El PSC, el principal puntal de Sánchez

Sens dubte, mai abans el PSC havia sigut tan influent en el PSOE com ho és ara amb Salvador Illa al capdavant. Els socialistes catalans estan al comandament de la Generalitat després d’imposar-se per primera vegada en vots i escons davant un independentisme sense majoria i sense nord; i la seva agenda està en completa simbiosi amb la de Pedro Sánchez. Prova d’això és el tancament de files amb el finançament singular per a Catalunya malgrat els recels d’alguns barons del PSOE.

Illa és el principal puntal del president del Govern central, de la mateixa manera que el PSC entén que no estaria ara en el Govern sense el suport incondicional de Sánchez, així que el president de la Generalitat acudeix al congrés de Sevilla amb vocació d’apuntalar la continuïtat del també líder del PSOE.

Lideratge inqüestionat

El lideratge de Salvador Illa és inqüestionable tant dins del PSC com a Ferraz. És el dirigent que ha portat el socialisme català a arribar a la seva màxima cota de poder, especialment des que va guanyar les eleccions catalanes i va recuperar el Govern després de 14 anys dels socialistes a l’oposició. I tot en tan sols tres anys, en què ha aconseguit donar carpetada a una dècada de procés gràcies a l’aposta per la desjudicialització impulsada per la Moncloa i la seva habilitat per pactar aprofitant la divisió entre els independentistes. Per tot això, no hi ha qui el discuteixi, malgrat els recels que va despertar en el seu dia l’amnistia i els que ara aixeca el finançament singular.

Illa és carn i ungla amb Sánchez, totalment alineat amb la posició del president espanyol. És, de fet, el seu principal baró tenint en compte que el PSOE només governa en quatre comunitats –Catalunya, Castella-la Manxa, Navarra i Astúries–. El seu propòsit en el congrés de Sevilla és contribuir al tancament de files que busca el secretari general dels socialistes en un moment de màxima fragilitat per les causes judicials que impacten sobre el partit i la inestabilitat al Congrés, a més de la patata calenta del finançament singular per a Catalunya.

El PSC, asseguren des de la seu de Pallars, serà "disciplinat" i combregarà amb tot el que decideixi Sánchez en aquest congrés, inclosa fins i tot la composició de la nova executiva.

Pes orgànic en el PSOE

Tot i que en nombre de delegats la del PSC serà la segona comitiva més nombrosa –86 delegats d’un total de 1.099, una xifra només superada per la federació andalusa–, no hi ha dubte que mai abans havia tingut tanta influència dins del PSOE. Una ascendència que va més enllà de les cadires que té o tindrà en la futura executiva. Prova d’això és que el camí defensat per Sánchez ha sigut el que necessitaven els socialistes catalans per governar a Catalunya. Fins i tot que hagin aconseguit que el full de ruta que beneirà el congrés reculli el concepte de finançament singular que Illa ha pactat amb ERC a canvi de l’estabilitat.

Aquesta és la partida que vol jugar el primer secretari: la de contribuir a marcar el pas. Per això, no entrarà en la batalla per tenir més o menys càrrecs en la nova direcció a Ferraz –ara té quatre representants– i no discutirà la composició que decideixi Sánchez en funció dels equilibris interns que necessiti fer per reflotar federacions clau per al pròxim cicle electoral.

‘Pax romana’ en el partit

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

Hi ha pax romana al si del PSC. Des del moment en què Illa va agafar les regnes del partit el 2021 i va guanyar les eleccions catalanes, llavors sense cap possibilitat de sumar per governar, ningú ha qüestionat cap de les decisions que ha pres. No hi va haver contestació ni amb el suport a l’amnistia ni amb la defensa del finançament singular que abans havien rebutjat els socialistes catalans.

El seu tarannà dialogant per projectar serietat i centrar-se en la gestió s’ha imposat també a tots els seus quadros i el partit ha guanyat militants. Illa ha renovat el nucli dur amb dirigents de la seva estricta confiança tant en l’àmbit orgànic a Pallars com en el Govern i, en vista dels resultats, no hi ha dubtes interns sobre que les seves decisions han sigut encertades.