El Govern aprovarà la setmana vinent la llei de memòria impulsada per Aragonès

L’acció de recuperar-la i donar-li un reconeixement abans de final d’any és fruit de l’acord d’investidura del PSC amb ERC, amb qui ahir es va reunir el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. Els detalls els va acabar de lligar amb la diputada i exconsellera de Territori i també de Justícia, Ester Capella. En una roda de premsa després de la trobada amb el conseller, Capella va celebrar que s’hagi pogut "desencallar" aquesta qüestió després de posar en valor "la feina feta" en la passada legislatura. L’exconsellera va recordar en aquest punt la "importància" d’aquesta llei de memòria com a "antídot contra el totalitarisme", i va instar la resta de grups a col·laborar en la "celeritat" de l’aprovació.

Acte a la Model

La norma, encunyada sota l’etapa de Gemma Ubasart al capdavant del departament, ha sigut àmpliament reivindicada per les entitats memorialistes, les mateixes que van reclamar, quan es va produir el canvi de Govern, que es mantingués l’equip del Memorial Democràtic de l’anterior legislatura, com finalment ha passat. Dilluns, el dia abans de rebre el vistiplau del Consell Executiu, el conseller Espadaler presentarà el seu contingut davant les entitats en un acte a l’antiga presó Model.

La intenció de l’Executiu d’Illa és "no obrir" de nou el text de la llei per poder escurçar els temps. De fet, en l’anterior legislatura la seva tramitació estava molt avançada i esperava unes últimes aportacions per a l’aprovació definitiva. Ja comptava, de fet, amb prou majoria com per prosperar i només s’hi van oposar el PP, Vox i Ciutadans. Caldrà veure si, amb la nova composició de la Cambra, només populars i el grup d’Ignacio Garriga la combaten.

La llei estableix aquest termini de dos anys per retirar simbologia franquista –inclòs el polèmic monument de Tortosa, cas judicialitzat–, actes de commemoració de la República el 14 d’abril, sancions contra l’enaltiment de la dictadura i inclusió de la formació en memòria democràtica des de l’educació primària.

Una vegada estigui en vigor, conviurà amb la llei estatal que el Congrés va aprovar el 2022. La norma catalana se centra a maximitzar les competències que té la Generalitat i a ampliar preceptes que no inclou la llei espanyola, així com a agrupar la llei del memorial democràtic del 2007, la de fosses del 2009 i la de reparació de víctimes del franquisme del 2017.

Llarg pols per la Via Laietana

L’anunci sobre la llei de memòria es va produir el dia en què el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, estava a Barcelona per assistir a la Junta de Seguretat de Catalunya. Membres d’entitats memorialistes el van rebre amb una concentració a la plaça de Sant Jaume per reclamar que la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana es converteixi en un espai de memòria, una reivindicació que s’arrossega des de fa dècades, però que ha topat amb la negativa reiterada dels successius governs espanyols. No obstant, el Govern de Salvador Illa ha votat en aquest mandat a favor d’aquesta reconversió i s’ha compromès a intentar arribar a un acord amb el Govern.

L’aprovació de la llei de memòria suposarà que el Govern d’Illa faci realitat una altra llei heretada del seu antecessor, Pere Aragonès.

Amb la recta final de l’any a la cantonada i la negociació dels pressupostos en suspens, els socis de la investidura collen el Govern de Salvador Illa per exigir-li que compleixi el pactat. Els Comuns fa setmanes que ho fan amb l’habitatge i ho faran de nou en el ple de la setmana que ve amb una moció en què recorden als socialistes que, segons l’acordat, cal posar en marxa la rehabilitació de 150.000 pisos per incorporar-les al parc públic, un text en el qual també reclamen a l’executiu socialista una inversió suficient per millorar 20 barris vulnerables cada any.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

Les dues parts ja es van embardissar sobre aquest assumpte en el ple de la setmana passada, quan el grup de Jéssica Albiach va recriminar que la previsió pressupostària que se li posa sobre la taula només permetrà actuar en "dos o tres barris" per any, lluny dels 20 per exercici de l’època de Pasqual Maragall, mandat sota el qual es va encunyar la primera llei de barris. El Govern no ha revelat per ara l’import anual que hi vol destinar ni quantes zones vulnerables vol que es beneficiïn durant la legislatura d’aquest fons per a projectes d’entre 3 milions i 25 milions, en funció dels habitants que tingui el municipi.

Els Comuns demanen que la dotació sigui plurianual –per al 2025 i el 2026– i, tot i que en la moció no expliciten cap xifra, en el ple de la setmana passada van apuntar als 100 milions.