Serveis públics bàsics per a tothom

Galícia té firmada des del setembre del 2018 la seva carta de demanda sobre el que hauria de ser el nou model de finançament autonòmic. Aquell any va formar un front comú amb Astúries, les dues Castelles, Aragó i La Rioja que va ser revalidat el 2021 amb la Declaració de Santiago i a la qual, en aquell moment, es va afegir també Extremadura. Totes aquestes comunitats tenien –i tenen– en comú que són territoris caracteritzats per la dispersió i l’envelliment poblacional. D’aquí que aquestes dues "singularitats" –terme que ara genera cert recel–, siguin el pilar en el qual se sustenta la seva principal reivindicació, que és un finançament suficient que cobreixi el cost efectiu de portar els serveis públics bàsics fins al més aïllat dels nuclis de població. Òbviament, això col·lideix amb el criteri que tradicionalment ha sigut hegemònic per decidir el repartiment dels recursos i que defensen comunitats com Madrid o Andalusia: el nombre d’habitants.

"Cost real dels serveis davant volum de població", repeteixen des de fa anys a la Xunta, governada pel PP de manera consecutiva en els últims 15 anys, com a pauta principal del que ha de ser un model de finançament equitatiu i solidari. Que la qualitat dels serveis sigui la mateixa amb independència del territori de residència.

Càlculs de la Xunta

Segons els càlculs del Govern gallec, el sistema actual els genera un dèficit anual de 700 milions d’euros. És la diferència –segons un informe del setembre passat– entre el que rep la comunitat i el que li costa prestar els serveis públics a causa de la dispersió i, especialment, a l’envelliment, amb el que això comporta de cronicitat en les malalties i alta despesa farmacèutica (1.795 milions el 2023, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat).

El Consello de Contas, l’òrgan fiscalitzador de la comunitat autònoma, dona la raó a l’Executiu gallec, ja que el maig d’aquest any va emetre un informe previ en el qual xifra en 14.000 milions d’euros el dèficit generat a Galícia entre el 2009 i el 2021. El principi d’ordinalitat també és sobre la taula. Galícia no vol perdre posicions respecte a l’actual model. Una reclamació que, evidentment, sostenen les comunitats de la part alta de la taula i que no comparteixen les infrafinançades.

En els seus documents que van fixant la posició de Galícia en els últims anys, la Xunta reclama que l’Administració de l’Estat aporti el 50% del finançament que li correspon per llei per cobrir l’atenció a la dependència i que qualsevol altra nova norma que incrementi la despesa de les autonomies vagi dotada d’un fons addicional per atendre aquestes competències i funcions addicionals.

També reclama una base comuna regulatòria sobre els tributs cedits per evitar la competència deslleial entre comunitats mitjançant rebaixes impositives o que, en cas d’una condonació del deute per part de l’Estat, aquesta mesura s’estengui a tots els territoris. Aquestes dues reivindicacions han envellit malament, perquè les comunitats del PP han entrat en els últims anys en una espiral de rebaixes d’impostos i ara, la Xunta també, rebutja la condonació del deute sota l’argument que Galícia no ho necessita perquè no té problemes d’endeutament i perquè aquest "perdó" a Catalunya s’ha ofert només per aconseguir el suport d’ERC a la investidura de Pedro Sánchez com a president.

Comissió especial

En teoria, la postura de Galícia sobre el finançament autonòmic hauria de sortir d’un acord del Parlament. En la legislatura passada es va crear una comissió especial per definir aquest paper, però no es va arribar a elaborar el dictamen de conclusions perquè Alfonso Rueda va convocar les eleccions per al febrer d’aquest any i el procediment parlamentari va quedar suspès.

Notícies relacionades

Mazón elimina el límit salarial per a consellers i secretaris autonòmics

Els rivals de Junqueras li retreuen que no aclareixi si va voler investir Illa

El PP ha anunciat que reprendrà aquesta comissió, però de moment encara no s’ha constituït. I no sembla que hi hagi d’haver acord. Tant el BNG com el PSOE aposten per acceptar una condonació del deute, si finalment s’arriba a aplicar, que el PP rebutja de ple. I perquè no tenen cap dubte que el PP gallec seguirà el camí que li marquin des de Génova, tot i que això suposi deixar en segon pla demandes gallegues que abans es consideraven pertinents.

Sí que hi ha consens entre els partits gallecs, no obstant, que el finançament autonòmic és insuficient per atendre el cost real que suposa prestar els serveis en un territori en declivi demogràfic i amb uns 30.000 nuclis de població escampats pels seus 30.000 quilòmetres de superfície. Però poc més. Les postures són gairebé antagòniques.