Mazón, un problema per a Feijóo

Hi ha moltes possibilitats que Carlos Mazón acabi imputat per la seva responsabilitat en la gestió de la dana. Divendres passat, en la seva compareixença a les Corts, va donar la versió que més li interessava per als seus propis interessos. Mazón va culpar el "sistema", la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, l’Aemet... Fins i tot va dir que va arribar tard (dues hores) a la reunió del comitè de crisi per culpa del trànsit. El dirigent autonòmic va mantenir la tesi que hi va haver una "apagada informativa" dels organismes responsables de les alertes entre les quatre i les sis de la tarda, tot i que els correus electrònics i les trucades amb els alcaldes (alguns del mateix PP) refuten una tesi que també oblida que la responsabilitat de les emergències és autonòmica. Del que no va dir ni una paraula és de la seva "apagada com a president", aquelles tres hores que assegura que va dedicar a menjar amb una periodista.

Estratègia contradictòria

Feijóo ha donat diverses batzegades des del dimarts 29 d’octubre, quan la dana va arribar al País Valencià. No va tardar ni 48 hores a anar a València a criticar agrament l’Executiu central per no ajudar. "Al Govern no li demanaria més col·laboració, li demanaria alguna col·laboració", va dir aquell dijous. Després, quan va ser conscient de la imatge que va donar amb aquesta escomesa, va desaparèixer tres dies. Va tornar a parlar el dilluns 4 i va demanar a Pedro Sánchez que declarés l’estat d’emergència nacional, una decisió que hauria suposat treure les regnes de la gestió al seu baró. Feijóo creia llavors que la dana perjudicaria els dos governs de la mateixa manera i no li va importar perjudicar Mazón. No obstant, la seva intervenció no va agradar en el partit i això va fer que rectifiqués de nou.

Després, el líder del PP s’ha anat lligant cada cop més a Mazón: s’ha afegit a la tesi de l’"apagada informativa" de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Feijóo va arribar a dir dimecres que amb el seu discurs el baró valencià aconseguiria que "molta gent" se sentís "parcialment reconfortada amb la classe política". O Mazón no li va fer cas o la dana va arrasar també amb el llistó de l’autocrítica. A València i a Madrid.

Ribera i Trump

Mazón va ser un problema per a Feijóo el 2023 quan va pactar ràpidament amb Vox, ho és ara i tot apunta que ho continuarà sent en el futur. El president valencià va assenyalar divendres passat que declinarà presentar-se a la reelecció el 2027 només en el cas que no sigui "capaç de liderar la recuperació". ¿Amb quina autoritat pot Feijóo demanar dimissions o la caiguda de Teresa Ribera si Mazón parteix amb l’actitud de continuar en el càrrec fins a acabar la legislatura i després ja ho veurà?

Si no torna a canviar de rumb, Feijóo ha decidit donar-li suport en el seu objectiu de carregar la responsabilitat sobre el Govern central i, en concret, sobre Ribera, vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, perquè d’ella depenen la Confederació del Xúquer i l’Aemet. El polític gallec ha elevat l’aposta i ha demanat que Ribera no es converteixi en vicepresidenta de la nova Comissió Europea que encapçalarà l’alemanya Ursula von der Leyen. En els pròxims dies es veurà si porta l’envit fins al final.

La maniobra pot tenir conseqüències de pes perquè posa en perill l’elecció de tota la Comissió, els membres de la qual havien sigut nomenats després d’un delicat pacte entre els populars, els socialdemòcrates i els liberals. Per fer tremolar la candidatura de Ribera, Feijóo s’ha aliat amb Manfred Weber, líder del PP europeu i més procliu que Von der Leyen a pactar amb les noves forces ultres al Parlament d’Estrasburg. És clar per on corren els vents de la dreta: Donald Trump tornarà a governar els EUA malgrat haver sigut declarat culpable de subornar una actriu porno amb finalitats electorals i malgrat haver encoratjat l’assalt al Capitoli.

Notícies relacionades

Gallardo aspira a ratificar lideratge

Colau cedeix pas en els Comuns i insta a "combatre les elits"

L’abraçada de Sánchez i Feijóo

No, no ha passat. No hi ha hagut abraçada ni acostament ni res. El 31 d’octubre, dos dies després de la tragèdia, Sánchez i Feijóo s’haurien d’haver presentat junts a València i no per separat com van fer. Una catàstrofe d’aquesta magnitud s’hauria d’haver abordat en termes constructius i no buscar culpables des del minut zero. No era el moment de revelar quantes vegades va trucar Ribera a Mazón el dia de la dana ni tampoc el de bloquejar l’elecció de Ribera com a vicepresidenta de la Comissió Europea. Una dana "colossal" i "incomparable", com deia Mazón divendres, hauria d’haver tingut una resposta proporcional per part dels polítics. Una altra oportunitat perduda.