Recaptar tots els impostos

L’actual Govern de la Generalitat presidit per Salvador Illa, del PSC, ha iniciat el camí cap a una proposta de canvi del model de finançament autonòmic a través de la constitució d’un grup d’experts que analitzin i valorin les diferents alternatives de l’objectiu final, que és aconseguir la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos. I això vol dir els estatals, que actualment ingressa l’Agència Tributària estatal (AEAT) i que després transfereix a les comunitats autònomes en funció d’unes estimacions i del percentatge de participació en els grans tributs estatals, com el 50% en l’IRPF o l’IVA i el 58% en els especials. El model inclou al seu torn el pagament a l’Estat per serveis que estan centralitzats, com la Defensa o la política exterior, que es trauria del recaptat i una altra part destinada a un fons de solidaritat amb els altres territoris

Inicialment, la idea del PSC era que el model pivotés entorn d’un consorci tributari entre l’agència estatal (AEAT) i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), creada el 2007, que està recollit en l’Estatut, una part que no va ser invalidada pel Tribunal Constitucional. Un dels seus avantatges seria que desapareixeria la liquidació tardana dels pagaments, que ara arriba amb dos anys de retard. Però la necessitat del suport d’Esquerra Republicana (ERC) per a la investidura d’Illa va portar a un acord en el qual el protagonisme total recau sobre l’ATC a partir de la proposta de "finançament singular" que va sorgir del Govern republicà que va perdre les eleccions aquest any i que rebutja compartir "les claus de la caixa" amb l’Estat. Segons els càlculs dels republicans, amb la implantació total del model, Catalunya passaria a tenir la clau de 30.000 milions més, fins a 60.000 milions de recaptació.

Complicacions jurídiques

Això obliga a lidiar amb més complicacions jurídiques, ja que Catalunya forma part del règim comú, juntament amb la resta de les comunitats autònomes, amb l’excepció d’Euskadi i Navarra, que compten amb els seus propis règims de concert econòmic consagrats en al Constitució. Això obliga a buscar fórmules legals amb què encaixar que Catalunya tingui una certa singularitat, de la qual ja disfruta perquè compta amb algunes competències que no tenen altres, com la policia autonòmica (Mossos) o les presons. Catalunya és la que ha rebut més competències al marge de les que estan blindades com a pròpies de l’Estat (Defensa, la legislació penal o el règim econòmic de la Seguretat Social).

Aquest és el repte. Per això Illa va afirmar recentment al Parlament de Catalunya que serà necessari "multiplicar per quatre" els recursos de l’ATC. En l’actualitat, aquest organisme recapta uns 4.700 milions a l’any en tributs propis i cedits (100% impost d’electricitat, successions, transmissions patrimonials, patrimoni, joc, taxes i matriculació), amb 852 empleats. Només amb l’IRPF que, segons l’acord PSC-ERC, és el primer gravamen que s’haurà de subjectar al nou model el 2026, l’ATC s’ocuparia de la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de més de 23.000 milions, que en l’actualitat arriben mitjançant transferències de l’Estat per meitats, la primera com a avançament i la resta mitjançant una liquidació, que es practica als dos anys.

A prop del tercer esglaó

Notícies relacionades

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Andalusia exigeix 1.500 milions més

En l’actualitat, Catalunya és la tercera comunitat que més recaptació fiscal per habitant aporta al sistema, per darrere de Madrid i de les Balears. No obstant, quan es tracta de rebre, el finançament per habitant baixa al novè lloc a Catalunya. Respectar el principi d’ordinalitat, com passa a Alemanya, implicaria posar un límit a la solidaritat que practiquen aquestes comunitats amb la resta de territoris. Sota aquest principi, si Catalunya és la tercera en aportar no hauria d’estar molt lluny del tercer esglaó a l’hora de rebre. El mateix per a Madrid. L’Estatut de Catalunya, a l’article 206.5 avala el principi d’ordinalitat.

Una de les lloses de les autonomies és el deute amb el mateix Estat arran del tancament dels mercats el 2021. D’allà van néixer instruments amb el fons de liquiditat autonòmic (FLA), i el president Pedro Sánchez es va comprometre a perdonar a Catalunya 15.000 milions del seu deute amb l’Estat, cosa que suposaria un estalvi de costos financers d’uns 1.300 milions; i a estendre a la resta de les comunitats de règim comú el mateix mecanisme de condonació de passius autonòmics. La idea d’Hisenda era abordar la seva proposta de manera bilateral amb cadascuna de les comunitats.