Rocío Albert : "Madrid reivindica gairebé 5.000 milions del fons de competitivitat"
La consellera d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Comunitat de Madrid (Madrid, 1971) defensa que «no hi ha dúmping fiscal a la seva autonomia i exigeix que sigui el Govern el que posi una proposta de modificació del sistema de finançament sobre la taula.
¿Madrid està finançat de manera justa?
Totes les comunitats tenim cada vegada més obligacions com a conseqüència de les lleis que surten des del Govern. La lleialtat institucional que sempre havia existit, és a dir, que et donaven els recursos per finançar les necessitats que generaven aquestes regulacions, en els últims anys no s’ha vist reflectida. Tenim un sistema molt imbricat amb diverses capes. La primera, el fons per a la garantia de serveis públics essencials, tenia sentit perquè la idea era que les comunitats amb més ingressos ajudessin a finançar totes les comunitats, i aportaven igual Madrid, Catalunya i les Balears, però les posicions no canviaven tant. Però es van començar a fer ajustos, ara hi ha quatre fons, i entre la comunitat més ben finançada i la més mal finançada hi ha més de 30 punts. Nosaltres, que aportem el 76,9%, passem a ocupar la posició número vuit o nou.
¿Està dient que sí que està finançada de manera injusta perquè passa a una posició inferior a la que li correspon?
No, el que crec és que el sistema és poc transparent. El fons de competitivitat era per compensar desviacions. Corresponien a Catalunya i a la Comunitat de Madrid. ¿Què va acabar passant? Que a Catalunya se li va acabar donant per aquest fons uns mil milions i escaig i a Madrid, que n’hi haguessin correspost gairebé mil, no.
Per anar a coses concretes, reclama un millor finançament de la dependència.
Això és conseqüència de les obligacions de les noves normatives, però seria una proposta per al nou sistema de finançament autonòmic.
¿Algun altre servei públic concret que creuen que no està rebent el finançament adequat per part de l’Estat?
Per exemple, en temes d’educació, es van establir una sèrie d’obligacions molt importants a les comunitats autònomes i, no obstant, no es van donar els recursos. És una assignatura pendent.
A Madrid també es queixen que la sanitat pública madrilenya atén persones d’altres regions i no es té en compte a l’hora de dotar la comunitat del finançament necessari per atendre-les. ¿Això s’hauria d’incorporar al sistema?
El servei a persones que venen perquè tenim totes les especialitats, operem de tots els tipus de càncers, un munt de qüestions especialitzades que no fan altres comunitats autònomes i que ens deriven, no està contemplat en l’acord de compensacions. És una cosa que s’ha de reformar.
¿Quins criteris demana Madrid que s’apliquin al nou model de finançament?
Nosaltres comencem per la forma, que no és poc important. Aquest debat s’ha de fer en el Consell General de Política Financera. En el fons tots volem el mateix: un sistema transparent, sense privilegis, recursos suficients per finançar les nostres competències... Tenint clar que aquells que més reben també han d’aportar més perquè si no es trencaria el sistema. Pel que fa a allò de la quantia..., ja que cada vegada és més gran, no sé si al final només aportarem nosaltres si Catalunya acaba sortint de l’equació.
Amb la qual cosa, ¿no els sembla excessiu aquest 76% amb què contribueix Madrid?
És molt difícil dir si ens sembla excessiu.
Altres comunitats han posat una xifra al que els deu l’Estat. ¿Madrid té xifres?
Les de les nostres dues grans reivindicacions. El fons de competitivitat, que són 990 milions a l’any que cal multiplicar per cinc anys, gairebé 5.000 milions. Més després, que les variables per determinar la població ajustada s’han quedat antigues i no han tingut en compte que la nostra població és més longeva.
El PSOE, en la ponència del seu congrés federal, parla de la solidaritat entre territoris...
¿Com pot parlar de solidaritat entre territoris i després estar pactant una quota? Perquè el que hi ha entre Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) y el PSC, avalat pel PSOE, és una quota catalana, en què no únicament rebrà l’IRPF sinó que a més deixa d’aportar. Després veurem aquesta quota de solidaritat en què es manifesta, és una quantitat que ningú sap. Aquesta solidaritat són bones paraules i ni una mala paraula ni una bona acció.
Notícies relacionadesEl PSOE també aposta per la corresponsabilitat fiscal i per evitar el dúmping fiscal. ¿Com li sona això a vostè?
Que no ho entenen. Barregen finançament autonòmic amb finançament fiscal. Nosaltres sempre paguem d’acord amb la nostra capacitat normativa abans de deduccions. És a dir, cap espanyol es veu perjudicat per les nostres baixades fiscals. I el dúmping fiscal és una competència que està absolutament prohibida. És vendre per sota dels costos. Però nosaltres abaixem els impostos d’acord amb el que la llei permet, perquè si no, ens portarien als tribunals. Fem ús de la nostra autonomia fiscal. Si amb corresponsabilitat fiscal volen dir que ens volen harmonitzar, hi ha un problema: d’una banda, hi ha la independència absoluta de Catalunya, que gestionarà els seus impostos, i, alhora, a la resta ens volen malmetre la nostra autonomia fiscal.
- EDUCACIÓ PÚBLICA Catalunya impulsa aules temporals per a nens amb trastorns mentals
- La gran estrella de Sant Jaume brilla i acaba amb la polèmica
- Reforma polèmica Barcelona aprova la nova ordenança de circulació
- El conclave socialista El PSOE tombarà totes les esmenes al finançament català per protegir Illa
- BARCELONEJANT L’oli de Salvador Illa
- Violència en l’esport L’exgimnasta olímpic Gervasi Deferr, acusat d’abús sexual
- FUTBOL Ancelotti se sincera: "No he tret la meva millor versió"
- El Botafogo es corona a la Libertadores
- Reaccions. El tècnic, gran triomfador L’Espanyol de Manolo espanta la crisi amb golassos
- Les claus S’ha acabatla festa