Anàlisi

L’error no forçat que arrossega el fiscal

García Ortiz ja estava pràcticament condemnat abans de l’aportació de l’acta notarial de Lobato. Però ara, a més de la filtració del correu inculpatori de la parella d’Ayuso als mitjans, haurà d’explicar, si no es troba la resposta als seus telèfons, si va filtrar dades també a la Moncloa i a qui.

L’error no forçat que arrossega el fiscal
4
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

"Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit". Confuci (QuFu, Shandong, Xina, 551 aC- 479 aC).

El 7 de març del 2024, Pilar Rodríguez, cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, rep la trucada d’un periodista. ¿Hi ha algun procediment en la fiscalia obert contra la parella d’Isabel Díaz Ayuso a través d’una empresa que s’anomena Maxwell Carmona [sic]?

En la seva declaració davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) el juny passat, Pilar Rodríguez explica que no sabia que la presidenta de la Comunitat de Madrid tingués parella. Però, va afegir que el nom de l’empresa li sonava. Es tractava de Maxwell Cremona, l’empresa d’Alberto González Amador, parella de Díaz Ayuso. La denúncia per delicte fiscal l’havia visat Rodríguez dos dies abans de la trucada.

A l’advertir que s’havia presentat una denúncia contra una personalitat rellevant, segons l’article 25 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal ("els membres del ministeri fiscal posaran en coneixement del fiscal general de l’Estat els fets relatius a la seva missió que per la seva importància o transcendència hagi de conèixer"), Pilar Rodríguez va fer el mateix dia 7 una "dació de compte". Va enviar còpies de l’expedient a Diego Villafañe, tinent fiscal de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, i a la fiscal superior del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), Almudena Lastra. A l’expedient no s’hi incloïen els correus intercanviats entre la fiscalia i Carlos Neira, advocat de González Amador.

La filtració

En la Fiscalia General de l’Estat (FGE) del 2005 es considera una norma implícitament que quan es tracta d’una informació rellevant d’interès polític o social s’ha d’informar públicament. La FGE hauria d’haver fet un comunicat públic sobre els fets, segons diverses consultes fetes per EL PERIÓDICO. Però aquest comunicat no va tenir lloc. En canvi, la notícia sobre la denúncia es va filtrar a un diari Eldiario.es, com a exclusiva, el 12 de març del 2024, set dies després de ser presentada la denúncia.

Tot i que aquest tema de la primera filtració ha quedat sepultat sota les querelles, exposicions raonades, declaracions, providències, referides a la filtració del correu enviat el 2 de febrer de l’advocat de González Amador a la Fiscalia de Madrid, en el qual reconeixia haver comès dos delictes fiscals i la seva disposició a reparar-los, és el cert que l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil el treu a la superfície. "Que, d’aquesta documentació remesa, existeix una primera filtració a la premsa el dia 12.3.2024, a les 06.01 h a Eldiario.es suposadament feta per la Fiscalia General de l’Estat".

D’altra banda, en les informacions publicades pels mitjans el 13 i 14 de març, s’al·ludeix, després de donar a conèixer, per exemple, el contingut del correu del 2 de febrer del 2024 de l’advocat de González Amador, al ministeri públic com a font i a un comunicat que la FGE faria públic el 14 de març. Així de transparent.

La investigació de González Amador es va desenvolupar sense saber la inspecció fiscal ni els fiscals de Madrid que es tractava de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Però, una vegada el 7 de març això es va saber, la dinàmica correcta –la de fer un comunicat i informar que s’havia presentat una denúncia contra ell als jutjats– va ser substituïda per una operació pseudoclandestina en la qual s’han deixat infinitat d’empremtes. ¿Per què? Perquè amb coordinació o sense, tant la fiscalia com el Govern van considerar que havien doblat les campanes contra Díaz Ayuso. Els delictes fiscals de la seva parella feien entreveure, per fi, una presumpta estocada mortal.

Els correus de Lobato

Això s’ha vist amb claredat en els missatges intercanviats per Juan Lobato i Pilar Sánchez Acera, en què la llavors cap de gabinet d’Óscar López, al seu torn director de gabinet de Sánchez, va aportar el correu del 2 de febrer a Lobato perquè el 14 d’abril del 2014 acusés Díaz Ayuso de mentir.

El correu va sortir d’ella cap a Lobato, però, ¿com va acabar arribant fins a ella? ¿Va consultar amb el seu cap, Óscar López? Sánchez Acera tindrà ocasió d’explicar-se davant el jutge ben aviat.

Notícies relacionades

¿Lobato està fora de perill? No és tan senzill. Perquè ell va tenir participació en l’operació i ni tan sols es tracta d’una ignorància deliberada. Perquè va ser el primer que va rebre el correu que li va enviar Sánchez Acera i perquè sabia que la publicació d’aquest correu abans que ell prengués la paraula al Parlament madrileny era una coartada.

La investigació ha tocat per sota Óscar López, però pot anar a més, per exemple, cap al telèfon de l’actual ministre i aspirant a ser el secretari general del Partit Socialista de Madrid.