Andalusia exigeix 1.500 milions més

Andalusia fa més de sis anys que reclama una reforma del sistema de finançament autonòmic com a prioritat en la seva agenda política. El càlcul del Govern andalús assenyala que deixa de rebre cada any uns 1.500 milions d’euros. L’actual model, aprovat el 2009 i pendent de revisió des de fa una dècada, va evidenciar aviat que no era beneficiós per a la comunitat més poblada d’Espanya (8,5 milions d’habitants). Estudis tècnics solvents d’organismes com Fedea (Fundació d’Estudis sobre l’Economia Aplicada) adverteixen que Andalusia és a la cua dels recursos rebuts de l’Estat i per sota de la mitjana, juntament amb Múrcia i el País Valencià.

Cada andalús rep 3.182 euros, 183 euros per sota del finançament mitjà ajustat per habitant, segons dades de Fedea del 2022. Molt lluny dels 3.954 euros per habitant que rep La Rioja o els 3.944 de Cantàbria. La bretxa entre habitants per comunitat toca sostre en aquest últim càlcul. Un andalús rep 772 euros menys a l’any que qui visqui a la comunitat més ben finançada (La liquidació del 2022 del sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú, Fedea, agost 2024).

El Ministeri d’Hisenda replica de manera constant Andalusia sobre la millora important dels recursos per habitants rebuts des de l’Estat amb el Govern de Pedro Sánchez. "Andalusia rep 6.000 milions més a l’any que amb [Mariano] Rajoy", assenyala de habitualment la vicepresidenta María Jesús Montero en la seva pugna amb Juan Manuel Moreno. És cert que el volum total de recursos en el finançament va créixer només el 2022 un total de 18.200 milions d’euros més que l’any anterior, per un augment de la recaptació i els ingressos via impostos a les arques estatals i autonòmiques. No obstant, malgrat l’augment de volum, la bretxa entre territoris no ha deixat de créixer i les diferències entre les millor i pitjor finançades en el rànquing són cada vegada més importants. El funcionament del model, lluny de reparar aquesta disparitat en els ingressos, fa que la distancia entre regions augmenti.

El març del 2018 el Parlament d’Andalusia va aprovar amb el suport de tots els partits polítics de la Cambra, a excepció de Cs, un dictamen elaborat per un grup de treball sobre finançament autonòmic. En aquell moment la consellera andalusa d’Hisenda era María Jesús Montero i el líder del PP a l’oposició, Juan Manuel Moreno, que es va oposar al Govern de Rajoy per adherir-se a aquest front comú. Uns mesos més tard, el PP arribaria a la Junta d’Andalusia per primera vegada a l’autonomia i Moreno faria del finançament autonòmic una de les seves principals banderes.

El president de la Junta va començar una sèrie de reunions a San Telmo, seu del Govern andalús, amb els diferents barons autonòmics. Va rebre el president del País Valencià, llavors el socialista Ximo Puig, i el de Múrcia, en trobades bilaterals per tancar una aliança a la qual després s’ha afegit Castella-la Manxa, cosa que deixa constància d’un front sense colors polítics. Formen el quartet de les més mal finançades del país.

Les reivindicacions d’aquestes regions tenen poc a veure amb les d’altres comunitats com Aragó o Galícia, els presidents de la qual també van passar per la ronda d’entrevistes del baró andalús. Les comunitats infrafinançades demanen que la població prevalgui en el repartiment davant el que reclamen altres de despoblades o més envellides.

Aportació extraordinària

Andalusia reclama que es posi en marxa un fons transitori d’anivellament, una aportació extraordinària mentre es reforma l’actual model de finançament. Un fons que les comunitats més perjudicades estimen en 3.277 milions d’euros, dels quals els 1.409 haurien de ser per a la comunitat andalusa. Reclama a més que s’incrementin els fons destinats al finançament en el nou sistema i recorda que el document conjunt aprovat al Parlament andalús el 2018 va calcular que la comunitat andalusa necessitava 4.000 milions d’euros més cada any. Una xifra fixada per l’avui ministra d’Hisenda i vicepresidenta del Govern.

Notícies relacionades

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Un lleó ferit que amenaça el Govern

Des de la Junta andalusa afirmen que el cost de les competències que ara mateix exerceixen les comunitats autònomes, educació, sanitat i dependència, ha augmentat i demana una revisió d’aquesta despesa, a més que la població sigui el principal eix a l’hora de repartir els recursos.

Això van pactar tots els partits però el front comú tancat al Parlament andalús fa sis anys avui està trencat. L’acord de finançament singular amb Catalunya ha obert una guerra política que amenaça qualsevol possibilitat de consens sobre les necessitats reals d’una futura reforma per a Andalusia.