Les terceres primàries de Lobato

La batalla pel lideratge del PSOE de Madrid estava anunciada gairebé des del mateix moment en què Juan Lobato, actual secretari general, va arribar al càrrec el 2021 després d’unes primàries. La data del congrés regional és immediatament després del federal. En el partit insisteixen públicament que aquest "no és el moment" de parlar de Madrid sinó de consolidar el partit al seu conclave nacional. Però els militants madrilenys estan cridats a votar el seu pròxim líder el 5 de desembre i és un secret a crits que Lobato no serà l’únic candidat. Els seus rivals s’estan organitzant.

Advoquen per buscar un candidat que representi tothom, amb la idea que Lobato no és una figura arrelada que representi grans famílies de la federació. La rivalitat entre diferents faccions, de fet, és ja un clàssic en el PSOE madrileny. Només en els últims cinc anys hi ha hagut tres secretaris generals i tres portaveus diferents en el grup parlamentari.

Ara, els dos alcaldes amb més pes a la regió ja han dit públicament que fa falta un canvi. Sara Hernández, alcaldessa de Getafe i exsecretària general del PSOE de Madrid, va dir obertament en una entrevista a El Periódico de España que treballa per una candidatura alternativa. Javier Ayala, alcalde de Fuenlabrada, el més gran bastió dels socialistes madrilenys on no hi ha hagut un alcalde de cap altre color en els últims 40 anys, també ho té clar: l’actual líder socialista no respon ni a les formes ni al fons de com creu que ha de ser qui guiï el partit a Madrid.

Els crítics li retreuen que fa falta "un discurs més d’esquerres" i no buscar el centre quan en els municipis del sud o del corredor de l’Henares és necessari parlar més de la "classe treballadora". Però també que no s’hagi bolcat en els alcaldes o buscat la seva opinió per fer front a Isabel Díaz Ayuso i que no els recolzi prou. Es pregunten, per exemple, com és possible que Lobato no fos a la foto dels 11 alcaldes del PSOE que van presentar una iniciativa per forçar un debat sobre el compliment de la llei de vivenda a l’Assemblea de Madrid. Del costat dels crítics hi ha també diputats autonòmics i alcaldes d’altres municipis més petits. Però, sobretot, Ferraz.

No obstant, Lobato es fa el desentès a tots els senyals que li han arribat. Té clar el seu full de ruta, com vol fer-ho, i està convençut que no va arribar a la secretaria general de passada. El seu objectiu sempre han sigut les eleccions del2027.

Aquestes seran les seves terceres primàries. El 2021 va obtenir el 60% dels vots davant el seu rival, Javier Ayala, que en va aconseguir el 40% restant. Des d’aleshores, els percentatges han anat ballant, però Lobato no ha aconseguit un suport complet del partit en aquest temps. Tot i que en aquests últims tres anys la part orgànica de la formació ha quedat sempre en un segon pla per a ell, a principis d’aquest any va iniciar una ruta per les agrupacions de tota la regió per guanyar-se suports.

La militància

Al seu equip confien a haver-se guanyat el favor de municipis petits, mitjans i d’algunes agrupacions importants de la capital que el 2021 van votar per Ayala. Han fet números i creuen que la militància està amb ells. I en unes primàries cada militant és un vot, diuen.

Notícies relacionades

‘Cuina’ per a Joan Carles I

Sánchez va oferir la mateixa ajuda a València que a tres autonomies més

Però encara falta el factor que decanti la balança: el dit de Sánchez. Els crítics formen diferents nuclis, alguns amb més poder en altres esferes com la Moncloa, el Congrés o Ferraz. No tenen encara un candidat definit, però els noms que s’estudien són sempre els mateixos. Javier Ayala, que ja es va enfrontar una vegada a Lobato, o Emma López, regidora de l’Ajuntament de Madrid a qui Ferraz ha situat en el comitè organitzador del congrés federal. "No sé si serà la candidata definitiva, però aquest moviment era un missatge a Juan", apunten en la formació madrilenya. Si impulsen així qui va recolzar la candidatura contrària de Lobato en les últimes primàries, és obvi que "li estan ensenyant la porta".

Lobato es veu amb forces per a almenys intentar-ho. Ni l’aterratge d’un ministre com a candidat oficial sembla frenar-lo. Hi haurà "segur" un candidat ungit per Ferraz, però els que no tenen una lleialtat fèrria a un líder concret sinó a les sigles, esperen veure si Sánchez mostra el seu suport per aquest candidat alternatiu o deixa fer el partit. La lluita, en qualsevol cas, està servida principalment en els grans municipis de la regió.