El pla de barris del Govern oferirà als municipis inversions d’entre 3 i 25 milions

A l’espera de si aconsegueix aprovar els pressupostos del 2025, el Govern ha posat les bases per al desplegament de la llei de barris, una aposta de Salvador Illa per impulsar zones vulnerables de Catalunya i que pretén donar continuïtat al que va ser un dels vaixells insígnia dels governs del tripartit.

El projecte de decret inclou inversions d’entre 3 i 25 milions d’euros d’inversió en cinc anys, xifra condicionada a la quantitat d’habitants que tinguin els municipis que hi optin i compleixin els requisits, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Per ara, l’Executiu no ha detallat la quantitat total que pensa destinar als barris en els comptes que està negociant amb ERC i els Comuns ni quan està previst que s’aprovi el decret, però manté que aquesta serà una de les seves propostes estratègiques de la mà dels ajuntaments i que amb aquest fi va crear un nou comissionat sota la batuta de Carles Martí.

De fet, que hi hagi nous pressupostos és vital perquè el desplegament de la llei de barris aprovada pel Parlament a finals del 2022 sigui una realitat. Avui farà referència a aquesta carpeta la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, arran d’una interpel·lació del grup de Jéssica Albiach a la Cambra catalana.

Segons l’esborrany, els barris que podran optar a aquesta inversió han de tenir una renda per càpita inferior a la mitjana de Catalunya –15.830 euros, segons dades de l’Idescat del 2023–, complir la puntuació requerida en els indicadors de vulnerabilitat socioeconòmica i urbana –n’hi ha fins a 26 de definits– i presentar un programa d’intervenció integral.

Això implica que plantegin transformacions físiques del barri –des de convertir carrers en zona de vianants fins a millorar la il·luminació o les clavegueres o rehabilitar habitatges–, mesures mediambientals –la llei del 2022 inclou criteris per mitigar l’impacte del canvi climàtic– i accions sociocomunitàries, com millores al comerç de proximitat, programes d’integració per a la infància o la gent gran.

Herència del tripartit

Aquests tres criteris impliquen una actualització dels plans de barris que es van impulsar en l’etapa del tripartit. Queda fora, perquè és competència d’altres programes o conselleries, la nova vivenda, tret que sigui de reallotjament, o la construcció de noves escoles, centres d’atenció primària i comissaries, tot i que sí que es podran incloure rehabilitacions i remodelacions d’aquests equipaments.

La dotació per als projectes es farà en funció de la quantitat d’habitants. Per als municipis de menys de 20.000 veïns, serà d’entre 3 i 12,5 milions d’euros, mentre que per als que en tinguin més de 20.000 la inversió serà d’entre 6 i 25 milions.

El projecte de decret no estableix quin percentatge d’aquest import assumirà la Generalitat, però la pauta que se seguirà és que els municipis més grans tinguin més capacitat de cofinançament. Segons ha pogut saber aquest diari, en les localitats de menys de 20.000 habitants la Generalitat es farà càrrec del 70% de la inversió, en les que tinguin entre 20.000 i 50.000 habitants serà del 60%, i en les de més de 50.000 es farà càrrec de la meitat, mentre la resta l’assumirà el consistori.

A més del barem de vulnerabilitat i poblacional, també es tindrà en compte l’equitat territorial per vegueries a l’hora de designar a quins barris es destinen els recursos. I tot i que al principi es requereix que siguin una àrea homogènia –i, per tant, d’una mateixa localitat– els que optin a la llei de barris, hi haurà cabuda també per a zones en les quals hi hagi continuïtat urbana tot i que pertanyin a diferents municipis.

Un exemple clar seria el de la vora del Besòs. Per determinar quins projectes es beneficiaran del fons de finançament es crearà una comissió específica formada per 25 membres: 13 de la Generalitat, 10 de les entitats municipalistes –cinc de la Federació Catalana de Municipis i cinc més de l’Associació Catalana de Municipis– i dos representants d’entitats veïnals, que seran la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i la Taula d’Entitats del Tercer Sector.

Notícies relacionades

Les terceres primàries de Lobato

‘Cuina’ per a Joan Carles I

El Govern de Salvador Illa va aprovar la creació del comissionat de barris en la primera reunió del Consell Executiu, el 13 d’agost passat, amb l’anunci que tindria una "prioritat absoluta" perquè la llei de barris es converteixi en una eina que tingui un "impacte molt directe" en la qualitat de vida dels ciutadans i serveixi per combatre l’extrema dreta millorant els serveis públics i la seguretat en zones d’alta vulnerabilitat.

No obstant, l’elaboració del decret està subjecta als terminis d’exposició pública, als tècnics i als polítics, ja que el pla també depèn de si el Govern aconsegueix tirar endavant uns pressupostos l’aprovació dels quals, si arriba, tindrà lloc durant el primer trimestre del 2025.