Com més població, més recursos

La Comunitat de Madrid és el territori que més aporta al fons comú per finançar els serveis públics de la resta de territoris. La seva aportació ronda el 70% del total dels diners que es reparteixen entre els diferents fons del sistema de finançament autonòmic per reduir les desigualtats entre territoris i garantir que tots els espanyols puguin tenir accés a uns serveis públics similars. Les altres dues regions que més aporten són Catalunya i les Balears, però amb percentatges bastant inferiors. A més, la xifra s’incrementa fins al 76% l’últim any liquidat, el 2022, segons recullen els pressupostos del 2025 acabats de presentar. Aquesta condició és el que provoca que Isabel Díaz Ayuso es llanci amb determinació en contra de l’acord aconseguit a Catalunya, pel qual el seu Govern sospita que es podria exigir a Madrid una aportació més gran traient així recursos per a si mateixa.

En el cas del Govern regional, les seves reivindicacions van iguals al seu paper com a aportadora neta. La presidenta madrilenya està esperant que arribi la Conferència de Presidents per posar xifres a les seves reclamacions. A la Comunitat de Madrid eviten parlar d’exigències concretes, tot i que tenen clar que no se’ls està finançant el que els correspon pel fons de competitivitat, una cosa que la consellera autonòmica xifra en prop de mil milions per any des del 20219. Apunten també algunes idees de com volen que s’ajusti el sistema de finançament en la seva pròxima renovació per garantir els seus serveis.

El Govern regional considera que Madrid no està correctament finançat perquè el sistema no s’ajusta a la població real que s’atén a la regió ni tampoc a les seves característiques. La dispersió no és un problema en aquest territori, on prioritzen una capital que concentra la meitat de tota la població així com també diversos grans nuclis on s’agrupa una bona part dels habitants restants. Però hi ha tres factors clau que consideren que no es tenen en compte a l’hora de dotar de fons la Comunitat o de calcular l’aportació que ha de fer a la resta.

D’una banda, l’increment de població que ha experimentat la regió. Quan la llei de finançament autonòmic es va aprovar el desembre del 2009, a la Comunitat de Madrid vivien 6.354.091 persones, amb una densitat poblacional de 791. Ara, 15 anys després, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en registra 7.058.041, amb una densitat de fins a 879 persones per km quadrat. Després d’haver superat per primera vegada la barrera dels set milions, l’expectativa ara és que aquesta xifra continuï amb aquesta tendència a l’alça i la projecció de l’INE apunta que el 2037, en gairebé 15 anys més, la regió s’acosti als vuit milions.

Buscar-se la vida

L’increment de població i la seva densitat són factors a tenir en compte perquè això implica la necessitat d’incrementar al seu torn els serveis públics. Segons expliquen en el Govern regional, això no es veu reflectit ara en les transferències que rep la Comunitat a través del sistema de finançament autonòmic, de manera que el pressupost amb què compten no està ajustat a les necessitats reals.

Però a més, tot i que Madrid és una regió que acull molta gent jove que ve a buscar-se la vida perquè se suposa que les oportunitats laborals són més grans, com passa en tots els grans nuclis urbans, s’adverteix un envelliment de la població que també comporta unes necessitats concretes. A la Comunitat de Madrid prop del 20% de la població supera els 65 anys. Residències, atenció a domicili, dependència, sanitat, transport... l’edat influeix en la configuració d’aquests serveis públics, més encara quan a més es tracta de persones soles. Segons l’Ajuntament de Madrid, prop al 10% d’aquest col·lectiu ja es veu afectat per la soledat no desitjada.

Emparellat amb l’envelliment hi ha el sistema d’ajudes a la dependència. Tot i que aquesta és una matèria que fins ara ha estat deslligada del sistema de finançament autonòmic, les dades de l’executiu regional diuen que s’ha assolit "la xifra rècord de 183.000 persones dependents beneficiàries de serveis i prestacions, un 37% més que fa tres anys". L’Estat està obligat per llei a cofinançar el 50% de les prestacions de dependència, i el 2023 la seva aportació a la Comunitat de Madrid només va arribar al 30%, denuncien a l’executiu autonòmic, que precisament en els pressupostos per al 2025 ha incrementat la partida destinada a aquesta matèria fins als 1.888 milions.

El tercer aspecte que influeix en el finançament dels serveis públics i que a Madrid consideren que s’hauria de tenir en compte al fer números i adaptar el nou sistema és que la sanitat madrilenya atén cada any als seus hospitals públics molta gent que ve d’altres comunitats autònomes i que no està empadronada a la regió. Per tant, no compten per als càlculs de compensació i reclamen que es modifiqui perquè rebin prou finançament per a l’atenció que realment ofereixen. L’executiu autonòmic no facilita xifres concretes d’aquest últim any, però assenyala que són "milers" les persones que cada any passen pels hospitals de la regió sense que quedi comptabilitzat en el sistema.

El debat territorial

Una anàlisi plural per impulsar el consens

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

GEMMA ROBLES

Fa mesos que la trentena de diaris que Prensa Ibérica té repartits en el territori nacional expliquen les necessitats i carències del nostre sistema del benestar i els seus serveis públics a cada racó d’Espanya. Ara la suma de les capçaleres impulsa un projecte periodístic, plural i exhaustiu, per radiografiar amb detall les principals demandes i preocupacions de les administracions espanyoles en un moment en què l’existència de recursos –o la falta d’ells– per enfrontar una crisi de substància és una preocupació compartida. L’actualitat i la devastació que ha portat la dana a una part del país, col·locant el focus en la necessitat de comptar amb prou mitjans per prevenir i fer front a aquest tipus de catàstrofes, a més de per col·laborar en la reconstrucció, fan que recuperi empenta el debat sobre el com, el quan i el per què hem de reformar el model de finançament. Coincidint que el Govern reprèn les seves trobades amb responsables autonòmics per abordar aquest assumpte i, amb l’horitzó d’una Conferència de Presidents al desembre, publicarem una radiografia exhaustiva de cada territori i entrevistes amb responsables de les comunitats.