150 actes, 80 reunions i més de 2.000 quilòmetres

Expliquen pels passadissos del Palau de la Generalitat que mai abans a la institució s’havia matinat tant com des que Salvador Illa és president. Fa 100 dies que a la plaça de Sant Jaume es toca diana quan encara és fosc i el cor de la ciutat no s’ha desemmandrit. Però ell arriba encara abans al seu despatx. Des que va agafar les regnes del Govern, la seva agenda és frenètica. El balanç, a data d’avui, és de 79 reunions públiques, 92 actes i visites institucionals, 13 reunions del Consell Executiu, vuit sessions al Parlament, vuit entrevistes i una trentena d’activitats territorials que sumen més de 2.000 quilòmetres recorreguts arreu de Catalunya.

El president vol multiplicar la seva presència en tots els fronts, tant als que li són més propis com als que li resulten més aliens. Els seus contactes han anat des del Rei fins als alcaldes; un desplegament per projectar una "normalització" en els vincles amb totes les administracions i actors polítics, econòmics i socials després d’una dècada de procés que considera que s’havien perdut o llastat. Es tracta, insisteixen des del seu equip, de transmetre "estabilitat", tot i governar en minoria, i implicació tant en la gestió domèstica en tots els nivells com en la política estatal i europea, ja sigui seguint l’agenda prevista com la sobrevinguda, com la gestió de la dana. I també una estratègia per guanyar centralitat i consolidar-se per més d’un mandat.

normalitzada la relacióamb el Rei

Si una relació estava espatllada després de la dècada del procés era la de la Generalitat amb el Rei. El president Illa va començar ràpid a posar-hi remei. Només 20 dies després d’haver sigut investit ja estrenyia la mà del Monarca en l’acte inaugural de la Copa Amèrica de vela a Barcelona. Aquell va ser només el preàmbul del que vindria després: el 18 de setembre, Felip VI el va rebre a la Zarzuela, un gest que trencava una insolència de nou anys. I el 12 d’octubre Illa va acudir a la desfilada militar del Dia de la Hispanitat a Madrid després de 14 anys d’absència d’un president de la Generalitat en aquest acte.

Govern i presidentsautonòmics

Una altra de les novetats de l’actual legislatura és que l’agenda del president està alineada amb la de la Moncloa, amb qui remarca que s’ha de "col·laborar", i no pas confrontar, per aconseguir fites com ara el finançament singular per a Catalunya. Els projectes d’Illa i de Pedro Sánchez estan en simbiosi, i tots dos es reuniran per primera vegada de manera oficial com a presidents divendres vinent a la Moncloa. No obstant, en aquest temps, el cap de la Generalitat s’ha reunit amb diversos ministres, com Félix Bolaños, José Luis Escrivá, Yolanda Díaz i Óscar López, però també amb la presidenta del Congrés, Francina Armengol. També amb presidents autonòmics, com la de Navarra, María Chivite, i el d’Astúries, Adrián Barbón. Ha anunciat, de fet, un tour per tot l’Estat per fer pedagogia del finançament que defensa per a Catalunya.

Més enllà de l’àmbit autonòmic i estatal, Illa té pendent un viatge a Brussel·les. Sí que s’ha reunit ja amb la presidenta del Banc Europeu d’Inversions, Nadia Calviño, ha rebut el cos consular al Palau, ambaixadors com el d’Itàlia i Alemanya i ha intervingut en el Fòrum Regional de la Unió pel Mediterrani.

expresidentsde la generalitat

Illa ha buscat revaloritzar el rol dels expresidents de la Generalitat reunint-se amb tots ells, excepte amb Carles Puigdemont, perquè continua en la primera línia de la política, i Pasqual Maragall, que fa anys que no exerceix a causa de la seva malaltia. Pel seu despatx han desfilat des de José Montilla fins a Quim Torra, Artur Mas i Pere Aragonès. Però la trobada que més ha fet parlar és la que va mantenir amb Jordi Pujol.

Des de la confessió, fa una dècada, dels diners que tenia a Andorra, cap altre president l’havia convidat oficialment al Palau de la Generalitat, i aquest gest suposa, a la pràctica, la restitució del fundador de Convergència, que amb els seus fills serà jutjat el novembre del 2025. Aquesta causa judicial no ha sigut un inconvenient perquè Illa es reuneixi amb Pujol, a qui reconeix el paper de promotor de l’autogovern de Catalunya.

Dels grups delParlament als alcaldes

Illa sol recordar que en el seu currículum consten 10 anys com a alcalde de la Roca del Vallès per explicar el perquè del seu afany que els regidors se sentin partícips de la governabilitat catalana. Per això, més enllà d’allargar la mà a tots els grups del Parlament, amb qui ha mantingut reunions a excepció de Vox i Aliança Catalana, a l’inici del seu mandat s’ha reunit ja al Palau amb els alcaldes de les quatre capitals: Jaume Collboni (Barcelona), Félix Larrosa (Lleida), Rubén Viñuales (Tarragona) i Lluc Salellas (Girona). Tots ells, tant els tres primers, socialistes, com el quart, de la CUP, van sortir amb acords per als seus respectius territoris sota el braç. Continua rebent, a més, altres alcaldes, com ha fet amb el d’Igualada, Marc Castells, que pertany a l’òrbita de Junts.

També s’ha citat amb els presidents de les quatre diputacions i amb els líders de les entitats municipalistes (Federació Catalana de Municipis i Associació Catalana de Municipis), als quals ha fet partícips del seu pla per mobilitzar terreny per a vivenda pública. Els caps de setmana els destina, principalment, a trepitjar territori i a visitar municipis, ja sigui per conèixer personalment una promoció de vivenda pública, inaugurar un CAP o anunciar un paquet de mesures urgents, com va fer després dels incendis al Priorat.

Agents econòmicsi socials

Notícies relacionades

La militància dels Comuns demana apujar el to de les exigències a Illa

Els ponts trencats entre el Consell i el Govern compliquen la reconstrucció

Durant aquests 100 dies de mandat, pel despatx del president de la Generalitat han desfilat representants de tota índole. Des dels líders sindicals de la UGT i de CCOO i el president de Seat, fins als de Societat Civil Catalana i Òmnium Cultural. Des de la Creu Roja i la fundació ONCE fins a entitats LGTBI.

Illa també ha cuidat la relació amb Foment i Pimec i en alguns actes s’ha envoltat de l’empresariat català i de capitostos de l’àmbit judicial, però, a més, tampoc s’ha perdut cites com la de l’assemblea del Tercer Sector i el mil·lenari de Montserrat, així com la inauguració de la temporada teatral o gales i esdeveniments de diferents sectors, com el Concurs de Castells, la Copa Amèrica i els Premis Ondas.