crims del franquisme, encara no ho ha fet sobre l’abast i el significat del dret a la investigació de l’article 29.1 de la llei de memòria democràtica, per la qual cosa "la qüestió transcendeix el cas concret, perquè planteja una qüestió jurídica de rellevant i general repercussió social".