El PSOE asturià, aliat de Sánchez

El president del principat, Adrián Barbón, que sempre s’ha mantingut fidel al president del Govern central, ha evitat criticar la quota catalana malgrat el recel que genera en algunes agrupacions locals, tot i que tampoc abraça l’argumentari de Ferraz per defensar el pacte amb els independentistes.

El president del Principat d’Astúries, Adrián Barbón, a Cudillero, el desembre de l’any passat. | EFE

El president del Principat d’Astúries, Adrián Barbón, a Cudillero, el desembre de l’any passat. | EFE

3
Es llegeix en minuts
XUAN FERNÁNDEZ

La Federació Socialista Asturiana (FSA) afronta el congrés nacional del PSOE, que començarà el 29 de novembre a Sevilla, en una situació de relativa tranquil·litat. Adrián Barbón, president del principat i secretari general de la FSA, va aconseguir mantenir el Govern autonòmic després de les últimes eleccions aguantant la forta estrebada de la dreta a escala nacional i arribant a un pacte de coalició amb IU.

El seu lideratge en el partit no està per ara en discussió ja que els seus crítics, que n’hi ha, no estan de moment organitzats ni plantegen fer-lo fora a curt termini. "Hi ha Barbón per a estona", afirmen a la FSA, després que ell mateix anunciés la seva intenció de ser el candidat en els comicis del 2027. "El seu lideratge està consolidat mentre no s’entrevegi una alternativa", recalquen fonts de la FSA. La "quota catalana" possiblement sigui ara el seu temor intern més gran, vist el recel que genera en algunes agrupacions locals.

Carreres paral·leles

Barbón és una de les poques figures del PSOE que s’ha mantingut sempre fidel a Pedro Sánchez. L’asturià va apostar per ell pràcticament des del principi. També quan Sánchez, desallotjat després d’aquell agònic comitè federal el 2016 que va provocar l’abstenció perquè governés Mariano Rajoy, va anunciar que tornaria a presentar-se a les primàries amb tot l’aparell del partit en contra.

Les carreres de Sánchez i Barbón, a més, han anat pràcticament a l’una, un a Madrid i l’altre a Astúries. El primer va arribar al poder després de la moció de censura el maig del 2018 i el segon ho va fer un any després, quan es va presentar a les seves primeres eleccions al principat. La relació entre ells ha sigut sempre "pròxima", segons fonts properes al cap de l’Executiu asturià, amb freqüents missatges i trucades.

Per a la direcció de Ferraz, Barbón és un aliat. El cap dels socialistes asturians sempre ha evitat el xoc directe amb la direcció nacional i amb el Govern central. També amb el "finançament singular" promès a ERC per fer president de la Generalitat de Catalunya el socialista Salvador Illa.

Barbón va adoptar una tercera via: no es va posicionar amb els crítics, però tampoc va abraçar l’argumentari de Ferraz per defensar el pacte amb els independentistes. Pressionat per l’oposició a Astúries, va repetir el seu missatge en diverses ocasions, fins i tot també a la Moncloa, després de reunir-se amb Sánchez. "No recolzaré res que vagi en contra dels interessos d’Astúries", ha assegurat en nombroses ocasions, i ha evitat així criticar la "quota catalana", argumentant que no té dades concretes sobre aquesta fórmula.

El debat en el socialisme asturià sobre el finançament ha pujat d’intensitat després que diverses agrupacions locals aportessin esmenes a la FSA de cara al congrés federal. La més contundent va ser la d’Antonio Trevín, expresident autonòmic i secretari general de l’agrupació de Llanes, que va alertar que el pla de Ferraz és un risc per a l’"autonomia" financera del Govern central i rebutja que les comunitats que més aporten siguin les que més rebin.

La FSA va concretar que en el congrés federal demanaran un finançament autonòmic a través d’una negociació "multilateral" que suposi l’absència de tractes "privilegiats per a determinats territoris" i s’oposaran al fet que les regions que més riques siguin siguin les que més diners rebin.

Notícies relacionades

L’equació

Per entendre les relacions entre els dirigents socialistes del principat i Ferraz cal introduir en l’equació Adriana Lastra, delegada del Govern a Astúries i vicesecretària d’Acció Política i institucional de la FSA. Va ser una capitost a Ferraz fins al juliol del 2022, quan va deixar el seu lloc com a vicesecretària general per "motius personals". Els seus detractors ho van descriure com un "càstig" de Sánchez que ella va negar. Lastra tenia un embaràs de risc i la seva prioritat era tornar a Astúries, ocupant un càrrec a la FSA. El juliol del 2023 Sánchez li va oferir tornar a primera línia política com a delegada del Govern a Astúries i Lastra va dir que sí, després d’haver rebutjat ser ministra. La dirigent, un dels principals suports de Barbón, és també un clar suport per a Sánchez. Conclusió: la cúspide de la FSA té un alt component sanchista. Per ara.

Temes:

Govern PSOE