ERC decideix avui si dona una altra oportunitat a Junqueras o obre etapa

Hi ha dies que marquen a foc la trajectòria d’un partit polític i ERC avui en viurà un. Els 8.030 militants de la formació estan cridats a escollir el seu nou líder i la seva nova direcció d’entre les candidatures d’Oriol Junqueras (Militància Decidim), Xavier Godàs (Nova Esquerra Nacional) i Helena Solà (Foc Nou). No és una elecció qualsevol, ja que hi ha en joc donar una nova oportunitat a qui ha sigut el principal líder d’ERC des de la restauració de la democràcia, Junqueras, o obrir una nova etapa amb Godàs o Solà.

La carta Junqueras ofereix un lideratge reconeixible i consolidat però amb el desgast d’una llarga trajectòria. La carta Godàs i la carta Solà encarnen l’aire fresc que sempre transmet la novetat, però també la incògnita sobre la consistència dels seus perfils. Per ser el nou president d’ERC, el guanyador d’avui haurà de superar el 50% de vots. Si ningú ho aconsegueix, els dos més votats s’enfrontaran cara a cara en una segona volta el 14 de desembre.

Amb la votació d’avui ERC arriba al punt culminant de la batalla pel control del partit que va arrencar l’endemà de la debacle electoral de les eleccions catalanes del 12 de maig. Aquell dia l’organització es va començar a trencar en dos: els partidaris de Junqueras i els de la secretària general, Marta Rovira. El tàndem Junqueras-Rovira, que havia governat el partit en els últims 13 anys, es va divorciar de mala manera. Aquesta lluita de poder ho ha impregnat tot des d’aleshores. Els junqueristes s’han arremolinat al voltant de la candidatura de l’exlíder mentre que els roviristes ho han fet al voltant de la Godàs. Finalment, Solà, amb el suport de l’exconseller Alfred Bosch, ha presentat un tercer projecte i s’ha erigit com l’opció menys vinculada amb la direcció.

En els llargs sis mesos de precampanya i campanya electoral, no s’han visualitzat grans diferències entre les candidatures. Totes prometen donar més paper a la militància en la presa de decisions i, sobretot, ser més exigents amb el PSC i el PSOE perquè compleixin els pactes. No obstant, cap candidat planteja trencar el pacte d’investidura amb els socialistes per intentar forçar la caiguda del president Salvador Illa i un avanç electoral.

¿Risc d’escissió?

Notícies relacionades

Aixecant acta

L’error no forçat que arrossega el fiscal

El principal repte del guanyador serà recosir l’organització i intentar que les dues candidatures perdedores no tinguin la temptació de constituir-se com a corrent crític del partit o, en el pitjor dels casos, escindir-se i constituir una nova formació. De l’última gran crisi d’ERC, la que va esclatar el 2008, van sortir dues escissions, Reagrupament i Solidaritat Catalana. Cap de les dues va arribar a consolidar-se com un partit influent, però durant alguns anys van captar nombrosos votants d’ERC.

La clau sobre la votació d’avui, doncs, la resumeix així un veterà exdirigent del partit: "L’important és que el que guanyi sàpiga guanyar i el que perdi sàpiga perdre. Si no passa això, continuarem patint com a organització. Necessitem una reconciliació".