Un xoc i moltes espines

El PSOE Aragó tindrà un nou líder a finals de febrer. És l’única certesa que el procés renovador del partit a escala nacional deixa, per ara, en la comunitat. Javier Lambán, encara secretari general i expresident autonòmic, abandonarà la direcció que ha ostentat durant l’última dècada i deixarà pas a un nom per ara desconegut. El conflicte amb Ferraz i les diferències entre la direcció regional i la federació altaragonesa marquen el camí de la renovació, amb el nom de Pilar Alegría en l’horitzó, bategant a baixa intensitat.

Lambán va descartar fa mesos continuar liderant el PSOE després de perdre el Govern d’Aragó. Un fet que ha obert una complicada situació en la comunitat respecte a la direcció nacional del partit. Sense poder de gestió al territori, més enllà de la Diputació de Saragossa, el líder del socialisme aragonès s’ha enfrontat a Pedro Sánchez en cada un dels seus pactes polítics. Especialment bel·ligerant ha sigut en el cas de la quota catalana, una acció que Lambán no comparteix i que rebutja. Ell i el castellà manxec Emiliano García-Page van ser els dos únics líders autonòmics que van desentonar en l’últim comitè federal del PSOE, a principis de setembre.

Com l’expresident d’Aragó ha expressat, la seva postura és minoritària al PSOE nacional. Lambán manifesta les contradiccions de Sánchez, n’assenyala "els canvis d’opinió" i dibuixa un full de ruta que en res s’assembla a la que avui executa el president del Govern central. El secretari general aragonès reivindica avui Felipe González i Alfonso Guerra més que ningú, en aquesta "edat d’or del socialisme espanyol" que avui dona l’esquena diàriament a Sánchez. Amb la sola complicitat pública de García-Page, el líder d’Ejea assegura "rebre missatges de molts companys" donant-li la raó, però callats davant les possibles represàlies de Sánchez.

Ruptura

Va ser al setembre, en ple cor de Ferraz, quan les diferències dins de la comunitat van agafar caràcter nacional. El secretari general del PSOE de l’Alt Aragó, Fernando Sabés, va demanar la paraula per contradir Lambán i alinear-se amb la tesi sanchista. La distància entre el líder d’Osca i l’autonòmic és irreconciliable.

La divisió al territori és clara. Osca veu amb bons ulls el camí marcat per Sánchez, mentre que Saragossa i Terol mantenen la seva fidelitat a Lambán. Juan Antonio Sánchez Quero, secretari general a Saragossa i president a la diputació, domina orgànicament tots els racons del seu territori, tot i que les veus discordants comencen a exigir noves cares en la direcció. Mostra d’d’això és l’aparició d’una segona candidatura en la recollida d’avals per acudir en la delegació al congrés federal de Sevilla.

A Terol, Mayte Pérez, mà dreta de Lambán, manté més tranquil·la la situació. Però d’haver-n’hi n’hi ha, les veus crítiques, amb representants sanchistes al Congrés que arrosseguen suports a la província, com el diputat Herminio Sancho. Ser la federació més petita en nombre d’afiliats no ajuda perquè Pérez sigui la líder regional. Saragossa reivindica el seu pes en militants.

Falten noms clars per dirigir el partit. L’ala lambanista no ha preparat, encara, un candidat que rellevi l’home que ha transformat la comunitat en l’última dècada. A més de Pérez i Sánchez Quero, Darío Villagrasa, secretari d’organització de Lambán, seria als llocs de sortida sense que cap dels tres hagi fet un pas al davant.

Notícies relacionades

Recaptar tots els impostos

Sánchez i Illa pacten avui la reactivació de les bilaterals Generalitat-Estat

L’ala d’Osca, sanchista, aprovarà l’arribada d’una veu de Ferraz i, a l’espera que aquesta ho confirmi, veuria amb bons ulls una Pilar Alegría –que pertany a la federació saragossana– com a secretària regional del PSOE.

La portaveu del Govern i ministra d’Educació i Esport sonava amb més força fa uns mesos que ara, cosa que fa semblar que la ministra aragonesa no té com a preferència dirigir el partit a la comunitat i tornar a enfrontar-se al popular Jorge Azcón, a la qual ja va vèncer en uns comicis municipals. Quan s’obri el període de presentar candidatures a la secretaria general, uns i d’altres s’hauran de posicionar. I no hi ha res escrit: des de les primàries descarnades al candidat de consens tot està sobre la taula. Al camí hi ha espines i, per ara, més incògnites que certeses.