Una pedra en el camí dels pressupostos de Sánchez

Cada vegada que l’hi pregunten, Pedro Sánchez assegura que aquesta serà "la legislatura de la vivenda". Pot ser que ho acabi sent, però de moment amb prou feines s’han observat canvis durant el primer any del nou mandat del socialista al capdavant del Govern. Els preus no baixen, ni en la compravenda ni en el lloguer, i continuen tenint una pujada molt superior a la del poder adquisitiu dels ciutadans. La vivenda pública escasseja. I l’actual composició del Parlament, més escorada a la dreta que en el període anterior, quan es va aprovar la primera llei integral de vivenda, fa que l’aprovació d’iniciatives encara sigui més complicada.

Fonts socialistes reconeixen que el bloc d’investidura està compost per forces heterogènies, amb grups que defensen posicions de vegades oposades, com el PNB i Junts d’una banda, i Podem, ERC i Bildu d’una altra.

Els morats, que segons el PSOE són els més reticents ara mateix a donar suport als Pressupostos de l’any que ve, fins i tot més que els postconvergents, han posat la vivenda a l’epicentre de la negociació per tirar endavant els comptes públics. Exigeixen abaixar per llei els lloguers un 40%, una mesura que el Govern rebutja de ple per "inconstitucional".

El Ministeri d’Habitatge, mentrestant, ressalta els passos que s’han fet fins ara. "El Govern ha multiplicat per vuit el pressupost que hi destinava Mariano Rajoy: 3.500 milions d’euros vs. 470 milions. Gràcies a això, es finança entorn del 70% de les polítiques de vivenda de les autonomies", assenyalen fonts del departament.

"Hem aprovat la primera llei de vivenda de la democràcia, una norma que dota d’instruments per garantir i blindar el parc públic de vivenda i controlar les pujades dels preus del lloguer en situacions d’oferta insuficient. Després que Euskadi i Navarra s’hagin sumat a Catalunya, vuit milions de persones viuran en zones de preus limitats per al lloguer", continuen a Habitatge.

Governs del PP

Però la resta de territoris, la majoria governats pel PP, rebutgen aplicar la norma. "Això ha de ser una feina conjunta entre totes les administracions. Instem que les comunitats autònomes treballin pel compliment de la llei de vivenda", insisteixen al ministeri, on també destaquen el compromís d’ampliar el parc públic de vivenda fins al 20% (en l’actualitat és del voltant del 2,5%, davant el 9,3% de la mitjana europea) i d’augmentar al llarg d’aquesta legislatura en 184.000 el nombre d’immobles de lloguer assequible. Tanmateix, les mateixes fonts eviten concretar quantes d’aquestes cases s’han entregat.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

Un any i mig després de l’aprovació de la llei, el desequilibri entre l’oferta i la demanda és colossal. Segons el Banc d’Espanya, el país necessita entre 600.000 i un milió cases més. Cada pis que s’anuncia per llogar a Barcelona atreu 350 interessats. A Madrid, 115.

Mentre això passa, els socis parlamentaris del Govern reclamen que hi hagi accions més ambicioses. Cap de les propostes del PSOE ha aconseguit convèncer-los. Ni tan sols Sumar.