L’elevat peatge de la despoblació

La posició del Govern de Castella-la Manxa sobre la reforma del model de finançament autonòmic, caducat des de fa més d’una dècada, no ha variat en els últims anys. Concert català al marge, que el president Emiliano García-Page demana treure de la taula per abordar una negociació entre "totes" les comunitats de règim comú, el baró socialista reivindica que tinguin més pes a l’hora de calcular el finançament aspectes singulars de la seva regió com són la despoblació, la renda, la dispersió i, sobretot, la superfície. Tot això partint de la base sobre l’efecte d’aquestes especificitats en el cost real de prestar serveis públics com la sanitat, l’educació o la dependència.

La proposta que defensa l’executiu de García-Page està més a prop de la d’altres comunitats ara governades pel PP amb més problemes de despoblació, com Aragó, Extremadura i Castella i Lleó, que de la llançada a finals del 2021 per Hisenda en l’informe del grup de treball sobre el càlcul de la població ajustada. Davant aquesta, a Castella-la Manxa es posa el focus en el fet que la superfície i la despoblació tinguin una ponderació pròpia com a "variable determinant" en el càlcul de la prestació de cada servei de competència autonòmica.

Menys gent, més cost

Només amb una reforma que tingui en compte aquests criteris es garantiria la igualtat en l’accés a la sanitat o l’educació, segons defensen des d’aquest territori. A diferència d’altres comunitats que reclamen més pes dels criteris sobre nombre d’habitants, com la Comunitat Valenciana i Andalusia, a Castella-la Manxa s’argumenta que la despoblació i la seva gran superfície fan que el cost per habitant en la prestació de serveis es multipliqui.

Per posar-ne un exemple, dins de la mateixa comunitat autònoma, a Guadalajara el cost d’una uvi mòbil completa és de 5 euros per habitant, mentre que a Molina de Aragón s’eleva fins arribar als 167. Segons els càlculs del contrainforme d’aquest territori amb l’última proposta d’Hisenda, en educació aquest cost es multiplicaria per tres. "La superfície i la dispersió obliguen a mantenir un elevat nombre de centres sanitaris, amb elevats costos fixos unitaris associats a aquests, a què s’uneixen uns elevats costos de transport", afirmen.

García-Page aposta per un acord entre el Govern i el PP que se centri primer a pactar el finançament de les competències autonòmiques comunes i, només després, abordar les competències singulars.

"Competència deslleial"

En la proposta de Castella-la Manxa es posa també èmfasi sobre la necessitat de valorar "adequadament" les diferències de renda entre les comunitats autònomes. Això és, perquè a menor es produeix una demanda més elevada de serveis públics, tant en educació com en sanitat. A Madrid, Catalunya i les Balears es produeixen així els percentatges de cobertura de serveis més significatius per part del sector privat.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

"El finançament d’aquests serveis en el sistema es basa en la població potencial que, en el cas d’aquestes comunitats amb més riquesa, no acudirà en una bona part als serveis públics, cosa que allibera una porció dels recursos rebuts que poden destinar-se a altres conceptes de despesa. Per contra, en les comunitats amb menys nivell de renda, l’ús dels serveis públics serà més intensiu, la qual cosa implica més esforç per part de l’Administració pública", afirmen des de l’Executiu de García-Page.

L’altra batalla d’aquest territori pel que fa a matèria de finançament passa per la "corresponsabilitat fiscal", mirant especialment a la "competència deslleial" de Madrid. Per això es reivindiquen modificacions pertinents en matèria de tributs cedits que garanteixi una recaptació homogènia.