‘Cuina’ per a Joan Carles I

Les informacions que vaig publicar, abans que la Fiscalia del Suprem arxivés les diligències el març del 2022, tres mesos després de la mort sobtada del tinent fiscal del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos, donaven base a la presumpció que s’havia aplicat a Joan Carles I una interpretació de l’article 305 bis del Codi Penal elaborada ad hoc, per part tant de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) com de la Fiscalia del Tribunal Suprem per salvar del banc dels acusats el rei emèrit a canvi que regularitzés el frau.

És un fet provat que Joan Carles I va fer les regularitzacions després de conèixer que l’AEAT i la Fiscalia del Suprem li trepitjaven els talons amb les troballes de la investigació del fiscal suís Yves Bertossa sobre els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) que li va transferir el rei saudita Abdulaziz al-Saud el 8 d’agost del 2008 al compte 505523 de la fundació Lucum, oculta a la Hisenda espanyola, al banc Mirabaud de Ginebra.

L’espontaneïtat de l’emèrit

Per tant, l’espontaneïtat de Joan Carles I al pagar Hisenda era sui generis, per dir-ho així, molt peculiar o singular. Això de l’espontaneïtat en aquest cas és pel següent: "Es considera regularitzada la situació tributària quan s’hagi procedit per l’obligat tributari al complet reconeixement i pagament del deute tributari abans que per l’Administració Tributària se li hagi notificat l’inici d’actuacions de comprovació o investigació tendents a la determinació dels deutes tributaris objecte de la regularització o, en el cas que aquestes actuacions no s’haguessin produït, abans que el Ministeri Fiscal, l’advocat de l’Estat o el representant processal de l’Administració autonòmica, foral o local que es tracti, interposi querella o denúncia contra aquell dirigida, o abans que el Ministeri Fiscal o el jutge d’instrucció realitzin actuacions que li permetin tenir coneixement formal de la iniciació de diligències", segons l’article 305.4 del Codi Penal.

Juan Ignacio Campos, responsable de les diligències sobre el rei, va ser amb mi molt clar a l’explicar-me que la notificació de les actuacions havia sigut un dels seus principis. Per tant, si aquestes notificacions, com s’ha admès al decret d’arxivament, van tenir lloc, Joan Carles I no pot afirmar que se li va impedir tenir "coneixement formal de la iniciació de diligències".

La construcció que tant l’AEAT com la Fiscalia del Suprem –van actuar de manera coordinada– han vingut a erigir és la que aquest coneixement formal que es va oferir a Javier Sánchez Junco, representant legal de Joan Carles I, va ser una espècie d’"avís" amb insuficient contingut. "Si el que hi va haver no va ser una notificació sinó un avís, això ja és literatura del gènere de la picaresca", assenyala un fiscal de llarga trajectòria amb coneixement del que l’AEAT ha dit durant anys als fiscals.

La seva pròpia medicina

Notícies relacionades

Les terceres primàries de Lobato

Sánchez va oferir la mateixa ajuda a València que a tres autonomies més

"El que passa és que l’AEAT ha provat la seva pròpia medicina. Han insistit durant anys a tenir l’última paraula sobre el delicte fiscal de manera que només fos delicte el que ells deien i no ho fos si ells deien que no, de manera que el procés penal fos únicament una eina de pressió per aconseguir el pagament. Si pagues te’n deslliures, si no pagues et deixem anar el braç secular, com a la Inquisició. Al final ho van aconseguir i es va reformar el Codi Penal perquè la regularització produeixi efectes d’absoluta impunitat, però resulta que han hagut de combregar amb rodes de molí per salvar la cara a Joan Carles I. I ara després de fer-ho ja tenim un precedent jurisprudencial que els altres contribuents/defraudadors esgrimiran tot just treure’s un inspector d’hisenda. Una espontaneïtat de riure, i si l’apliquen realment veig que els fiscals econòmics hauran de reciclar-se per passar a l’especialitat de seguretat viària", ironitza la font citada.

Per a qui en temps real vam intentar mostrar la ruptura de la jurisprudència abans que el precedent es consumés el març del 2022 és benvinguda la iniciativa de juristes i exfiscals de reobrir el cas. Però el cert és que descansa en pau. I això malgrat que, cosa que la querella no diu en els fets, el defraudador a Espanya avui és resident fiscal als Emirats Àrabs Units (EAU) i per això, amb la seva nova fundació Sumer, a part de mancar de l’espontaneïtat legal requerida, la seva regularització tampoc ha sigut completa.