Finançar l’envelliment

El Govern regional asturià, format per una coalició entre el PSOE i Izquierda Unida (IU), basa en dos documents les seves reclamacions en matèria de finançament autonòmic a l’Estat, que semblaven comptar amb un ampli consens polític fins a la promesa reforma de l’Executiu central d’un "finançament singular a Catalunya". Adrián Barbón, president del Principat i un dels barons socialistes més pròxims a Pedro Sánchez, rebutja per norma parlar de la denominada "quota catalana", argumentant que no hi ha dades concretes, i se centra en les reclamacions acordades al Parlament asturià i que van recolzar tots els partits polítics tret de Vox.

Aquest document, firmat en plena pandèmia de la covid, el 5 de juny del 2020, va ser entregat pel mateix Barbón a Sánchez en una reunió a la Moncloa al setembre i recull diversos aspectes nuclears per a la regió. L’acord esmentat va ser ratificat temps després per vuit autonomies (Galícia, Cantàbria, Castella i Lleó, la Rioja, Aragó, Castella-la Manxa i Extremadura), inclosa Astúries, en la denominada declaració de Santiago, acordada el 2021, que entre moltes altres reclamacions posa el focus en el problema de la natalitat i l’envelliment i té el mateix esperit que el document inicial.

Model obsolet

El Principat afirma que el model està obsolet, que no acceptarà cap reforma "que perjudiqui Astúries" i insisteix que és indispensable que per al nou càlcul es tingui en compte "la dispersió de la població, l’envelliment i el cost real de la prestació de serveis". L’Executiu asturià, en el document consensuat, recalca que "s’ha de garantir la igualtat en l’accés a la sanitat, les prestacions socials, l’atenció a la dependència o l’educació".

Hi ha un apartat clau, en què es defensa al seu torn "desvincular els recursos de les administracions territorials de l’aprovació d’uns Pressupostos Generals de l’Estat". Una de les paraules més repetides en el document és "aïllament", sobre el qual Astúries posa el focus per sol·licitar "corregir les desigualtats amb la resta de la península". El Principat és una de les regions amb menys població, per això té el temor que es beneficiï aquelles autonomies amb més habitants. "S’ha de millorar la presa en consideració de l’envelliment, segregant en gran manera la població a partir de 65 anys i més".

Fonts del Principat insisteixen a més que "Astúries també advoca per la necessitat que l’Estat aporti més fons perquè cap autonomia surti perjudicada i aposta per un procés de negociació multilateral en el si del Consell de Política Fiscal i Financera. A més, defensa el criteri de corresponsabilitat fiscal per aconseguir un sistema de finançament veritablement equilibrat".

L’Executiu posa el focus també en el principi de suficiència, per tal de "garantir que les comunitats autònomes disposin dels recursos precisos per finançar el total dels serveis de la seva competència, tant en el present com en el futur".

Hi ha altres aspectes, vinculats al model de finançament, en què també està concentrat el Govern regional. Una de les àrees són les infraestructures, perquè el Principat vol "corregir l’històric dèficit que pateix Astúries i que dificulta els moviments des de o cap a la resta del territori nacional, aspecte que incrementa els costos i afecta la competitivitat". En aquest aspecte, la reclamació principal del Principat és la supressió del peatge de l’Huerna, una vegada que la variant de Pajares funciona a ple rendiment des de fa gairebé un any.

Corregir desigualtats

Notícies relacionades

Els Mossos confirmen l’espionatge amb Pegasus a tres excaps de l’ANC

Els Comuns no recolzaran els comptes del Govern si no es bonifica la T-usual

Un altre tema és el deute de les comunitats, sobre el qual Astúries reclama una "reestructuració per impedir que el futur pagament afecti negativament la prestació de serveis públics i, en qualsevol cas, aquesta modificació ha de ser aliena a la reforma del sistema". Així mateix, el Principat també apunta a "enfortir el Fons de Compensació Interterritorial (FCI) per corregir les desigualtats de renda i riquesa entre els territoris".

La futura reforma del finançament ha sigut l’assumpte que més xocs polítics ha suscitat durant els últims mesos entre el Govern i l’oposició. Els mateixos partits que fa quatre anys van acordar un document de consensos, s’embranquen ara després del pacte entre el Govern central i Esquerra Republicana. La dreta asturiana critica a Barbón no ser "prou contundent" davant Sánchez, i aquest replica que el president li va prometre, com a la resta de comunitats, més finançament.