Illa s’entrena com a president a Brussel·les per defensar el català

Després de 100 dies de proclamar a so de bombo i platerets que "Catalunya ha tornat" perquè la seva veu sigui influent en àmbit estatal, el president estrena el seu pla Brussel·les, amb el qual pretén també guanyar autoritat a escala europea en l’etapa del postprocés. La seva agenda en aquest primer viatge institucional, de dos dies, és intensa i inclou des d’una reunió amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, amb l’oficialitat del català com a principal assumpte per tractar, fins a una intervenció en el Comitè Europeu de les Regions, que celebra el seu 30è aniversari i en el qual no ha participat un president de la Generalitat des del mandat de José Montilla.

Màxim rang institucional

El diagnòstic d’Illa és que la Generalitat ha de recuperar terreny i ascendència en els espais de decisió comunitaris després d’una dècada de governs independentistes durant els quals, segons el seu parer, s’han debilitat els vincles internacionals. "Hi ha hagut buits i una relació que ha sigut complicada en alguns moments", afirmen fonts del Govern. Així que, després de tres anys entrant en competència directa amb el llavors president Pere Aragonès per veure quin dels dos era rebut per més comissaris, Illa ha decidit encarregar-se personalment de dotar del màxim rang institucional la presència del seu executiu a la capital europea.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El seu objectiu és que, de la mà del conseller encarregat de la política exterior, Jaume Duch, qualli que amb el seu mandat s’ha obert una nova etapa que dona carpetada a la inestabilitat del procés i projectar una Catalunya "fiable" més centrada a exercir de motor econòmic que en el conflicte territorial que va acabar sacsejant també l’Eurocambra. Especialment durant l’anterior mandat amb Carles Puigdemont com a eurodiputat, amb qui Illa no pensa reunir-se malgrat ser molt a prop de Waterloo aquests dos dies. Al Palau no volen que res eclipsi la seva vocació d’esprémer tots els espais possibles per influir en la presa de decisions que tinguin a veure amb el destí dels fons europeus, l’impuls a la vivenda pública, la política agrària comuna o la reforma de l’Administració.

No obstant, sota el braç Illa portarà també una plúmbia carpeta que té a veure, precisament, amb el pacte amb Junts que va permetre que Sánchez continués a la Moncloa amb una majoria que avui trontolla: l’oficialitat del català. Aquest continua sent un compromís pendent del Govern de Sánchez amb Puigdemont, una promesa que ha topat amb la crua realitat de necessitar la unanimitat dels 27 països membres del Consell de la UE. El Govern veu més assequible a curt termini, i com a estadi intermedi, aconseguir que el català es pugui utilitzar en els plens, cosa que depèn que hi hagi una majoria a la taula de l’Eurocambra. Illa apressarà Metsola a abordar aquesta qüestió, que compta amb el suport dels socialistes, els Verds i del Grup de l’Esquerra, però que estaria a expenses del vot favorable dels liberals. "Diàleg i consens", recepten en el Govern per aconseguir aquesta fita.