Reivindicació històrica

La reforma del sistema de finançament autonòmic ha sigut un dels grans debats de l’última dècada a les Balears. L’arxipèlag és la segona comunitat autònoma que més recursos per càpita envia al Govern via impostos, concretament 3.248 euros per habitant segons les últimes dades de l’Agència Tributària, mentre que baixa fins a la novena posició a l’hora de rebre recursos, amb només 2.910 euros per ciutadà.

El conseller d’Hisenda, Antoni Costa, recorda que únicament Madrid, les Balears i Catalunya són aportadores nades del sistema comú. En l’exercici del 2025, entre els diferents fons, les illes enviaran a l’Estat al voltant de 626 milions d’euros, una xifra que es troba molt per sobre de la del 2024, que ha sigut de 190,87 milions d’euros.

Segons el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Guillem López Casasnovas, en cas que el principi d’ordinalitat s’estengui, les Balears podrien rebre entre 400 i 900 milions d’euros més cada any. Fins i tot defensa que si a més s’entén l’ordinalitat com un procés que compti per al rerànquing de l’ordre perquè ningú perdi, l’import pot arribar fins als 900 milions. Una xifra que Fedea (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada) eleva fins als 1.000 milions.

Després de l’acord entre PSC i ERC perquè Catalunya tingui un finançament singular, les Balears han tornat a obrir el debat. No hi ha un gran consens, perquè mentre el Partit Popular insisteix en la necessitat de reformar el sistema sempre a partir d’una negociació multilateral, l’oposició –des del PSOE fins als ecosobiranistes de Més per Mallorca i Més per Menorca– aposta per iniciar un diàleg bilateral, com passa a Catalunya. A més, Més ha plantejat en multitud d’ocasions la possibilitat que les Balears tinguin un concert econòmic com el del País Basc o Navarra, si bé mai ha obtingut suports. Malgrat això, tots coincideixen en algunes reclamacions concretes com la incorporació del principi d’ordinalitat, sempre lligat a la capacitat tributària, així com un reconeixement més gran de la insularitat, de l’impacte del creixement poblacional, de la importància de la població flotant i del cost superior de la vida a les Balears.

El Govern balear que encapçala Marga Prohens ha demanat un front comú de tots els partits i agents econòmics i socials per dissenyar una estratègia de cara a les negociacions que s’obriran. El PP, a més, demana que les comunitats amb una capacitat fiscal per sobre de la mitjana, com és el cas de les Balears, tinguin "un cert premi".

Pel que fa a la negociació amb les altres comunitats, hi ha cert optimisme entre les files del Partit Popular perquè consideren que poden convèncer els diferents barons que les Balears necessiten un millor finançament malgrat que això pugui suposar una rebaixa dels recursos que reben. En canvi, l’oposició és totalment pessimista amb l’efectivitat d’aquesta negociació multilateral i aposta per la bilateralitat al considerar que les altres regions no consentiran una baixada dels recursos a canvi que millori la situació de les Balears, bàsicament perquè cadascú buscarà la millor opció per a les seves comunitats.

Autonomia fiscal

Notícies relacionades

Aixecant acta

L’error no forçat que arrossega el fiscal

Una altra de les qüestions fonamentals en què ha insistit el Govern balear és l’autonomia fiscal, això és, poder abaixar o apujar impostos sense que el Govern central s’hi fiqui. Les amenaces de l’Executiu de Pedro Sánchez sobre la possibilitat d’harmonitzar impostos han suscitat dures crítiques per part de la presidenta balear. Les últimes rebaixes impositives aprovades a les Balears, des de l’eliminació de l’impost de successions fins a la rebaixa de l’impost sobre el patrimoni, han rebut la reprovació del Govern.

La presidenta de les Balears segueix la línia marcada per Alberto Núñez Feijóo de defensar els acords conjunts, si bé la seva intenció és plantejar a la Moncloa la necessitat de millorar el finançament de les Balears, així com recuperar inversions com els convenis de carreteres i ferroviari, a més d’una compensació més gran de la insularitat, que afecta tant empreses com particulars.