El jutge arxiva una causa de Peinado per un text sobre Vox que no es va publicar

Es diu aviat: dos anys i sis mesos. El 28 de novembre, l’Audiència de Madrid va posar fi a la causa oberta el maig del 2022 pel jutge Juan Carlos Peinado, titular del jutjat d’instrucció número 41 de Madrid, contra Sanoma (editorial Santillana fins al 2021), i dues directores a instàncies d’una querella del partit polític Vox. El jutge va demanar pròrrogues per seguir la seva investigació fins que, finalment, l’Audiència de Madrid el va comminar a dir si arxivava o si tirava endavant.

Va ser així que el 10 de maig del 2024, Peinado els va processar tots tres. El que deia en la seva interlocutòria era el següent: "Els investigats Sanoma Educación SL, L. E. O. i T. G. R., en el llibre de text proposat per a l’elecció dels professors [...] es relacionava el partit polític Vox com a partit d’herència nazi i d’extrema dreta, edició que era provisional però accessible al públic i a tot el professorat procedeix seguir els tràmits per al procediment abreujat".

La interlocutòria va ser recorreguda en reforma i subsidiari en apel·lació a l’Audiència per la defensa dels investigats i per la fiscalia de Madrid el juny passat. Peinado va confirmar la seva decisió al rebutjar la reforma i el recurs d’apel·lació va passar a la secció número 3. El tribunal, per unanimitat, estima els recursos i declara el sobreseïment lliure, és a dir, definitiu. És a dir: la causa pateix d’una instrucció mancada de tot criteri penal.

La magistrada ponent, Esperanza Rosa Rebollo, assenyala primer que el jutge no podia decretar la interlocutòria de transformació recorreguda (equivalent al processament en el procediment ordinari) perquè les persones jurídiques (l’empresa Sanoma) no poden cometre delicte d’injúries i calúmnies.

En una lliçó al jutge, li diu a Peinado que no pot fer el que pretenia, és a dir, processar per delicte d’injúries i calúmnies una empresa. Ergo: "És partint d’això que és procedent deixar sense efecte la interlocutòria de data 10 de maig del 2024, respecte de l’esmentat delicte i la mercantil Sanoma Educación SL"

Segona lliçó: el jutge Peinado va processar les dues directores. ¿Podia fer-ho? No. ¿Per què? Segons la ponent, "respecte d’elles no ha tingut lloc el preceptiu acte de conciliació que sí que es va celebrar respecte de la mercantil. Aquest defecte seria esmenable, però no en el present cas, ja que el termini de prescripció dels esmentats delictes, com informa el Ministeri Fiscal és d’un any, per la qual cosa, com que no s’acredita que l’esmentada interlocutòria hagi tingut lloc, els fets estarien prescrits".

La secció 3 també desestima la pretensió del partit Vox d’incardinar el delicte d’odi en les actuacions. El jutge Peinado no va escatimar diligències. Una va ser requerir, el 4 de juliol del 2023, la Policia Nacional: "S’oficiï a la brigada provincial d’informació i a la brigada central d’informació a fi que informi, en quants atestats elaborats per aquesta unitat han sigut filiats alguna o algunes persones identificades amb indicació del mitjà que ha servit per a tal identificació, com a pertanyents al partit polític Vox i si han sigut filiats com a agressors verbals o físics, i en el seu cas en el que hagi consistit l’agressió, o si han filiat com a subjectes passius havent rebut agressions per membres d’altres partits polítics, o moviments ciutadans com anticapitalistes col·lectius d’extrema esquerra o altres d’aquesta o similar característica".

La Comissaria General d’Informació va informar de 180 episodis que encaixaven en la informació interessada pel jutge. La fiscalia va demanar deixar sense efecte aquesta diligència per "desproporcionada".

Atribució de fets falsos

Amb tota la clatellada a la capacitat processal del jutge que resulta terminant (acaba amb la seva pretensió de fer seure al banc dels acusats l’empresa i dos de les seves llavors directores) no arriba a la part surrealista del cas. ¿En què consisteix? En què el jutge ni s’ha pres la molèstia de comprovar els fets que descriu la querella de Vox, a saber, si és veritat que el text en qüestió es refereix a "Vox com un partit d’herència nazi". ¿Què s’afirmava en el text? Com assenyala el recurs d’apel·lació dels tres investigats, ara estimat "Vox apareix només en el gràfic, posicionat com a partit conservador situat més a l’extrem que el Partit Popular. Vox no apareix ni una sola vegada citat en el text, per tant, no hi ha una sola frase que digui absolutament res sobre el querellant".

Notícies relacionades

Junqueras proposa que ERC consulti les bases sobre els pressupostos

Vox suspèn la negociació amb el PP pel possible pacte migratori

El recurs explicava que "l’única menció a Vox s’inclou en un mapa, el títol del qual és Els resultats de l’extrema dreta en les eleccions generals als Parlaments nacionals. És a dir, el títol del mapa deixa clar l’enquadrament de Vox: és el d’un partit legal, que es pot presentar a les eleccions i que té representació parlamentària. Com es dedueix del títol, en tots aquests casos es tracta de partits legals, que operen dins dels sistemes polítics dins de cada país".

Conclusió: no consta que es deia de Vox que fos un partit nazi o feixista, ni es diu que sigui "un partit d’extrema dreta que continua amb la ideologia del moviment nazi alemany".