EL PERIÓDICO de la vivenda
Illa impulsa barris de nova creació i centra la legislatura en la vivenda
La Generalitat estudia recuperar les àrees residencials estratègiques, que es van projectar el 2007 durant el mandat del president Montilla, per poder construir 50.000 pisos en sis anys
El Govern tindrà abans de final d’any el règim sancionador per qui incompleixi els límits al lloguer
"Garantir l’accés a l’habitatge és un deure de país; anirem tots junts per guanyar la batalla, va proclamar el president Salvador Illa en el debat de política general el 8 d’octubre al Parlament. Des d’aleshores, l’augment del parc públic per mirar d’abaratir els preus s’ha convertit en la carpeta primordial de l’agenda del Govern, amb l’horitzó d’arribar a la xifra de 50.000 pisos en sis anys i una inversió de 4.400 milions anunciada per a una sola legislatura. La necessitat és tan gran i el llast per a l’emancipació dels joves tan pesat, que l’Executiu té l’ull posat en recuperar plans per construir barris sencers nous, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. La vivenda i el finançament singular s’han convertit en els dos pilars de l’estabilitat d’Illa, ja que es tracta de les dues carpetes que cohesionen la majoria amb els Comuns i amb ERC a la qual el PSC ha volgut lligar el seu mandat.
En aquests moments, la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica està analitzant les anomenades Àrees Residencials Estratègiques (LLAURI), una figura estatutària aprovada l’any 2007 durant la presidència de José Montilla i que va ser concebuda per posar a disposició terra per construir 100.000 habitatges, la meitat dels quals protegits. La previsió amb què treballen és que en les pròximes dues setmanes estigui llest un recompte que determini quantes d’aquestes àrees no han sigut desenvolupades prou, quines queden descartades i quines sí que es portaran a terme de la mà dels respectius ajuntaments. N’hi ha tres especialment avançades i rellevants per la magnitud de les ciutats en les quals s’ubiquen: el sector residencial de la Remunta, en l’Hospitalet de Llobregat; el de l’Eixample Sud, en el Prat de Llobregat, i el barri de La Montesa, a Esplugues.
Si una cosa s’ha ficat entre cella i cella el president Illa és que el seu mandat deixi empremta en una qüestió que té un impacte directe en la vida dels ciutadans, una bandera que fins ara havia sigut vaixell insígnia, especialment, dels Comuns, que busquen també ficar cullerada en les polítiques de vivenda aprofitant que són clau per a l’estabilitat del Govern. La legislatura va arrencar marcada pel finançament singular pactat entre el PSC i ERC a canvi dels vots a la investidura, però la lectura que es va fer ràpidament en la Generalitat és que la seva agenda no podia quedar-se embardissada, únicament, en un assumpte que no forma part de la conversa pública al carrer i que els ciutadans perceben com a llunyà i fins i tot com a munició entre partits polítics.
Reunió a la Moncloa
Prova que Illa vol posar sordina a la discussió perquè avanci amb discreció –cal fugir del "soroll", sol dir– i posar en el centre del focus la vivenda és que aquest serà el principal punt que portarà a la reunió amb el president Pedro Sánchez divendres vinent en la Moncloa. L’objectiu és "sincronitzar" el pla de Catalunya amb què té el Govern. Un pla per al qual ha posat en marxa un ventall de mesures. Una de les principals és la creació d’una reserva pública de terra per agilitzar la construcció de nous pisos, tasca en què ha involucrat els ajuntaments, que Illa vol fer partícips del seu mandat. Els delegats del Govern de cada zona estan a càrrec de la recopilació de terrenys per tenir a principis de 2025 on es pot començar ja a treballar. En paral·lel i buscant també resultats més a curt termini, la Generalitat ha posat en marxa un fons públic d’emancipació per ajudar els joves a finançar el 20% de l’entrada d’un pis sense tornar el capital fins al final del préstec.
Totes aquestes mesures començaran a encarrilar-se a través dels pressupostos del 2025, que el Govern català preveu poder aprovar durant el primer trimestre del 2025. Per a això haurà de desfer dos nusos no menors que tenen a veure amb els recursos de la Generalitat que es destinaran a vivenda en aquests comptes i amb la regulació per posar límit al negoci del sostre. Es tracta de dues exigències dels Comuns, que consideren que la construcció de nous pisos no s’ha de basar únicament en la via del crèdit i que per garantir el dret a l’habitatge cal posar fre a l’especulació.
Notícies relacionadesDijous de la setmana que ve el Govern es reunirà amb el grup de Jéssica Albiach per mirar de desencallar que l’import de recursos propis superi els 734 milions que preveien els pressupostos fallits de l’anterior executiu per a 2024. Però abans que acabi l’any el president Illa s’ha compromès també a tenir llest el règim sancionador per als que incompleixin els límits fixats als lloguers i els seus socis prioritaris esperen també que la Generalitat actuï per regular, en el marc de les seves competències, els lloguers de temporada més enllà del que passi amb aquesta qüestió al Congrés. Així s’ha aprovat al Parlament amb el vot afirmatiu del PSC. Els Comuns exigeixen més ambició a l’hora d’apujar impostos als grans tenidors.
En els pròxims mesos acabarà de definir-se el perímetre en què està disposat a moure’s Illa, que més enllà de si el 2026 l’Agència Tributària de Catalunya estarà recaptant tot l’IRPF ha lligat el balanç del seu mandat a quants pisos públics estaran construïts l’any 2030 i a quins preus.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Crim Qui era David Caballero, l'home mort a trets a Montgat
- Salut mental Un milió d’espanyols pateixen trastorn obsessiu compulsiu
- MOBILITAT URBANA Bicicletes i patinets no podran circular per la vorera excepte si porten menors
- Successos Assassinat d’un tret al clatell un home a Montgat
- Relleu en l’autoritat portuària Illa va proposar a Salvadó seguir al capdavant del Port de Barcelona
- Uns 50.000 habitatges deixaran de ser de protecció oficial en 15 anys
- Radiografia del dèficit habitacional Laia Bonet: «BCN haurà passat de produir 500 a 1.000 pisos públics a l’any a partir del 2027»
- COP29 A L’AZERBAIDJAN Els senadors de Biden confien que els EUA no faran un pas enrere en el clima
- Retards de tres anys en teràpies dirigides
- SALUT La incidència del càncer de pulmó en dones es triplica