Oriol Junqueras i Elisenda Alamany: "El PSC està dèbil i en minoria i això és una palanca de força per a ERC"

Oriol Junqueras (O. J.): Amb l’esperança i la convicció que, malgrat les dificultats, tirarem endavant i farem que el país també ho faci.

¿Què consideren que va pesar més en els mals resultats d’ERC, la gestió del Govern o els pactes amb els socialistes?

O. J.: Les societats occidentals tendeixen a premiar poc la gestió i més l’aspiració i l’esperança. Costa molt que un govern que es presenta a la reelecció torni a guanyar. El més habitual és que els mandats cada vegada siguin més breus.

Però alguna cosa hi deu haver tingut a veure com s’ha governat si han passat de 33 a 20 diputats.

Elisenda Alamany (E. A.): La nostra hipòtesi és que el partit s’ha desconnectat de les prioritats que té Catalunya, com la vivenda. L’esquerra no es pot conformar a gestionar només el present; ha de ser capaç d’il·lusionar.

O. J.: El Govern va fer moltes coses bé i de les quals ens sentim orgullosos, com la gratuïtat de l’infantil 2. Podríem haver fet algunes coses millor, com el xec escolar, que segur que té aspectes positius, però no discrimina entre famílies amb molts i pocs recursos.

E. A. : En les trobades amb la militància se’ns demana formar part de les decisions estratègiques o entendre-les més, perquè hi ha molta gent de base que ha hagut de justificar polítiques del Govern i decisions que s’han pres en el partit sense ser-ne partícips. S’han sentit sols.

Durant 13 anys vostè, senyor Junqueras, ha sigut el líder del partit. ¿No se sent responsable d’aquesta situació?

O. J. : Intento sentir-me responsable de tot i crec que, en general, ho aconsegueixo.

Veient la crisi actual d’ERC i els comentaris d’alguns dels rivals, ¿se sent maltractat pel seu propi partit?

O. J. : Vull expressar sempre el màxim respecte, consideració i afecte per tots els meus companys perquè hem fet coses extraordinàries. Hem de dedicar molts més esforços a parlar del país que d’un debat intern.

E. A.: La nostra obsessió i ambició per a l’ERC del futur serà aixecar nous lideratges, però s’ha de fer amb aquells lideratges que ja estan molt consolidats, i avui l’única persona que és capaç de fer-ho és Junqueras. Seria estúpid enviar a la paperera un dels actius polítics més grans que tenim.

Si en una cosa estan d’acord les tres candidatures que es disputen el lideratge d’ERC és que s’ha de recosir el partit. Si guanyen, ¿integraran persones de les altres dues candidatures en l’executiva?

O. J.: Ens asseurem a parlar amb tothom i estem convençuts que tothom actuarà amb la màxima responsabilitat.

Ha treballat molts anys amb la secretària general Marta Rovira. ¿Hi continuarà comptant?

O. J.: Sempre he expressat la meva consideració, afecte, respecte i admiració per Rovira. Hem fet moltes coses junts i la nostra voluntat és que trobem un espai útil per a tothom.

En els últims mesos, la relació s’ha refredat...

O. J.: Segur que no hi ha hagut cap declaració meva que hagi contribuït a aquesta sensació que diuen que tenen.

Seria un debat molt llarg...

O. J.: Segur que no. Cada cop que algú m’ha preguntat sobre el tema he dedicat un ram de flors als meus companys. L’únic que puc expressar és agraïment per gent com Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Natàlia Garriga, Pere Aragonès, Natàlia Mas, Marta Rovira o Roger Torrent.

Parlant del senyor Jové. Si guanya, ¿canviarà la direcció del grup al Parlament?

O. J.: Ho decidirà el conjunt del partit. Les coses es parlen i es prenen decisions. Estic segur que tothom voldrà ajudar i tothom entendrà que, de vegades, fan falta renovacions i, de vegades, no tant.

Proposen una comissió de la veritat per la polèmica dels cartells dels Maragall. ¿Què pot fer aquesta comissió que ja no hagi fet la de garanties?

O. J.: És un cas que ens ha fet passar molta vergonya. Tots els que estimem la veritat hem de fer tot el possible per conèixer-la i prendre les decisions sobre aquesta veritat.

Vostè era líder d’ERC quan això va passar. ¿Se’n sent responsable?

O. J.: No em puc sentir responsable d’allò que no he fet i d’allò que, per tots els mitjans, hauria intentat evitar que passés.

Si arriba a guanyar, una de les primeres coses que han de fer és negociar els pressupostos de la Generalitat...

O. J.: O no.

¿No els negociaran?

O. J.: Depèn del grau de compliment dels acords anteriors.

Però el que els diu el Govern d’Illa és que, per complir els acords, fan falta pressupostos.

O. J.: Que compleixi tot allò que està pendent de complir, perquè és molt difícil demanar a algú que arribi a un nou acord si no ha complert els anteriors.

El veiem més pel no que pel sí...

O. J.: És molt senzill: que els compleixi.

Si no els compleix, ¿no s’asseuran a negociar els pressupostos?

O. J.: És molt estrany que algú ens demani que ens asseguem a negociar coses noves si no ha complert totes les coses prèvies. No.

La previsió del Govern era que entressin en vigor l’1 de gener...

O. J.: Si el president té una previsió, haurà de procurar que sigui realista. I és poc realista pensar que hi haurà un termini si no ha complert el que ha pactat.

¿Què van votar en la consulta sobre la investidura d’Illa?

E. A.: Vaig confiar en la direcció.

O. J.: Jo em vaig explicar amb tota la claredat del món i vaig dir que hi havia moltes raons per votar no. Una d’elles, potser la més important, és que no confiem gaire que compleixin.

¿Va votar sí o no?

O. J.: Em sembla que no és gaire rellevant si vaig votar una cosa o una altra.

E. A.: És bo analitzar quina pot ser ara la força d’ERC a l’oposició. El PSC està feble. Tendim a pensar que està molt fort, però està en minoria a Catalunya i a l’Estat i cal utilitzar aquesta palanca de força per condicionar i influir des de l’oposició.

Quan li preguntem insistentment què va votar és perquè vostè pot ser el president del partit i, per tant, cal saber si considera vàlids els acords presos quan vostè no hi era.

O. J.: Considero vàlids els acords perquè els ha pres ERC, al marge del que jo hagi votat, i li garanteixo que faré tot el que pugui perquè es compleixin.

Vostès descarten entrar en el Govern de la Generalitat, però, en canvi, no descarten entrar en el de Barcelona, tots dos del PSC. ¿No és contradictori?

E. A.: Aquesta decisió [entrar en el govern municipal] és de la militància i de ningú més. En això soc molt clara: cap direcció [d’ERC] es pot permetre el luxe de no acompanyar l’autonomia municipal que pren les seves decisions crucials.

¿Això és extrapolable a la possibilitat d’entrar en el Govern de la Generalitat?

O. J.: És evident que un acord així l’ha de decidir el conjunt de la militància i jo crec que no es donen les condicions per entrar-hi.

¿Quina relació té amb Carles Puigdemont?

O. J.: La meva relació amb gairebé tothom és molt bona i no faré una llista. Ens hem reunit a Bèlgica i hem estat parlant.

Els seus casos són semblants. Han deixat el lideratge dels seus partits i han volgut tornar...

Notícies relacionades

El pitjor moment del PSOE gallec

Podem avisa el PSOE que serà exigent amb els Pressupostos

O. J.: Celebro que a la militància de Junts no se li hagi acudit prohibir a un militant de Junts optar a la presidència de Junts.

Vostè encara està inhabilitat per ser president de la Generalitat. Però, ¿li agradaria ser candidat?

O. J. : Ja ho veurem. Primer s’ha de donar la possibilitat d’acabar amb aquesta inhabilitació i després la gent ho ha de voler, jo ho he de voler i la meva família ho ha de voler. Jo, ganes d’ajudar el meu país, totes les del món.