El pitjor moment del PSOE gallec
El partit mira de trobar el seu espai entre el PP i el BNG amb només 9 diputats de 75. José Ramón Gómez Besteiro lidera una formació en sintonia amb Ferraz sense criticar cap decisió del Govern, que veu com en les últimes eleccions el BNG es va erigir com a principal referència de l’esquerra.
El líder del PSOE gallec, José Ramón Gómez Besteiro, durant un acte electoral. | ÁLVARO BALLESTEROS / EUROPA PRESS
El 18 de febrer d’aquest any, el PSdeG-PSOE va experimentar el cop electoral més dur de la seva història i va entrar en una crisi que, paradoxalment, no va obrir la caixa dels trons interna, com tradicionalment ha passat en una federació socialista que ha necessitat sempre certa tensió a les seves files per sentir-se viva. Aquell dia va obtenir només 9 diputats en un Parlament gallec compost de 75 seients, en va perdre cinc respecte al fins aleshores pitjor resultat del 2020 –empatat amb el 2016– i va veure com el PP obtenia la seva cinquena majoria absoluta consecutiva i el BNG arribava al seu rècord amb 25 diputats i es convertia en la gran referència de l’oposició d’esquerres.
Els socialistes gallecs havien estat esperant com si fos el fill pròdig la tornada de José Ramón Gómez Besteiro, el líder a qui diverses causes judicials que van acabar sent arxivades van apartar de la política set anys, just quan liderava el partit i estava a punt de ser-ne candidat el 2016. Alguns pesos pesants del partit van arribar a comparar el polític gallec amb Lionel Messi.
A més de la fe en les seves possibilitats, el partit sumava la bona relació de Besteiro amb el president del Govern i líder socialista, Pedro Sánchez, i l’absència d’alternativa. Així ho va confessar un alt càrrec del partit a la romeria socialista del setembre de l’any passat a Sigüeiro, a prop de Santiago, en la qual el de Lugo ja anava en boca de tothom, però es va mantenir "mut" perquè la seva designació com a líder encara no s’havia tancat a falta que les últimes imputacions fossin arxivades. "Si baixés ara mateix la Verge i et digués: tria’n un per ser candidat... doncs és el que hi ha", explicava aquest socialista aquell dia.
Des d’aleshores, Besteiro carrega amb la llosa d’haver obtingut el pitjor resultat en la història de la seva formació i els problemes per aconseguir col·locar la seva veu entre un duel polaritzat: Alfonso Rueda-Ana Pontón, el president de Xunta i el PP i la líder del BNG, respectivament. Els socialistes busquen el seu lloc, així com Besteiro continua intentant trobar el seu to. "Li falta rodatge, però a poc a poc emergiran les seves virtuts", afirma un dirigent socialista que va impulsar la seva arribada al timó del partit.
El seu lideratge és inqüestionable per diversos motius: el primer és, bàsicament, l’absència d’una rara avis que permeti confiar en els avantatges d’una alternativa. Tot i que els grans pesos pesants actuals del socialisme gallec, que són els alcaldes i el poder local, tampoc prodiguen les lloances a Besteiro. El seu poder és clau, ja que governen tres de les set ciutats de la comunitat (Vigo, la Corunya i Lugo, després de perdre Santiago i Ferrol en les últimes municipals) i les diputacions de la Corunya i Lugo (van perdre Pontevedra).
Els socialistes gallecs mantenen un moment d’incertesa, pensant a aguantar la legislatura per confiar a remuntar posicions el 2028 i decidir el seu full de ruta llavors.
L’autopista gratuïta
La continuïtat de Sánchez a la Moncloa permetria insuflar una mica d’aire a les seves veles, però també limita els seus moviments, ja que els problemes del Govern s’acaben convertint en pedres que la Xunta li llança. Un element, no obstant, defineix el pes del PSdeG a la Moncloa. Els descomptes a l’autopista de l’Atlàntic (AP-9), la principal via de comunicació gallega que connecta Vigo i la Corunya i tot el litoral atlàntic, s’havien d’aplicar a principis d’any, però únicament han rebut el vistiplau fa un mes. La gratuïtat promesa per Besteiro en campanya electoral ha quedat enterrada, igual que el possible rescat de la concessió privada, a favor del qual ha votat el PSOE gallec.
En aquest context de debilitat i amb un Besteiro considerat com a sanchista, no es percep cap motiu que provoqui algun tipus de crítica des de la federació gallega cap a la cúpula del partit, ni en el congrés federal ni després. Tampoc va aixecar la veu contra la quota catalana, malgrat que veus acadèmiques apunten que Galícia podria ser-ne de les grans damnificades, ni quan el Govern va prioritzar l’AVE entre Madrid i Lisboa i no l’enllaç amb Vigo.
La presència gallega a l’executiva federal, de tota manera, serà testimonial. Ara compta amb els alcaldes de Vigo, Abel Caballero, i la Corunya, Inés Rey, i amb la secretària d’Estat de Migracions.
