Un lleó ferit que amenaça el Govern

Un exemple clar es va viure a l’estadi Ruta de la Plata el 6 de març del 2022 quan, després d’un partit i enfurismat davant les crítiques, es va colar a la sala de premsa per avisar que "abans se’n va l’equip a la merda, o desapareix, que aquest senyor (amb referència al llavors director esportiu del Zamora CF) se’n vagi", per a 15 mesos després, i al mateix escenari, haver de desdir-se i acomiadar entre llàgrimes al que fos la seva mà dreta i que considerava "el seu germà" en el club.

Acompanyat del seu soci en el Grup Vivir, Aldama es va mantenir amb un perfil baix en les seves primeres visites a la ciutat a la primavera del 2018. Més callat i caut del que anys després se li va poder veure i en un segon pla, deixava parlar a Alfredo Ruiz Plaza que va ser qui va portar la veu cantant per "convèncer" als socis del Zamora CF de la necessitat de vendre’ls el club, com així van fer. Després d’aquesta prudència inicial, com volent estudiar el nou terreny que trepitjava, en principi desconegut per a ell, el caràcter apassionat de l’empresari va anar sortint a la llum i sense amagar-se.

Al descobert va protagonitzar enfrontaments públics amb dirigents federatius com el president de la Territorial, Marcelino Maté, també amb part de la premsa, diversos socis, àrbitres..., reaccions que deixaven en evidència a un Víctor de Aldama vehement i incontrolable en moments de tensió i que no podien detenir ni els que l’envoltaven. Si alguna cosa no li agradava, ho feia saber i sense miraments mostrant-se com un lleó ferit a la recerca de la seva presa.

Aquests impulsos els va protagonitzar davant el que creia manca de suports, davant informacions que no eren del seu grat o que, simplement, no considerava oportunes, però també davant les crítiques dels aficionats en moments complicats esportius i també econòmics amb deutes amb Hisenda i Seguretat Social que, tot i que certs, no volia que sortissin a la llum.

Sensible amb els jugadors

De forma paral·lela a aquestes "arrencades", Víctor de Aldama tampoc va amagar en els seus anys al capdavant del club blanc-i-vermell la seva faceta més "humana". En la seva etapa en la Presidència se li va veure emocionat, abatut, donant consol a jugadors i entrenadors, i abocant llàgrimes al prendre decisions, moltes d’aquestes amb més cor que cap, a més de disfrutar com un nen sobretot quan les coses en el "verd" sortien a cor què vols.

Cert és també que el caràcter de l’empresari es va temperar l’últim any que va estar presidint el Zamora CF. Amb els comptes en via de sanejament, com més tard van estar, Aldama es mostrava més accessible, i era relativament senzill parlar amb ell, sobretot a través de WhatsApp, aplicació per la qual es comunicava amb rapidesa i normalitat, donant resposta a qualsevol qüestió gairebé de forma immediata, fins que al febrer passat, amb la seva primera detenció, tot es va paralitzar.

Malgrat la seva posada en llibertat amb càrrecs la seva forta personalitat es va frenar. No era el mateix Víctor de Aldama. Van arribar mesos de silenci, amb tan sols una visita fugaç al vestidor del primer equip abans d’un partit sense que ningú el veiés i sense cridar l’atenció. El que temps abans era una exposició provocada es va tornar en una buscada discreció que només es va trencar en l’ascens a Primera RFEF. a Matapiñonera va sortir el seu "jo" més fràgil fos en abraçades amb diversos futbolistes i membres de l’entitat.

Notícies relacionades

El PSC, el principal puntal de Sánchez

Andalusia exigeix 1.500 milions més

La incursió d’Aldama en el futbol arribava a la seva fi el passat 26 de juny firmant la venda de les seves accions del Zamora CF i allà es va trencar emocionalment, admetent de forma privada i pública estar "destrossat i amb el cor trencat" per desfer-se del club que es va convertir en alguna cosa més que un simple negoci per a ell, però els més pròxims admetien que ho va fer sabent que era l’única opció per donar vida al Zamora CF.

Es tancava així una etapa del Zamora CF i s’acomiadava un empresari de caràcter fort, capaç d’enfrontar-se a qualsevol, desmesurat en ocasions, de vegades fanfarró i irreverent, però al mateix temps protector amb el seu cercle més pròxim i amb els que considerava dels seus.