El relleu de Marchena implica un nou bloqueig en el CGPJ

Quan les forces van tan justes que qualsevol decisió necessita l’acord de les dues sensibilitats presents en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), qualsevol moviment corre el risc d’implicar un bloqueig. Això és el que ha passat amb l’adeu, ahir, de Manuel Marchena en la presidència de la Sala Segona del Tribunal Suprem, després que comuniqués oficialment que no es mantindrà ni un dia en funcions. Ha sigut substituït pel magistrat més antic de la mateixa Sala, Andrés Martínez Arrieta, el candidat dels vocals elegits a proposta del PP.

Notícies relacionades

Devots del papa Francesc després de la seva mort: "No crec en Déu, però hi ha un abans i un després del seu papat"

El TS confirma la multa a una fiscal per retards en assumptes assignats

Marchena abandona la presidència de la joia de l’alt tribunal –per ser la Sala encarregada d’investigar i jutjar els aforats, entre els quals es troben diputats i senadors, però també alguns presidents autonòmics, com la de Madrid– el mateix dia que acaba el seu segon mandat, però continuarà sent magistrat fins que compleixi 72 anys, que és l’edat en la qual els jutges es jubilen de forma obligatòria.

El president del tribunal que va jutjar el procés, que és el procediment que més ha marcat el seu mandat, va renunciar a presidir el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el 2018, després del missatge del llavors portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, tranquil·litzant els seus perquè amb la seva designació s’asseguraven el control de la Sala Segona "per darrere". Va estendre la seva negativa a totes les altres vegades en què se li va tornar a plantejar i el seu horitzó, quan abandoni l’alt tribunal, passa per incorporar-se al despatx del seu fill. Precisament la seva substitució és el que provocarà el primer bloqueig seriós a què s’enfrontarà l’actual Consell General del Poder Judicial, que va acordar cobrir les presidències de quatre de les cinc sales de l’alt tribunal complint la llei de paritat. No podia ser de cap altra manera, però els dos blocs en què es divideixen els vocals discrepen en com es produeix aquest compliment.