L’empresa d’habitatge que planteja el PSOE xoca amb el marc competencial

La realitat és que la creació d’una empresa estatal "capaç de construir i gestionar habitatges" és complexa. La Constitució estableix que les comunitats autònomes assumeixen "l’ordenació del territori, urbanisme i habitatge", una matèria que ha sigut inclosa en tots els estatuts d’autonomia. A més, els ens públics mai han sigut especialistes en la gestió de lloguers perquè afronten conseqüències reputacionales de la presa de mesures davant impagaments, com podria ser un desnonament.

L’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCE) assegura que "la construcció d’habitatges és una activitat intensiva en capital" i "és necessari conèixer la dotació pressupostària que s’hi destinarà, perquè no quedi en un simple anunci en un acte polític". Tenint en compte que el cost del sòl sigui zero perquè és de l’Estat, construir un pis exigiria un desemborsament mitjà de 100.000 euros. Promoure 100.000 habitatges públics costaria 10.000 milions d’euros, tres vegades el pressupost anual del Ministeri d’Habitatge.

La Confederació Nacional de la Construcció (CNC) creu que "el Govern s’equivoca en el diagnòstic si simplement vol crear una gran empresa pública per construir i gestionar habitatge públic".

Aquesta "gran empresa pública d’habitatge" no seria nova a Espanya: l’extint Institut Nacional de l’Habitatge, del franquisme, va construir uns 10 milions de pisos, gran part dels quals protegits. Després que es dissolgués el 1980, la major part dels seus immobles van ser adquirits per particulars, mentre que una altra part van acabar en mans d’entitats locals i regionals. Ara, la major part d’autonomies (i alguns ajuntaments) tenen la seva pròpia empresa pública d’habitatge. Fins i tot l’Administració General de l’Estat també compta amb diverses companyies propietàries d’habitatges, algunes de les quals amb programes de lloguer social.

La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) és un dels braços executors de la política d’habitatge del Govern. Aquesta societat, creada el 2012 per rescatar les arruïnades caixes d’estalvis, és un dels propietaris més grans d’habitatges i sòl del país. Des del 2022, el seu accionariat està controlat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), un organisme dependent del Ministeri d’Economia.

Utilitat social

Després d’alçar-se amb la majoria del capital, l’Estat va proposar un canvi dels estatuts al banc dolent que va incloure un mandat d’"utilitat social", moment a partir del qual la Sareb es va iniciar en la política d’habitatge. La primera mesura va ser el Programa de Lloguer Social amb Acompanyament, destinat a persones en situació de vulnerabilitat que ja resideixen en immobles propietat de l’empresa pública. Aquest pla inclou una limitació en el pagament de l’arrendament al 30% dels ingressos familiars i la seva posterior inserció al mercat laboral. Segons les últimes dades, hi ha 8.000 llars i 13.800 persones dins d’aquest programa.

El segon en marxa és el conegut com a Pla Viena. Es tracta d’un projecte de col·laboració publicoprivada per donar sortida a alguns dels terrenys propietat de l’entitat, que ja està inclòs dins del Pla d’habitatge en Lloguer Assequible (PVAA) del Govern.

La Sareb cedirà 50 terrenys durant 80 anys a promotors i fons d’inversió, que construiran 3.770 habitatges destinats al lloguer a un preu limitat. Aquests pisos aniran destinats a un segment de la població més acabalada que l’anterior, però que no pot accedir a comprar un habitatge ni a pagar els preus de mercat, malgrat ser solvents.

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

No obstant, la gran incògnita al voltant de la Sareb és el seu futur. Aquesta societat s’ha de dissoldre abans del 2027. L’empresa ja ha assegurat la impossibilitat de vendre tots els seus immobles abans d’aquesta data, però el Govern encara no ha pres una decisió al respecte.

A més de la Sareb, el Govern compta amb una altra empresa pública que treballa dins del sector residencial: l’entitat estatal de sòl Sepes, un dels propietaris de terrenys més grans de tot el país. El seu principal problema és que ha d’entregar els sòls a les entitats locals, que són les que exerceixen les competències.