Feijóo, entre l’aguant de Sánchez i el boicot d’Abascal

La setmana política a Madrid es va tancar aquest divendres amb els grupets del dia de la Constitució en els quals es van tornar a veure les fotografies tan dispars que fan de la situació actual els dos principals dirigents d’aquest país. El president, Pedro Sánchez, denuncia estar assetjat "per terra, mar i aire" pels mitjans de comunicació, els jutges i l’oposició, però tot i així es veu amb Pressupostos aprovats per al 2025 i un projecte per liderar fins a les eleccions generals del 2027. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per contra, considera que el Govern central viu captiu de l’"agenda judicial" i trasllada la idea que en qualsevol moment la legislatura pot esclatar pel que pugui conèixer-se de la investigació que afecta l’exministre José Luis Ábalos.

La immigració i l’humanisme

En els grupets també es va parlar molt d’immigració i de la reunió fallida de la vigília a Madrid, en què representants dels governs d’Espanya, les Canàries i Ceuta no van aconseguir poder convèncer el PP de pactar com distribuir els menors migrants que viuen amuntegats en centres de l’arxipèlag (5.300 nens) i de la ciutat autònoma (400).

Poques hores abans de tenir lloc aquesta reunió, Vox va avisar els populars que, si tancaven un acord amb el Govern, no podrien buscar el seu suport als pressupostos en les autonomies. Els de Feijóo no ho van fer. De fet fa més de tres mesos que afegeix i canvia les condicions, una cosa que fa sospitar la falta de vocació real per arribar a un acord.

El Partit Popular, que no celebra un congrés per debatre les seves bases ideològiques des del 2017 (quan Vox no havia entrat en les institucions i encara governava Mariano Rajoy), estableix en els seus estatuts que és un partit inspirat en l’"humanisme cristià". Aquest corrent filosòfic col·loca la persona en el si de la comunitat i considera que és allà on es realitza plenament, fent sempre seus els missatges de Jesucrist. No sembla conforme amb la negativa d’ajudar les Canàries i Ceuta a donar una vida digna als nens migrants que ja han arribat a Espanya.

La xenofòbia de Trump

Vox i el PP han anat reforçant, cada un en diferents graus, els seus missatges contra la immigració mentre anava avançant aquest 2024 al veure els rèdits electorals que donen fora de les nostres fronteres.

Els bons resultats de l’ultra Marine Le Pen a França, al juny, van animar Santiago Abascal a trencar els cinc governs de coalició amb el PP. Ho va fer només un mes després d’aquesta cita electoral al país veí i va buscar l’excusa que no volia que les cinc comunitats en les quals tenia vicepresidents i consellers acollissin els menors immigrants que havien arribat a les Canàries i Ceuta.

Com a primera reacció, Feijóo, per mitigar el contrast amb Vox, va donar l’ordre als seus barons que es neguessin al repartiment, tot i que al mes següent, en ple agost, va dir a membres del seu equip que calia trobar una solució per als nens migrants perquè, segons va revelar la publicació del’Article 14, era una "qüestió d’Estat". Negociant amb el Govern a principis de setembre hi havia Miguel Tellado, l’home de confiança de Feijóo, quan l’extrema dreta d’Alternativa per a Alemanya va obtenir uns resultats extraordinaris en els lands de Turíngia i Saxònia. La primera setmana d’octubre, els populars van trencar abruptament les negociacions amb l’Executiu... La cirereta va arribar al novembre: Donald Trump, amb un discurs ultra en molts sentits i xenòfob, va tornar a guanyar de nou les eleccions als EUA.

Pressió gratis i bones enquestes

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

Aquests últims cinc anys, els titulars que inclouen els sintagmes "Vox posa pressió al PP", "Vox torpedina el PP" i "Vox carrega contra el PP" són una constant de l’actualitat. Deia aquest dimecres Elías Bendodo, vicesecretari dels populars, que el partit de Santiago Abascal "no és un partit per governar, és un partit per protestar". Certament, Vox ha tingut l’oportunitat de treballar per a la ciutadania en cinc governs autonòmics de coalició i n’ha sortit . El dirigent radical té així les mans lliures per continuar donant solucions fàcils a problemes greus. Li surt gratis i, a més, creix a les enquestes.

El PP, partit de govern, podria presentar-se com una formació útil que busca, negocia i pacta amb l’oponent solucions per als principals reptes dels espanyols, com la immigració, l’habitatge, la productivitat, entre altres. És el que va dir Feijóo que faria quan va agafar les regnes del Partit Popular, l’abril del 2022, i no havia patit encara, de primera mà, la pressió de Vox: va afirmar que buscaria l’"entesa" amb el PSOE per fer el millor "per a Espanya". Per ara, només ha passat una vegada, amb la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).