L’estrany cas de l’Acadèmia de Roma

Hi ha càrrecs a l’estranger que atrauen com si fossin imants als funcionaris públics que volen sortir fora un temps. La Reial Acadèmia d’Espanya a Roma és un d’aquests, i no només pels 122.162 euros de salari brut. "Té un pressupost important; autonomia, perquè ets el teu propi cap; i una seu magnífica: treballes veient el Templet de Bramante [del segle XVI]", diu un dels set diplomàtics consultats per a l’elaboració d’aquest article, que prefereixen mantenir l’anonimat perquè no se’ls permet parlar amb la premsa. La seu està en el convent romà de San Pietro in Montorio, construït just al lloc en què la tradició cristiana situa el martiri de l’apòstol Pedro. "Imagina un col·legi major gegant. Allà resideixen una temporada els artistes d’alt nivell elegits i becats, amb la condició que part de l’obra passi a l’Acadèmia i facin una exposició allà", assenyala un altre.

La renovació del lloc de director de l’Acadèmia, però, és menys estètica que la seva seu. El procés d’adjudicació ha acabat en els serveis jurídics del Ministeri d’Exteriors, on està sent revisat, segons confirmen fonts oficials, que no precisen sobre quin aspecte en concret hi ha dubtes ni si la revisió dels serveis jurídics es deu a la impugnació d’algun dels tres candidats que van superar el concurs públic. Sí que afirmen que s’estudia tant la convocatòria com la modificació posterior per "reparar errors".

El 15 d’octubre, el nou responsable de les qüestions de personal del ministeri, Xavier Martí, va ordenar per sorpresa canviar el procés selectiu que havia sigut convocat a l’abril. S’abandonava el "concurs per mèrits" i es faria pel "sistema de lliure designació". El canvi es va publicar en el BOE i va ser avançat pel diari ABC. En el text oficial es deia que es tractava de reparar un error, i això continua mantenint el departament de José Manuel Albares. Però el canvi era substancial, i convertia la convocatòria anterior en paper mullat: serà el Govern central qui decideixi qui ocuparà el lloc. I podrà fer-ho sense l’obligació d’elegir entre la terna de candidats amb més punts en el procés avaluador.

Són el diplomàtic de carrera Miguel Albero Suárez, que va obtenir 58 punts; Andrés Úbeda de los Cobos, actual director adjunt del Prado, amb 58 punts; i María Teresa Méndez Baigés, professora de la Universitat de Màlaga i especialista en història i teoria de l’art i de l’arquitectura del segle XX, amb 56 punts. Havien de presentar un projecte propi per a l’Acadèmia, superar una prova oral en italià i defensar el seu currículum davant el tribunal. El president de l’òrgan de selecció és Santiago Herrero, director de Relacions Culturals i Científiques de l’AECID. La terna es va elevar al patronat de l’Acadèmia al juliol.

Entre les modificacions realitzades, ara els candidats havien de ser funcionaris de l’Administració General de l’Estat "com a funcionari de carrera d’un cos o escala del subgrup A1". Això podria posar traves als dos candidats que no pertanyen a la carrera diplomàtica, tot i que una de les fonts de Cultura consultades disputa aquest fet.

Diplomàtic

¿Està Albares mirant de garantir que el càrrec l’exerceixi de tornada un diplomàtic? La directora sortint de l’Acadèmia, Ángeles Albert de León, procedent del món de la cultura, ha estat presidint l’Acadèmia nou anys, entre 2015 i 2024, un període anormalment llarg en comparació amb els seus predecessors. Però per posar un diplomàtic, el canvi en el BOE no hauria sigut necessari. Albares és la persona que ha d’elegir en última instància entre la terna de candidats, i ja hi havia un diplomàtic allà.

A més, segons una font pròxima a Miguel Albero, ell ha descartat que vagi a ser el designat. I no per falta de mèrits. "Acaba de deixar el lloc d’ambaixador a Hondures. Però està molt bregat en temes culturals. Va ser conseller cultural a Costa Rica. I ha estat molt posat en l’acció cultural espanyola, com a director de culturals en l’AECID", apunta un altre diplomàtic que el coneix.

L’altre dels contendents empatats, Úbeda de los Cobos, havia sigut becari de la mateixa institució a Roma fa temps i havia presentat un projecte. Tampoc sembla que vagi a ser l’elegit, segons les fonts consultades.

De moment, tot són incerteses. Alguns dels membres de la Carrera apunten que la modificació cap a la lliure designació anticipa un "cop de dit". El Govern ja ha cobert llocs desitjats pels diplomàtics amb persones pròximes al president Pedro Sánchez però alienes a la Carrera.

El nomenament, el desembre passat, d’Héctor Gómez com a ambaixador davant les Nacions Unides va doldre especialment entre els diplomàtics, perquè es tracta d’un lloc de treball que requereix una alta competència en les arts de la diplomàcia, i ell venia de ser ministre d’Indústria. Així, l’Associació de Diplomàtics d’Espanya va emetre un comunicat en el qual criticava al ministre aquest nomenament, i altres com el del també polític socialista Miquel Iceta com a representant davant la UNESCO.

Entre el Ministeri de Cultura i el d’Exteriors hi ha un pols històric per quin tipus de perfil ha de cobrir cada cobejat lloc cultural a l’estranger. La peça de caça major d’aquest pols és l’Institut Cervantes, la institució per antonomàsia per a la difusió de la llengua i la cultura espanyola pel món, amb 87 centres a 44 països.

D’un costat, es considera que la projecció cultural d’Espanya a l’exterior ha d’estar dominada pels que més saben del tema, en l’òrbita del Ministeri de Cultura. "¿Ha de ser l’Acadèmia un centre de cultura o una de les destinacions per exercir la política exterior espanyola a través de la cultura?", afirma un alt càrrec dependent del Ministeri de Cultura. "Els diplomàtics diuen: per a Cultura ja és l’agregat cultural de l’ambaixada, i el lloc és a l’organigrama d’Exteriors".

Notícies relacionades

Rull planeja limitar les compareixences per agilitzar la legislació catalana

Godàs ja festeja Foc Nou per articular un front contra Junqueras

Des del ministeri encapçalat per Ernest Urtasun es nega que s’estigui intentant col·locar al seu lloc algú dels "seus". "Nosaltres no hem proposat cap candidat ara que el lloc s’ha convertit en un de lliure designació", asseguren des del departament de comunicació.

Pròximament, s’hauria de resoldre aquesta incògnita, perquè la institució no té director des de fa mesos. De moment, l’empedrada Piazza San Pietro in Montorio continuarà esperant el nou director o directora de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma.