Junqueras, a propòsit del plebiscit

La distància

El resultat d’ahir va elevar la tensió a les files republicanes i va constatar que l’organització està dividida en dos. Junqueras va registrar el 48,3% dels suports, però la suma de Nova Esquerra Nacional i Foc Nou en va assolir el 47,9%. Unes dades que exemplifiquen a la perfecció que la meitat aposta per una renovació i l’altra meitat, per la continuïtat de qui ha sigut el líder durant 13 anys. Encara més si es té en compte que, amb 111 vots més, Junqueras hauria superat el repte. El 2008 hauria guanyat amb escreix, va argumentar el seu equip, però ja no val ser ungit amb un 37% dels vots com ho va ser Joan Puigcercós.

Una altra dada rellevant és la participació. ERC mai havia arribat a cotes tan altes com les d’ahir, ja que el 81,36% dels militants censats (6.533 de 8.030) es van pronunciar. La votació telemàtica sempre afavoreix la implicació i dona més fidelitat al resultat, i, en aquest cas, amb una campanya tan enfangada pels cartells dels germans Maragall, va demostrar un partit viu i una militància implicada. I encara més si es té en compte que els republicans ja partien d’una participació rècord en la consulta sobre la investidura de Salvador Illa, quan el 77% va acudir a les urnes.

Hi ha una última xifra destacable de cara al 14 de desembre: 824 militants que simpatitzen amb Foc Nou hauran de triar ara entre Junqueras i Godàs, i cal veure si els 244 vots en blanc es decanten.

Els pactes

La segona fase serà ajustada i la campanya, combativa. ¿Hi haurà pactes? Encara que Foc Nou obri la partida després de quedar-se sense opcions i no es mulli per ara ni per Junqueras ni per Godàs, només es pot esperar un acord entre els rivals de l’expresident republicà si es té en compte que van basar tota la campanya en les apel·lacions a la renovació i a la ruptura amb els socialistes tret que s’arroguin a un referèndum.

El que no es dona per fet és que alguns simpatitzants de la llista d’Helena Solà es decantin per votar Junqueras, cosa que la candidatura pretén impedir sotmetent les decisions a l’assemblea amb la voluntat d’anar tots a una.

Les condicions de Foc Nou poden ser assumibles per a Godàs, per molt que l’aparell rovirista que el recolza hagi de negociar una nova consulta sobre la continuïtat del pacte d’investidura després d’haver investit Salvador Illa com a president. I hi ha disposició per a l’entesa després d’un primer acostament en campanya per criticar que Junqueras vetés cinc debats territorials.

El desenllaç

L’equip junquerista dona per descomptada la seva victòria final, però haurà de redoblar els esforços en els pròxims 15 dies. És la primera victòria amarga de Junqueras al capdavant del partit, després d’haver encadenat suports aclaparadors durant els seus anys al capdavant. Però és evident que ha fet efecte en la militància el missatge que cal renovar els lideratges o, almenys, canviar la manera de prendre les decisions, una qüestió en què incideixen totes les candidatures després d’entrar en contacte amb les bases.

Sigui com sigui, la militància es tornarà a pronunciar d’aquí dues setmanes. Els tres governs socialistes –Estat, Generalitat i Barcelona– estan en alerta, conscients que del desenllaç en depèn l’esdevenir dels seus propis governs i que es posterguin decisions de pes com els comptes públics de la Generalitat i de l’Estat.

Notícies relacionades

Rocío Albert : "Madrid reivindica gairebé 5.000 milions del fons de competitivitat"

Milers de valencians tornen a demanar la dimissió de Mazón

Però res es trenca. Guanyi Junqueras o Godàs, es donen per satisfets perquè no veuen en risc l’estabilitat, ja que cap dels dos opta per donar per liquidats els acords, i el nou líder necessitarà un temps per assentar-se en el partit i algun avenç per exhibir autoritat: forçar Illa amb el finançament i Sánchez amb l’aplicació completa de l’amnistia.

A Barcelona hi ha més incògnites. Godàs ha apostat clarament per no entrar al govern municipal, mentre que Militància Decidim i la seva candidata a secretària general, Elisenda Alamany, defensen pactar amb Jaume Collboni. Pot acabar sent un caramel enverinat, perquè si guanya la consulta que es convoqui sobre aquest acord –la primera va quedar dinamitada per ‘falta d’espai’ a l’assistir-hi un nombre inaudit de militants–, es convertirà en tinent d’alcalde, però, si la perd, serà la primera derrota de la nova direcció i de la seva número dos.