Catalunya comptarà amb més jutges de reforç contra la multireincidència

El Govern de la Generalitat va marcar com una de les prioritats del mandat aturar la multireincidència a Catalunya per acabar amb la sensació d’inseguretat que reflecteixen els baròmetres. El diagnòstic és que la problemàtica s’agreuja perquè s’acumulen els judicis pendents per la falta de jutjats. Aquesta congestió es constata, sobretot, en els denominats judicis ràpids (delictes que comporten penes de fins a cinc anys de presó), que s’haurien de celebrar per llei en 15 dies i s’estan assenyalant a més d’un any vista, tot i que algunes fonts n’apunten gairebé dos.

Tot això no només implica el col·lapse del sistema judicial i la impunitat dels delinqüents, sinó que també afecta una pèrdua d’autoritat de la policia denunciada per diversos sindicats. Per tot això, el president Salvador Illa oficia avui una reunió al Palau de la Generalitat amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, en la qual aprovaran un pla de xoc que ja es va començar a perfilar en la trobada a la Moncloa entre Illa i el president del Govern central, Pedro Sánchez.

Agilitzar vistes

Segons va poder saber EL PERIÓDICO, entre les mesures que s’acordaran figura l’increment de jutges de reforç per poder agilitzar vistes pendents (en l’actualitat Barcelona ja compta amb quatre jutges de reforç), però també s’estudiarà la creació de més jutjats, ja siguin nous o fixant com a estables els que ara mateix tenen un règim de temporalitat. En aquesta categoria es troba el segon jutjat de guàrdia de delictes lleus de Barcelona. Aquests jutjats s’encarreguen d’enjudiciar i dictar sentències sobre, per exemple, petits furts d’objectes amb un valor que no supera els 400 euros (la condemna és una multa) o amenaces no greus, entre altres infraccions penals. El ministre Bolaños es va comprometre a l’octubre en una compareixença al Senat que aquest jutjat (la seva cobertura és rotatòria entre els jutges d’instrucció) sigui permanent i no hagi de sol·licitar-se cada cert temps una pròrroga per al seu funcionament.

Es tracta d’un assumpte crucial per al Govern, al qual no pot fer front sense la col·laboració del Govern central, i que alhora parteix d’una feina coordinada entre Justícia i Interior. De fet, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ja va defensar en una entrevista a EL PERIÓDICO que Catalunya no tenia mitjans per fer front a la multireincidència perquè té una litigiositat superior a la resta d’Espanya i una quantitat d’òrgans judicials inferior a la mitjana.

La jutge degana de Barcelona, Cristina Ferrando, ha assegurat en aquests últims mesos que és urgent la creació de sis jutjats penals a la capital catalana: quatre per celebrar judicis ràpids i dos d’executoris, que són els encarregats de fer complir les sentències. No obstant, en la seva memòria del 2023 afirma que en serien necessaris molts més per poder assumir la càrrega de treball que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) estima adequada. En aquest informe, afirmava que són necessaris a Barcelona 20 jutjats nous del penal (els que celebren, entre altres casos, els judicis ràpids), nou d’aquests d’enjudiciament i 11 d’execucions. El tap de processos pendents provoca que les sentències siguin fermes al cap d’anys, amb la qual cosa durant aquell període no es pot aplicar al delinqüent l’agreujant de reincidència en casos com robatoris amb força o amb intimidació

Notícies relacionades

La Generalitat mobilitzarà més de 1.000 milions per impulsar els microxips

Junqueras encarregarà a Tardà i Mundó investigar els cartells de Maragall

Els 25 jutjats penals que hi ha en l’actualitat a Barcelona i que celebren judicis van ingressar 17.321 casos (un 8,02% més que l’any anterior). De jutjats d’executòries només n’hi ha quatre i hi van passar 15.073 assumptes. Tot i que els jutges titulars dicten una quantitat important de sentències, els assumptes pendents augmenten per falta de mans.

La memòria del deganat dels jutjats recalca que la saturació dels jutjats penals es deu a la "incapacitat" d’aquests òrgans judicials d’"absorbir" els assenyalaments dels judicis ràpids, no només incoats pels tres jutjats de guàrdia de detinguts de Barcelona, sinó d’altres dels partits judicials sobre els quals té competència, com els de Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. Davant aquesta situació, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va posar en marxa des del 2020 diverses mesures de reforç, com l’adscripció de quatre jutges extres dedicats en exclusiva a la celebració de judicis ràpids cinc dies a la setmana, tot i que tampoc són suficients.