Illa compleix 100 dies amb l’oposició a ratlla

No obstant, l’Executiu encara no té clar si podrà aprovar la llei més important de l’any, la dels Pressupostos de la Generalitat del 2025. Ha d’esperar que ERC resolgui el seu procés de renovació interna –el 30 de novembre– per entrar de ple en la negociació. Però això no impedeix, almenys per ara, que el president presumeixi d’estabilitat malgrat tenir un govern en minoria –42 diputats de 135–, perquè l’oposició encara s’està reposicionant en l’arrencada de la legislatura. Els pròxims mesos seran clau.

Junts: entre la duresa i la mà estesa

Durant aquests primers 100 dies, Junts ha mirat de fer equilibris. La seva intenció des del primer moment va ser presentar-se com alternativa al Govern d’Illa, però els postconvergents saben que una estratègia basada únicament a atacar l’Executiu i a negar tota possibilitat de pactes és sinònim d’aïllament i pèrdua d’influència política. És per això que el partit liderat per Carles Puigdemont –que ha rebutjat el càrrec formal de cap de l’oposició i les seves prebendes– va assistir divendres a la reunió amb el Govern per abordar els pressupostos. Tot i que ha donat un cop de porta a qualsevol negociació formal, és significatiu que hagi acceptat entaular-se.

Els postconvergents han estès la mà a l’Executiu al Parlament per recuperar la "centralitat" i "compartir prosperitat". Sis mesos després de les eleccions, Junts ha canviat de tema, però només el temps dirà si existeix alguna possibilitat d’arribar a acords puntuals amb Illa.

ERC: esperant nou líder

Tot a ERC és provisional fins que el 30 de novembre els seus militants elegeixin el nou líder del partit. Això explica que, en el primer tram de mandat, els republicans no s’hagin mostrat especialment bel·ligerants amb Illa. Abans han de resoldre el seu caos intern i després fixar un nou rumb que inclogui quina classe d’oposició volen ser.

La provisionalitat d’Esquerra afecta directament el Govern perquè els republicans no poden prendre una decisió sobre si recolzen els pressupostos fins que tinguin una nova direcció. Tots els aspirants a liderar les files prometen que seran durs amb el PSC i fins i tot amenacen d’intentar deixar caure el Govern. No obstant, és dubtós que a algun d’ells li interessi de veritat trencar a curt termini i forçar unes eleccions. El partit està massa debilitat com per afrontar amb garanties una cita amb les urnes. Tret de sorpresa, a la nova ERC li interessarà aprovar els primers pressupostos d’Illa i guanyar temps per recuperar-se.

Comuns: pressió per imprimir el seu segell

Malgrat ser el soci minoritari del Govern, els Comuns són clau per a Illa. Estan disposats a posar l’espatlla sempre que se’ls permeti imprimir el seu segell en la legislatura, que han proclamat que ha de tenir l’habitatge com a prioritat. Aquesta setmana es reuniran amb el Departament d’Economia per mirar de desencallar la despesa que s’ha d’incloure en aquesta matèria en els pressupostos.

Però, més enllà de la inversió, els Comuns demanen també que hi hagi una regulació per mirar de posar límit als que negocien amb l’habitatge i el turisme. Han abocat el Govern a accelerar el règim sancionador contra l’incompliment dels límits dels lloguers i han apressat a fer tot el possible per regular els lloguers de temporada, però també a incrementar impostos com el de la taxa turística i a actuar per eliminar ja els beneficis fiscals a projectes com el Hard Rock. De l’ambició que demostri Illa en aquestes carpetes dependrà que el grup que lidera Jéssica Albiach sol·liciti entrar més endavant en el Govern.

PP: Illa en el punt de mira

El PP català mira de reivindicar-se com la força de l’oposició a Catalunya afirmant que, mentre Junts sigui soci de Pedro Sánchez al Congrés, són l’única formació que pot fiscalitzar el Govern d’Illa al Parlament. Aquest relat, i també el que l’Executiu està "segrestat" per ERC i els Comuns, porta el grup liderat per Alejandro Fernández a acusar el nou president de "falta d’autonomia" i de "dependre" en excés dels independentistes. Posen com a exemple d’aquesta dependència que Illa no ha pogut aprovar encara els pressupostos perquè ERC no ha resolt la seva crisi interna.

Els populars volen fer que aquest argument arreli amb repetits retrets al dia a dia del Govern i a través de la duresa en els discursos que pronuncia Fernández a l’hemicicle. Però van fer una excepció amb la gestió recent del temporal de la dana i van evitar traslladar a Catalunya la tensió PP-PSOE que hi ha a escala estatal. Van estendre la mà a Illa i no van criticar la seva actuació, malgrat que des de la direcció de Génova les directrius eren unes altres.

Vox i Aliança Catalana: l’ús dels discursos d’odi

La ultradreta tant de Vox com d’Aliança Catalana té poc recorregut legislatiu a l’hemicicle pel cordó sanitari que li han imposat tots els grups parlamentaris, tret del PPC. Però això no els impedeix marcar oposició mitjançant intervencions centrades en la islamofòbia i la vinculació constant entre immigració i criminalitat. Els dos partits permeten a Illa rivalitzar amb els discursos d’odi –més ara que el president del Parlament advoca per no interrompre’ls–, i mostrar la imatge que planta cara a l’extrema dreta amb rèpliques i arguments contundents.

Notícies relacionades

La militància dels Comuns demana apujar el to de les exigències a Illa

Els ponts trencats entre el Consell i el Govern compliquen la reconstrucció

CUP: el repte d’intentar fer-se notar

Les últimes debacles electorals patides per la CUP han portat els anticapitalistes a modificar la seva estratègia i la seva organització interna, i han apostat per tenir més verticalitat en la presa de decisions i lideratges més duradors. El partit vol deixar enrere els maximalismes del passat i aspirar a més quota de poder en totes les institucions. No obstant, l’aritmètica actual del Parlament no els deixa en una posició rellevant. La modificació del reglament de la Cambra els ha permès sortir del grup mixt i tenir més veu i capacitat d’actuació, però no són indispensables ni per formar una majoria d’esquerres ni una majoria independentista.