Armengol, sense successió a la vista
La formació socialista de les illes no preveu canvis de lideratge a curt termini i pugnarà per impulsar el federalisme com un dels eixos en el conclave de Sevilla. Malgrat la debacle electoral del 2023, que va desallotjar Armengol del Govern balear després de vuit anys de mandat, no ha transcendit cap malestar intern.
"Francina [Armengol] és la nostra líder i continuarà sent-ho. Sobre això no hi ha dubte". És la resposta contundent dels dirigents amb pes del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB), la sucursal balear del PSOE, sobre les possibilitats de relleu al capdavant de la formació els pròxims mesos. Tret d’autèntiques sorpreses, Armengol revalidarà, doncs, la secretaria general després dels processos congressuals. Ara com ara el PSIB-PSOE no vol obrir la capsa de Pandora de la successió, malgrat que sorgeixen veus externes que consideren que la tutela del partit des de Madrid debilita l’oposició davant la presidenta balear del PP, Marga Prohens, cada dia més assentada en el poder.
Transcorregut més d’un any i mig des que van perdre les últimes eleccions autonòmiques, els socialistes balears "encara no han assumit la derrota". Són paraules de les files del PP balear, que se sent empoderat amb una Armengol in absentia. La presidenta del Congrés dels Diputats s’assegura des de Madrid el control del partit per mitjà de la seva mà dreta a Palma, el portaveu del PSOE al Parlament balear, Iago Negueruela. Un tàndem a prova de bombes.
Ni corrents ni grans famílies
Malgrat la debacle electoral del 2023, que va desallotjar la socialista del Govern balear després de vuit anys de mandat –tota una fita per a l’esquerra a les illes–, el cas és que no transcendeix cap malestar intern: no hi ha corrents ni grans famílies dins del PSIB-PSOE, no almenys amb capacitat per forçar i plantejar una alternativa. El sector abans comandat per l’avui secretària d’Estat d’Igualtat i contra la Violència de Gènere, Aina Calvo, el més crític amb la línia d’Armengol, fa temps que no dona aparences d’estar per la feina de més guerres intestines.
Sobre la taula segueix tímidament el nom de Cati Cladera com a possible substituta pactada d’Armengol en el futur, si bé entorn de Cladera sobrevolen més contres que pros per ser la pròxima candidata autonòmica. I és que en el seu fur intern Francina Armengol encara no ha decidit què vol ser el 2027. En tot cas, Cladera també continuarà com a secretària general de la Federació Socialista de Mallorca en el seu torn congressual. Igualment amb els seus homòlegs a Menorca (Susana Mora) i Eivissa (Vicent Rosselló). Armengol sempre opta pel conservadorisme en els seus equips.
La seva elecció per presidir el Congrés, a instàncies dels independentistes catalans, ha millorat molt la relació entre la socialista mallorquina i Pedro Sánchez. Tots dos exhibeixen ara "molta sintonia", reconeixen dins del partit, i deixen enrere les seves fòbies augmentades quan Armengol va mirar d’impulsar amb Patxi López una tercera via entre Sánchez i la llavors presidenta andalusa Susana Díaz.
Congrés a la primavera
La presidenta i el president parlen sovint i coincideixen en visió política, diu el PSIB-PSOE. Sánchez necessitava Armengol a Madrid, però també com a baronessa territorial, com a contrapès del gruix de barons díscols. Així doncs, la relació de Palma amb Ferraz passa per un moment dolç: la Moncloa no s’entremetrà en el conclave que els socialistes balears hauran de celebrar després del federal. No hi ha data fixada, tot i que es preveu que serà el març o l’abril del 2025.
La mateixa Armengol encapçalarà la delegació socialista de les illes Balears per al congrés del 29 de novembre a l’1 de desembre a Sevilla que reelegirà Sánchez. En aquesta trobada confia a contribuir en l’aposta federalista. Ja molt abans de ser la presidenta del Congrés, Armengol va destacar per la via federal del PSOE per donar resposta política als seculars conflictes territorials d’Espanya.
Al seu dia l’avui tercera autoritat de l’Estat es va mostrar molt crítica internament amb la resposta de Sánchez en vista del desafiament rupturista dels independentistes catalans i va rebutjar que el seu partit donés suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, així com la resposta policial al referèndum de l’1-O. Suposant que Armengol aconsegueixi que de Sevilla en surti un PSOE estatal menys centralista, li costarà més que el PSIB arribi a ocupar una quota en l’executiva del partit. I és que quan en el millor dels resultats només pots aportar quatre o cinc escons com a màxim a Madrid, com és el cas de les Balears, el PP i el PSOE continuen aplicant les matemàtiques de províncies.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- Tres hores que van canviar el Barça
- Mazón escull un militar per rellançar el seu Govern
- Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim
- Primera denúncia davant la fiscalia a BCN per tortures policials en la Transició