Despoblació i extensió territorial

Extremadura defensarà un sistema de finançament autonòmic basat en la igualtat entre territoris, on es tinguin en compte variables com la despoblació, l’envelliment i la superfície per fer front al cost real dels serveis. També el principi de solidaritat, "que no caritat, per fer justícia". Actualment la regió rep uns 3.900 milions anuals del sistema de finançament i, a causa de la seva limitada capacitat recaptatòria i menor renda, és una de les anomenades comunitats receptores: de cada 10 euros que arriben al territori per a la cobertura de drets bàsics com sanitat o educació, s’estima que vuit provenen de la caixa comuna de l’Estat.

Totes les forces polítiques coincideixen en la necessitat de revisar un model que, per estar majoritàriament basat en criteris de població, no ha aconseguit la convergència i llasta la comunitat amb menys habitants i més dispersió geogràfica del país. En termes per càpita, Extremadura és la tercera comunitat més ben finançada (3.636,29 euros el 2022, segons dades ajustades del Ministeri d’Hisenda) i la penúltima en aportació de recursos (1.954,65 euros, només per davant de les Canàries). No obstant, aquestes xifres no es corresponen amb la realitat: al ser tot just un milió d’habitants la regió sempre apareixerà sobrefinançada, sense tenir en compte que a causa del seu envelliment i gran extensió territorial els serveis costen més. Un exemple: 370 escoles, 526 centres de salut i 12 hospitals públics per a 1.051.901 ciutadans.

La mateixa Junta d’Extremadura ha posat sobre la taula un estudi que xifra el perjudici de l’actual model a la regió en 10.500 milions d’euros. D’aquesta quantitat, 910 milions correspondrien al que s’ha deixat d’invertir del Fons de Compensació Interterritorial, un deute "quantificat amb aval científic" d’acord amb les quantitats que van arribar el 2008. 8.216 milions més correspondrien a les diferències en la inversió territorializada, que, segons l’Executiu autonòmic, els Pressupostos Generals de l’Estat fixen en un 3% per a Extremadura davant per exemple el 17% de Catalunya.

I els últims 1.400 milions d’euros són les inversions extraordinàries recollides a l’Estatut d’Autonomia d’Extremadura: en la disposició addicional segona estableix que el Govern d’Espanya haurà d’assumir inversions complementàries equivalents a l’1% del PIB regional durant set anys per a la convergència amb la resta del país. Malgrat que la clàusula es va incloure en la reforma aprovada el 2011 amb José Luis Rodríguez Zapatero, en el dia d’avui no s’ha percebut ni un euro i la intenció d’Extremadura és reclamar-ho quan s’obri la negociació.

Mentrestant, a l’Assemblea d’Extremadura PP, PSOE, Vox i Unides per Extremadura (coalició de Podem i IU) van aprovar el febrer passat una declaració genèrica en la qual es comprometen a defensar "un finançament just" per a Extremadura. A més, han creat una comissió d’estudi amb l’objectiu d’aconseguir una postura comuna que elevi una única veu a Madrid. La comissió va començar els treballs el mes de setembre passat i s’ha donat un any de termini per elaborar un dictamen que pugui ser elevat al ple i aprovat per unanimitat.

L’exemple de l’electricitat

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Óscar López formalitzarà dijous la seva candidatura per rellevar Lobato

A l’espera d’aquest acord, la Junta ja ha posat algunes cartes sobre la taula. Respecte a la fiscalitat, advocarà per mantenir els percentatges de cessió als diferents impostos "perquè la Hisenda estatal necessita prou recursos", però establint nous criteris de connexió. Un exemple amb l’impost d’electricitat: el 2021 es van recaptar 1.100 milions d’euros i Extremadura, malgrat produir el 10% del total de l’energia del país, només en va percebre 23 perquè el repartiment es realitza partint d’on es consumeix aquesta energia i aquí amb prou feines hi ha indústria. "Si produïm un 10%, ens quedem un 10%", defensa la consellera d’Hisenda i Administració Pública, Elena Manzano, fent referència a la proposta en què es basa la quota catalana.

Quant al finançament dels serveis, Extremadura demanarà que es tinguin en compte altres variables més enllà de la població, com la dispersió geogràfica o l’envelliment, paràmetres que ja s’ha demostrat que disparen la despesa pública. I amb respecte al principi de solidaritat, l’exigència és "que es faci justícia" amb el Fons de Compensació Interterritorial. Aquesta eina, concebuda per a la convergència entre regions, és l’única de les tres que inclou el sistema actual de finançament que està recollit a la Constitució, però és la que menor dotació té: 420 milions d’euros anuals, davant els 5.000 per exemple del Fons de Competitivitat.