Un ‘riu atmosfèric’ des de l’Àfrica va poder agreujar la gota freda
Un estudi apunta a la interacció de la dana amb un enorme flux d’humitat en altura procedent de l’Atlàntic tropical
L’acumulació de calor a les aigües del golf de València, així com la possible presència d’un riu atmosfèric d’origen atlàntic subtropical, van crear les condicions ideals –les pitjors– per a les torrencials pluges del 29 d’octubre. L’aire fred en altura i el flux constant d’humitat des del mar, que des de dies abans registrava una temperatura pròxima als 23 ºC, van formar un tren de profundes tempestes que el vent de llevant va intensificar. A més, les va mantenir actives durant més de 12 hores en un mateix punt. Al vapor d’aigua procedent d’un Mediterrani tropicalitzat s’hi va sumar aquesta allargada banda d’humitat, identificada a uns milers de quilòmetres de distància a la zona equatorial a l’oest del continent africà. Al seu recorregut fins a la Península havia travessat gran part del territori saharià.
Els denominats rius atmosfèrics es desplacen a una gran velocitat en capes altes per sobre dels 3.000 metres sobre el nivell del mar. Solen tenir diversos milers de quilòmetres de longitud i fins i tot un centenar d’amplitud i són capaços de transportar quantitats ingents de fluxos d’aigua. Això podria explicar la magnitud dels explosius xàfecs d’aquell dia. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) en la seva anàlisi d’aquella concatenació de fenòmens extrems, amb fins a set tornados a la Ribera Alta a més de les devastadores inundacions. Només així pot entendre’s aquesta inestabilitat més gran de l’atmosfera.
L’Àrea de Meteorologia i Climatologia del situa a Alzira, sobre les cinc del matí, la reactivació de la dana que afectava la Península des del dia 26. Es tractava d’un tren de tempestes que es va anar propagant en direcció nord-oest i va arribar en ventall a poblacions com Llombai, Bunyol, Torís, Xiva i Set Aigües. Localitats on a mig matí l’aigua arrossegava vehicles i negava carrers sencers. Els vents de llevant van ser els que van propiciar la circulació del front cap a les serres d’Utiel i de l’Atalaya amb sortida natural cap a les conques dels rius Magro i Túria". "Van afavorir unes precipitacions que es van succeir de manera intensa i continuada sobretot a les serres d’Utiel i de l’Atalaya, amb sortida natural cap a les conques dels rius Magro i Túria", segons el CEAM.
Notícies relacionadesDel litoral a les serres
A les deu del matí, aquesta cèl·lula convectiva s’atura, i torna a recarregar-se cap a les 12 al mateix punt de la Ribera Alta. Tornen unes pluges que sobrepassen els 100 mm/h en punts a sotavent del focus principal i que es propaguen a l’oest de la capital de València en poblacions com Torrent, Alaquàs, Aldaia i Riba-roja de Túria. De nou la gota freda s’estén cap a la mateixa zona muntanyosa, i continuen les crescudes fluvials a les respectives àrees hidrogràfiques, amb les posteriors riuades i barrancades. Només a partir de les 23.00 hores el focus comença a dissipar-se i els aiguats moderen la seva intensitat des de la costa cap a l’interior. La diferència d’aquest episodi amb anteriors és la incidència en zones d’interior i no al litoral o prelitoral, tal com sol ser habitual.
