Un guió trastocat per la dana

No hi ha res a la Comunitat Valenciana que estigui lliure del xoc de la catàstrofe natural més gran d’Europa al segle XXI. Tampoc el PSPV. També hi ha un abans i un després polític després d’una dana que deixa més de 220 morts i situa el Govern del popular Carlos Mazón en suspens per la gestió que va fer de l’emergència. Tot és possible en un territori en tensió màxima des del 29 d’octubre, des de la dimissió del president fins a un avançament electoral, si bé Mazón mostra una voluntat clara de resistir. La qüestió és si els socialistes valencians estan preparats per a un escenari inestable i d’alt voltatge als carrers contra el Consell i el Govern d’Espanya.

D’una banda, el PSPV arriba a aquest moment amb els deures fets. Va culminar al març un procés de renovació que va elevar la ministra de Ciència i Universitats, Diana Morant, a la secretaria general. Sánchez no va voler esperar: va ser la primera de les grans autonomies que va canviar de cara després de la derrota de Ximo Puig en unes eleccions en què el president del Govern no es va implicar gaire. I Sánchez va assenyalar des del primer minut l’elegida i va ajudar a netejar el camí quan van sortir aspirants amb pes orgànic. El pacte segellat a Ferraz sota la mirada de Santos Cerdán va portar una pau interna que, amb algun contratemps, perdura.

Malgrat això, el lideratge de l’exalcaldessa de Gandia encara s’ha de consolidar, pensat en l’horitzó del 2027 i sorprès pel terratrèmol polític i social provocat per una riuada històrica. Les enquestes li donen un nivell de coneixement baix entre els ciutadans i, a més, ha de dirigir la federació durant una part de la setmana a distància, en vista de les seves ocupacions en el Govern.

Arribats a la crisi de la dana, Morant ha apostat per un perfil baix que pot ser la millor opció a mitjà termini (en situacions extremes el més difícil per a un comandament polític és no sortir-ne escaldat), però que ara causa recels entre bases i càrrecs intermedis. Res, però, que s’hagi elevat a la categoria de denúncia pública.

La ministra, a més, ha anat movent la seva posició, sempre en la línia dels plantejaments de la Moncloa. Primer va oferir col·laboració a Mazón rebutjant la moció de censura que volia Compromís i un avançament electoral, malgrat que la tensió interna al Centre de Coordinació Operativa Integrat (el ja famós Cecopi), on hi ha el Consell i el Govern, creixia i l’Executiu de Mazón començava a posar el focus en l’actuació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el Ministeri de Transició Ecològica, del qual depèn. I així fins al dia de la compareixença del president a les Corts Valencianes, quan ofereix els vots socialistes a Alberto Núñez Feijóo per substituir Mazón per un altre dirigent popular i convocar eleccions el 2025.

A banda de l’escull aritmètic (l’esquerra necessitaria el suport de Vox), en aquestes operacions hi ha un rerefons tàctic. L’absència de la líder a les Corts obstaculitza una moció de censura, perquè el reglament obliga a presentar una candidatura (d’entre els diputats) a la presidència.

El que no ha canviat abans i després de la dana és l’alineament de la direcció del PSPV amb la Moncloa i Ferraz. És el principal tret de l’era Morant. Aquest anell funciona també com a extintor de conflictes interns. Hi va haver un conat d’incendi a l’hora de renovar la direcció provincial de València, però es va apagar. El moment crític pel cas Koldo d’un altre factòtum del socialisme valencià, José Luis Ábalos, és un altre element que neutralitza conflictes.

Conclaves provincials

Notícies relacionades

Els Mossos confirmen l’espionatge amb Pegasus a tres excaps de l’ANC

Els Comuns no recolzaran els comptes del Govern si no es bonifica la T-usual

Passat el congrés federal, però, s’espera una altra etapa menys pacífica, en especial quan toquin conclaves provincials i de les grans capitals. Pel poder provincial de València hi ha anunciada una batalla. El mateix apunta a la ciutat de València, on Ferraz i Morant preparen el camí de la delegada del Govern, Pilar Bernabé. A Castelló tot ha anat de pressa al beneir sense oposició Rafa Simó com a nou líder.

I després hi ha Alacant, un polvorí intern i un forat electoral per als socialistes. Aquí la situació orgànica està marcada pel conflicte a la capital, un problema que s’arrossega de fa dècades, les mateixes que l’històric Ángel Franco feia que movia els fils a l’ombra. L’exsenador manté una batalla oberta amb la portaveu municipal, l’exconsellera Ana Barceló.