Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat

De Barcelona a Brussel·les i de Brussel·les a Madrid. En una setmana, el president Salvador Illa ha desplegat una agenda en tres dimensions del nou tarannà "de cooperació i no de confrontació" del seu Govern, que vol ancorat a la previsibilitat i a l’estabilitat. Després de fer-se amb la diplomàcia europea al compàs de la seva "Catalunya ha tornat", el cap de la Generalitat es fotografiarà avui amb el president Pedro Sánchez a la Moncloa. Serà el retrat d’una etapa de simbiosi amb el Govern, una comunió entre els dos governs amb segell socialista, alineació que fa 14 anys que no es produïa, i que es farà evident en els compromisos que es derivaran de la trobada, que tractaran que transcendeixin el gran elefant a l’habitació: el del finançament singular per a Catalunya.

El simbolisme d’aquesta vocació de treballar colze a colze amb l’Executiu central es recollirà en l’acord per reactivar les quatre comissions bilaterals que existeixen entre les dues administracions durant el primer trimestre del 2025, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Es tracta de la bilateral Generalitat-Estat, que es va reunir per última vegada el febrer del 2022, la mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals, que es va reunir el juliol passat; la d’infraestructures, que no es convoca des de fa dos anys, i la mixta de transferències, l’última trobada de la qual va tenir lloc fa 14 anys. Illa ja va deixar clar al principi de la legislatura que posaria tot el seu afany a esprémer les competències de l’autogovern.

Per a Illa, el del finançament és un meló tancat, ja pactat amb Sánchez, per la qual cosa poc ha de parlar amb ell de l’assumpte. "No hi ha res a discutir, està acordat", va assegurar ahir. El Govern ha creat ja el grup d’experts que a principis del 2025 ha de tenir definit el calendari per a l’execució. Si alguna cosa vol evitar el president, i més encara a una setmana perquè se celebri el congrés del PSOE, és agitar les aigües amb el model de repartiment de recursos, que sempre causa irritació entre territoris, a més de no interferir ni donar més munició al PP, que ha promès a so de bombo i platerets combatre la singularitat promesa a Catalunya.

El viatge a Brussel·les

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Tot això després que Illa hagi passat dos dies a Brussel·les, on va proclamar que treballa "per al Govern de Catalunya amb un peu a Brussel·les i un peu a Madrid", posant el fermall al desplegament de la seva agenda en els tres fronts durant els seus 100 primers dies al capdavant del Govern. El president va proclamar que Catalunya també es vol involucrar en el govern de les institucions comunitàries "en cooperació i no en confrontació" amb el Govern. Parlant clar, el que els va voler dir és que amb ell de president no hi haurà "sobresalts" en les relacions amb Catalunya, que el procés és ja assumpte del passat.

Així, va aprofitar ahir les últimes hores a Brussel·les per treure punta a qüestions econòmiques com la indústria del xip fotònic per a Catalunya. Es va reunir amb el director executiu de Chips Joint Undertaking, Jari Kinaret, que lidera una iniciativa tripartida europea entre la Comissió Europea, els estats membres i la indústria per impulsar tecnologies en el camp del xip i la nanoelectrònica.