Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

¿Com seria un finançament singular per a Extremadura?

No és possible establir 17 finançaments singulars perquè Espanya és un Estat unitari i ha de tenir una Hisenda estatal forta. Per tant, jo no concebo que hi hagi un finançament singular per a Catalunya, però tampoc el demanaré per a Extremadura. El que vull és que hi hagi un model just en el qual es valori de manera adequada el cost dels serveis. I això passa per una revisió de la manera de mesurar com s’han de prestar aquests serveis i adequar-ho a les necessitats de cada territori.

¿Tenen un càlcul de la quantitat que seria necessària perquè Extremadura financés els seus serveis adequadament?

Els serveis públics han de ser de qualitat i equivalents als prestats en altres territoris. Aquest és el càlcul que serveix de partida per a qualsevol estimació. No hem quantificat quant seria, el que volem és que realment els serveis es prestin a Extremadura en les mateixes condicions.

¿Creu que ara no és així?

Crec que cal garantir que tots els ciutadans amb independència d’on resideixin accedeixin als mateixos serveis de qualitat. I no només es tracta de serveis públics. ¿Si l’Estat hagués invertit aquí el que ha invertit en altres territoris, la nostra població s’hauria vist obligada a emigrar a Catalunya o al País Basc? El fet que pràcticament tot el nostre territori hagi sigut protegit ha minvat la instal·lació d’indústries i la generació d’oportunitats. Hi ha hagut moltíssimes traves per al creixement industrial i empresarial d’Extremadura i això també s’ha de tenir en compte. El primer és que l’Estat posi a sobre de la taula una xifra. Tant de bo que fossin tots aquests milers de milions que pretén destinar a Catalunya.

¿També reclamarà Extremadura el deute històric en aquesta negociació del finançament autonòmic?

Per descomptat que reclamarem, no un, sinó tots els deutes que hi ha a la nostra regió, que són molts i que a més tenen un suport científic. Això no és dir 15.000 milions per a Catalunya per condonació del deute. Això és quantificar de manera objectiva aquestes carències, i les tenim en finançament, fons de compensació, inversió territorializada o inversions complementàries. Si aquí l’Estat en lloc d’invertir un 3% invertís un 17% com a Catalunya, potser tindríem un AVE.

Extremadura és una de les comunitats receptores i, per tant, una de les més perjudicades per la quota catalana. ¿Tenen previst prendre mesures respecte a això?

(Nega amb el cap) ¿Receptora de què? ¿Dels ingressos d’altres territoris? Cal trencar la premissa que Extremadura és una comunitat que rep fons, perquè tots són de l’Estat. Quan s’al·ludeix que uns reben és perquè d’altres donen, però el que oblidem és que aquests altres no donen: la recaptació és de la Hisenda de l’Estat. I d’acord amb un sistema acordat en una negociació política i plasmat en una llei es decideix que una part d’aquests impostos estatals se cedeixin, en un 50% per exemple en el cas de l’IRPF, als territoris. Però la resta continua sent de l’Estat. Seguim amb l’IRPF: el contribuent resideix en un territori, però les fonts de renda poden tenir el seu origen en d’altres. ¿És just dir que per haver triat la residència habitual com a punt de connexió de l’impost, aquest territori té el dret d’aquesta recaptació? I el mateix passa amb la resta de figures impositives. Si hem de territorialitzar, qüestionem també els punts de connexió, que potser s’obriria un nou debat en el qual ja no estaríem tan d’acord amb el fet d’al·ludir que unes reben i d’altres donen. Dit això, responc a la qüestió. El bloc de constitucionalitat en matèria de finançament autonòmic són tres normes: la Constitució espanyola, la llei orgànica de finançament autonòmic i la llei reguladora del model de finançament autonòmic. Tot el que alteri aquest bloc, i la quota catalana estic convençuda que ho fa, es pot impugnar.

¿Com valora el sistema actual? ¿Què li sobra?, ¿què li falta?

Li sobra complexitat. Es va buscar fer-lo molt complex i opac per perdre en certa mesura el control sobre la majoria dels recursos i acontentar determinats territoris. ¿Quin és el principal problema per a mi? El pes que té la població: un 97%, al qual se suma que els criteris que utilitza de ponderació també ens perjudiquen, perquè la població gran pesa menys que la població més jove. Per tant, dirigeixes tots els recursos a comunitats que no tenen problemes de despoblació. La superfície té un pes d’un 1,8% i després hi ha la insularitat i la dispersió al 0,6%.

¿Quina ha de ser la base de la reforma del sistema?

Doncs que tingui en compte aquesta situació, que tots ho diem en tots els àmbits: cal lluitar contra la despoblació del món rural, volem la pervivència dels pobles... Però si articules el sistema de finançament autonòmic sobre una variable que castiga aquests territoris, estem perduts. El primer que cal aclarir és el pes que ha de tenir la població, que per a mi per descomptat no pot ser un 97%, això no em sembla de justícia. I després pujar un altre tipus de variables: densitat de població, l’envelliment i, per descomptat, la superfície.

Notícies relacionades

Despoblació i extensió territorial

Óscar López formalitzarà dijous la seva candidatura per rellevar Lobato

¿Creu que serà possible portar una veu única d’Extremadura a Madrid en la negociació?

Per descomptat que sí. Al febrer vam aprovar una declaració institucional per un finançament just per a Extremadura. I després jo crec que això no és una qüestió de partits, sinó de conèixer la teva terra i les seves necessitats. Demanar suficiència financera en un primer estadi i després, no ho oblidem, la solidaritat, però sense confondre els termes: l’Estat, i torno a dir l’Estat, no vull sentir altres comunitats, ha de garantir que aquí hi hagi prou recursos perquè l’obliga la Constitució.