Les cinc diferències entre Junqueras i Godàs

Dissabte vinent se celebrarà el duel final entre la candidatura d’Oriol Junqueras i la de Xavier Godàs que decidirà qui és el nou president d’ERC. Junqueras va guanyar la primera volta, però Godàs està convençut que pot plantar-li cara en aquesta segona. Tot quedarà a mans, de nou, dels 8.030 militants del partit. Aquestes són les cinc diferències entre les candidatures que poden decantar la balança.

Estratègia política.

El nom de la candidatura de Godàs, Nova Esquerra Nacional, ja és tota una declaració de principis. La seva gran proposta per a ERC és situar-la com la pedra angular de l’"esquerra nacional" a Catalunya, és a dir, de les forces d’esquerra partidàries de l’autodeterminació de Catalunya. Això passa, primer, per recuperar el pols electoral –després de ser superats per Junts– i, després, per prioritzar un front amb altres forces d’esquerra sobiranistes com la CUP i els Comuns. En aquest sentit, ha proposat la celebració d’una Conferència de les Esquerres Sobiranistes i Independentistes el 2025 per "sumar esforços" i "alinear objectius".

Junqueras, per contra, mai ha volgut encasellar ERC com un partit estrictament de l’esquerra nacional perquè creu que li resta potència electoral. La seva idea sempre ha sigut un catch-all party (partit arreplegador) que posi més el focus a convèncer diferents estrats de la societat que el seu partit és el més idoni per resoldre els problemes, que en la pura posició ideològica. Per això, en les seves intervencions apel·la al treballador en conflictes per arribar a final de mes i al petit empresari, passant per l’autònom, el pagès, el professor o el metge. Són recurrents en el seu discurs les referències a l’ERC hegemònica de la Segona República.

La polèmica dels cartells.

On xoquen els dos projectes és en com gestionar la polèmica dels cartells difamatoris contra els germans Maragall que van sortir de dins d’ERC. Les dues candidatures han utilitzat aquesta qüestió com una arma llancívola per desgastar-se mútuament. Junqueras proposa crear una "comissió de la veritat" per investigar la qüestió i demanar perdó de manera col·lectiva. Si guanya, posarà al capdavant de la comissió l’exdiputat Joan Tardà, que estarà acompanyat de l’exconseller Carles Mundó i de l’advocada Marta Bolinches. Considera que la investigació que ha fet el responsable de Compliment –Xavier Mombiela– del partit té carències i recorda que ERC n’ha encarregat una altra. Mombiela recolza la candidatura rival.

Godàs considera que la proposta de Junqueras és un error. En forma, perquè el nom evoca les comissions que es feien per mirar d’investigar vulneracions de drets humans en dictadures. En fons, perquè considera que suposa "deslegitimar" els òrgans interns del partit que estan investigant l’assumpte: el mateix Mombiela i també la Comissió de Garanties, que s’haurà de pronunciar en última instància sobre els fets. Tot i això, ha plantejat que aquesta comissió estigui formada per persones proposades per les tres candidatures i que la presideixi Foc Nou, a més d'obrir-se a que es faci una auditoria externa sobre aquest afer si així ho considera aquest òrgan. En funció de qui guanyi, la manera d’abordar el problema serà diferent.

¿Separació partit-Govern?.

També tenen una diferència substancial quant a quin grau de separació ha de tenir el partit respecte a les institucions. Junqueras no ha amagat mai que, si algun dia li apliquen l’amnistia, li agradaria ser president d’ERC i, alhora, aspirar a ser candidat a la presidència de la Generalitat. Així va ser des que va assumir per primera vegada el lideratge d’ERC el 2011 fins que el 2018 va ser inhabilitat pel Suprem. A més, el seu número dos, la candidata a secretària general, Elisenda Alamany, li agradaria aspirar a l’alcaldia de Barcelona. Per marcar distàncies amb ells, Godàs s’ha col·locat en la posició contrària: s’ha compromès que si guanya, ni ell ni la seva número dos, Alba Camps, seran candidats "de res", sinó que se centraran en el partit.

Ajuntament de Barcelona.

Una de les primeres friccions entre candidatures va ser si ERC havia d’entrar o no en el govern de l’Ajuntament de Barcelona que lidera el socialista Jaume Collboni. Alamany va defensar que sí: "Jo vull que a Barcelona hi hagi una força independentista i d’esquerres com la nostra [en el govern]. És una etapa que vull obrir", va dir. També va afegir que hauran de ser els afiliats al partit a la ciutat els que prenguin una decisió en una consulta. Godàs és radicalment contrari a aquesta idea. "Som partidaris de no entrar en el govern de Barcelona. No veiem quin és l’incentiu. La resposta clara és no", va dir en una entrevista amb EL PERIÓDICO. Coincideixen, això sí, a sotmetre la decisió a les urnes del partit.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

Trajectòria.

Les dues candidatures compaginen continuïtat i renovació, tot i que discuteixin sobre qui és més renovador o més continuista. Prova d’això és que les dues inclouen en llocs destacats dirigents de l’executiva actual. No obstant, la gran diferència està en el líder. Junqueras ha encapçalat ERC 13 anys. La va treure del pou, la va portar a dalt de tot i no va poder evitar que tornés a descendir. És un dirigent consolidat i reconeixible que ha sigut durant més d’una dècada el gran emblema d’Esquerra, però, alhora, també s’ha desgastat per una llarga trajectòria en una època política turbulenta. Godàs, en canvi, és un nouvingut a la primera línia. Va ser alcalde i alt càrrec de la Generalitat, però no ha jugat en les grans lligues. Encarna l’aire fresc que transmet la novetat, però també la incògnita sobre la consistència del seu perfil.