Un territori petit amb pes

Es dona per descomptat que els 18 delegats que participaran a final de mes al conclave de Sevilla seran disciplinats. També que Sánchez no tindrà cap temptació de rellevar Chivite, a diferència del que passa amb altres líders territorials. Sobre el futur de Cerdán, en canvi, hi ha més dubtes.

Mantenir la influència

Aliena al debat del finançament, "Navarra té més pes que mai dins de la direcció federal del PSOE", va presumir Chivite en les últimes setmanes, deixant clar que vol mantenir aquesta influència. No és només l’entrada que tenen en el madrileny carrer de Ferraz, on es troba el quarter general dels socialistes, sinó que també la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, era, fins fa un any, consellera del seu govern. La presidenta de Navarra compta amb l’avantatge que, com en el cas d’Euskadi, no ha d’entrar en el debat sobre el nou model de finançament ni afrontar la patata calenta de la singularitat catalana, ja que el seu territori està fora del règim comú.

De fet, Chivite és una de les dirigents socialistes que s’han mostrat més pròximes al president de Catalunya, Salvador Illa. Va acudir a la seva presa de possessió fa tres mesos, com també va fer el president d’Astúries, Adrián Barbón, i va ser rebuda pel líder del PSC al Palau de la Generalitat tot just un mes després. Tots dos són dos dels barons incondicionals del president del Govern i líder dels socialistes. "El PSOE està fort i unit entorn de la figura de Pedro Sánchez", va defensar Chivite.

En les primàries del 2014, no obstant, la presidenta de Navarra va recolzar Eduardo Madina. Tot i així, Chivite va ser una de les dirigents que aviat es va alinear amb Sánchez després de ser elegit secretari general. Tres mesos després, el nou líder la nomenava portaveu al Senat. Al mes següent, l’octubre d’aquell any, era escollida candidata a la presidència de Navarra, responsabilitat a què va arribar el 2019. I fins avui.

La sintonia entre Sánchez i Chivite no es va veure truncada ni tan sols en els moments més baixos de l’ara cap de l’Executiu. L’octubre del 2016, després de forçar la dimissió de Sánchez com a secretari general pels pobres resultats electorals i la seva negativa a abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy per evitar una nova repetició electoral, la majoria de barons del PSOE van córrer en braços de Susana Díaz, que llavors semblava cridada a agafar el relleu. Però Chivite no. Juntament amb altres líders territorials com la balear Francina Armengol i el castellanolleonès Luis Tudanca (avui distanciat del president), es va mantenir al costat de Sánchez quan aquest va plantar cara en unes primàries que va guanyar per moltíssima diferència a Díaz i Patxi López.

Menys sòlida

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Ara, vuit anys més tard, ningú en el partit especula amb la possibilitat que des de Ferraz s’impulsin maniobres públiques o soterrades per intentar la seva sortida al capdavant dels socialistes navarresos, que igual com la resta de federacions hauran de celebrar el seu propi conclave després del congrés federal de Sevilla.

La situació de Cerdán és diferent. Menys sòlida. Sánchez vol renovar la cúpula del PSOE, en un moment en el qual sobre el secretari d’Organització, encarregat de posar rostre a les negociació amb Carles Puigdemont durant tota aquesta convulsa legislatura espanyola, plouen les crítiques des de molts territoris per la seva presumpta "fatxenderia" i "falta de cintura negociadora" a l’hora de transmetre el criteri de Sánchez. Per exemple, en tota la polèmica sobre el nou finançament català. Però el president del Govern, coincideixen tots els seus col·laboradors, és aquí "inescrutable" i de moment no és clar què passarà.