El cost de la despoblació

Tota la classe política i gran part de la societat coneixen d’una tirada les exigències d’Aragó per reformular el finançament autonòmic. Unes claus que se sustenten en l’envelliment, la despoblació, l’extensió del territori i el cost dels serveis que tots els governs han entès en la seva estada al Pignatelli. El cinquè punt, el consens entre forces polítiques, serà el que més costi en aquesta nova obertura del debat.

A ningú se li escapa que el pacte entre el PSC i ERC per la quota catalana ha esperonat els governs autonòmics, la majoria tenyits de blau. Jorge Azcón, president aragonès, va redoblar esforços en l’apartat del finançament per tensionar la complicada relació amb Catalunya, alimentada pels recursos contra l’amnistia en els quals va ser pioner Aragó. El finançament, en el cas aragonès, es treballa des del Govern, però també a les Corts.

Al Departament d’Hisenda, que dirigeix Roberto Bermúdez de Castro, consideren que la reforma del sistema de finançament respon a les necessitats de la societat espanyola. Firmat per última vegada el 2009, poc o gens s’assembla la situació econòmica i social al país, per la qual cosa els criteris no defineixen bé el que avui és Espanya. A Hisenda consideren que hi ha "un matís de base" per canviar el sistema.

Junt amb Extremadura

La comunitat perd 87 milions de finançament des de l’Estat per al 2025 per la pèrdua de població. Ho fa en un context econòmic positiu per a Espanya, amb el país creixent al 2,5%. Aragó ho va fer al 2,7% i és junt amb Extremadura l’única comunitat que pateix la minva en finançament.

Entrant en qüestions aragoneses, l’edat preocupa el Pignatelli. Des d’Aragó són partidaris de crear un nou criteri, el sobreenvelliment, que contempli la cura de la gent gran. La despesa en el seu benestar és, evidentment, més costosa que la de la resta de la població, pel més gran nombre d’atencions que necessiten. A la comunitat, més de 95.000 persones tenen més de 80 anys, la barrera que les comunitats més envellides estableixen per impulsar aquest nou criteri.

El territori en el qual es presten els serveis també en condiciona el cost i les necessitats. Passa a l’Aragó, amb nombrosos pobles a una considerable altura, per la qual cosa les infraestructures són més cares. La DGA, el Govern autonòmic, impulsarà un altre nou criteri en aquesta línia, buscant que l’orografia compti en el repartiment del finançament. Al Pignatelli ho veuen com una opció similar a la insularitat, un règim que beneficia les Balears i les Canàries per la seva distància amb la Península. En la mateixa línia del territori entra el criteri dels nuclis de població, que la comunitat vol ajustar en el nou model. A l’Executiu autonòmic s’ha fet una anàlisi que considera que les bases ara determinades no van bé a la comunitat, però que aquesta definició de nucli sí que va bé a Galícia, territori amb exigències molt similars.

Anar de la mà de les comunitats que tenen els problemes de despoblació, envelliment o dispersió de la població sí que és innegociable. Aragó va ser una comunitat important en el Pacte de Santiago, que la va unir a Galícia, Astúries, La Rioja, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura i Castella-la Manxa en les seves reivindicacions de repartiment de recursos de l’Estat. El departament de Bermúdez de Castro sent que cal mantenir l’aliança i que les negociacions que més afavoriran l’Aragó es donaran sempre a la taula general del Consell de Política Fiscal i Financera. Però sense renunciar a la bilateralitat.

El consens intern

Notícies relacionades

El Congrés elegeix José Pablo López president de RTVE

Junts tanca les disputes territorials al prendre Turull el control del partit

L’anàlisi de cara a la resta d’Espanya és clara i compartida amb els criteris que anteriors executius han plasmat per millorar el finançament aragonès. El sot a què avui s’enfronta el Govern de Jorge Azcón és el consens intern, dins del Parlament autonòmic. La Chunta Aragonesista ja va anunciar la seva sortida en el passat debat sobre l’estat de la comunitat, Vox mai ha firmat acords d’aquest tipus i altres forces, com IU o Podem, no estan per la feina de facilitar les coses al PP.

Els populars, per contra, no renuncien a aconseguir un pacte amb el PSOE, que no vol que la quota catalana sigui l’objecte primordial d’aquest gran acord. La fotografia dels dos grans partits units a l’Aragó pel finançament permetria que, com va aconseguir Javier Lambán a la sortida de la pandèmia, la DGA, avui amb Azcón al capdavant, sumés als agents socials i ens ciutadans una causa comuna de més envergadura.