Vivas reclama al PP que negociï amb l’Executiu

Aquest no és només un retrat entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el president Salvador Illa. És l’estampa d’un nou temps de comunió política i personal entre la Moncloa i la Generalitat basada en la cooperació després d’una dècada marcada pels polsos amb l’independentisme. Una sintonia que s’ha plasmat, com va avançar EL PERIÓDICO, en l’acord per reactivar les quatre comissions bilaterals entre les dues administracions durant el primer trimestre del 2025, just el període en què el Govern ha de tenir a punt el calendari per a l’execució del finançament singular. Una manera de visibilitzar que, amb els socialistes al comandament en les dues institucions, s’obre una autopista directa d’interlocució que començarà a materialitzar-se amb carpetes pendents de pes, com la del pla de xoc perquè els jutjats catalans puguin fer front a la multireincidència.

Es tracta d’un assumpte crucial per al Govern, que s’ha proposat entomar-lo per l’impacte directe que té en la percepció de seguretat dels ciutadans –ha creat, fins i tot, un comitè nacional–, però que ha topat amb una falta de mitjans en la justícia catalana per poder fer-ho, com va verbalitzar la consellera d’Interior, Núria Parlon, en una entrevista a EL PERIÓDICO. El president va argumentar que Catalunya té una litigiositat superior a la resta d’Espanya i una quantitat d’òrgans judicials inferior a la mitjana, per la qual cosa hi ha una congestió als tribunals que impedeix els judicis ràpids, una circumstància que afecta la multireincidència delinqüencial.

Illa va acordar amb Sánchez prémer l’accelerador perquè el 4 de desembre es posin en marxa "mesures concretes" per fer front a un dèficit que, va advertir, farà falta almenys una legislatura per revertir. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya xifra en 119 els jutges que calen per assolir la mitjana estatal d’11,3 jutges per cada 100.000 habitants –a Catalunya, on exerceixen 765 jutges i magistrats, és de 9,7–, mentre que la xifra de litigis és de 154 per cada 1.000 habitants i la mitjana a la resta de l’Estat és de 145.

Lleialtat i confiança

Illa va oferir "lleialtat, confiança i col·laboració" a Sánchez i va mirar de deixar el finançament singular per a Catalunya en un segon pla. Falta només una setmana per al congrés del PSOE i tres setmanes justes per a la conferència de presidents, així que l’última cosa que farà el president català és contribuir al "soroll" de què demana fugir. La qüestió, va assegurar, s’ha tractat només "breument" perquè ja està acordada entre els dos i, en tot cas, el que ocupa ara les dues parts és la concreció del calendari sobre l’execució.

El president va remarcar que en això ja treballen la vicepresidenta del Govern, María Jesús Montero, i la consellera d’Economia, Alícia Romero, a més del grup d’experts. "De soroll n’hi ha hagut i n’hi continuarà havent", va sentenciar sense apartar-se gens ni mica que el pactat amb ERC, determinant perquè el Govern pugui tenir pressuposats i, per tant, estabilitat, es "complirà" per més que reconegui que no serà senzill. De nou, va insistir que es treballa "a un ritme correcte" per multiplicar per quatre els recursos de l’Agència Tributària de Catalunya.

En els seus 100 dies com a president, Illa s’ha esmerçat a mirar de transmetre que la seva agenda va molt més enllà de la disputa econòmica i que tindrà per objectiu esprémer l’autogovern i les competències que recull l’Estatut i que estan per desplegar. Per això a través de les quatre comissions bilaterals pretén accelerar alguns projectes que són el vaixell insígnia del seu mandat, com el traspàs de Rodalies i el pla d’impuls per a l’habitatge públic, un altre dels puntals per a la seva estabilitat en què els Comuns basen el seu suport al Govern.

El tercer compromís entre Sánchez i Illa és en matèria de xips. En concret, 161 milions en projectes d’innovació. 60 d’aquests, del PERTE Xip, seran per al projecte Innofab a Cerdanyola del Vallès, centrat en el desenvolupament de semiconductors i que s’estima que mobilitzarà inversions d’uns 392 milions. També 66 milions més en el projecte PIXEurope, coordinat per l’Institut de Ciències Fotòniques; i 35 milions d’inversió per al projecte DARE, liderat pel Barcelona Supercomputing Center.

El Govern atorga una enorme importància simbòlica a la reunió d’ahir. Segons va dir el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, suposa un "exercici de normalització" institucional, i, d’aquesta manera, deixa enrere el procés independentista, informa Juan Ruiz Sierra.

El president de Melilla, Juan José Imbroda, va exigir a Pedro Sánchez que "arregli" l’actual situació amb el Marroc, país que des de l’1 d’agost del 2018 manté tancades les duanes amb Ceuta i Melilla. A més, Imbroda va traslladar al president del Govern una sèrie de problemes que té la ciutat autònoma i li va sol·licitar que incloguin en els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat una partida d’unes "desenes de milions" perquè el Govern de la ciutat pugui fer front a aquestes qüestions.

Després d¡haver-se reunit amb Sánchez a la Moncloa, dins de la ronda de contactes amb els diferents presidents autonòmics, Imbroda va comparèixer davant dels mitjans de comunicació per explicar que un dels temes que van tractar va ser la situació de la duana amb el Marroc. En concret, va qualificar d’"humiliant" la situació actual, i va denunciar que el Marroc "no permet" un règim duaner internacional per al turisme. "Li he dit al president que això ho han d’arreglar". També li va recordar que a Melilla falten pediatres i oncòlegs, i tampoc no hi ha unitat d’ictus.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Juan Jesús Vivas, president de Ceuta, va explicar que durant la seva trobada amb Sánchez va posar sobre la taula la "situació veritablement límit, insostenible" que està patint Ceuta pel que fa a l’acollida dels menors estrangers no acompanyats. Sobre això, va apuntar que la capacitat de la ciutat està excedida en més d’un 400%. Per això, Vivas, del PP, va demanar l’"empara de l’Estat" i que "s’atenguin les despeses que aquesta situació excepcional està suposant la hisenda de la ciutat". Fonts del Govern ceutí han xifrat les seves necessitats en 15 milions d’euros, una cosa que Vivas va plantejar a Sánchez. "El Govern farà un esforç per ajudar i col·laborar-hi econòmicament", va assenyalar posteriorment el ministre Torres al ser preguntat per la petició de Vivas.

Vivas també va deixar clar que hi ha d’haver una solució que "sigui estructural, duradora en el temps, estable i eficaç, basada en el trasllat de menors entre comunitats autònomes, basat en objectius de repartiment i amb el finançament de l’Estat".