Ramon Espadaler: "La justícia és reticenta l’ús del català"

El PSC és un partit socialdemòcrata, situat a l’esquerra del centre de l’arc parlamentari, però, en aquests moments, hi ha antics votants de CiU que es poden identificar molt amb aquest projecte polític, molt particularment amb la persona i la manera de fer del president.

Amb motiu dels 50 anys de la fundació de Convergència, s’ha obert el debat sobre si va ser un error dissoldre el partit. ¿Vostè què n’opina?

És un partit en què no he militat i jo vaig tenir la desgràcia de tancar un partit històric, Unió Democràtica de Catalunya, i, per tant, les decisions corresponen a cada partit en concret. Entenc que hi hagi aquest debat, però jo no hi interferiré.

¿Quina incidència política té Units per Avançar dins del Govern d’Illa?

[Amb el PSC] Tenim visions que no són exactament idèntiques. Nosaltres omplim un espai més a la dreta del PSC i hi ha temes que per a nosaltres són molt rellevants, com el model d’escola catalana, la pública i la concertada. Complementem uns valors que el president comparteix, ja que ell es defineix com a socialdemòcrata i humanista cristià. Som una força política que, en terminologia europea, ens enquadrem en la democràcia cristiana.

La llei d’amnistia està aprovada, però no s’ha aplicat als principals líders de l’1-O. Està en mans dels jutges, però els independentistes demanen als governs que moguin fitxa. ¿Què hi pot fer vostè des del seu Departament?

Ha fet qui podia fer, que és legislador a instàncies de qui va portar la llei al Parlament amb una voluntat política clara i valenta. Em sembla un exercici de coratge polític i una aposta molt honesta per la reconciliació. La pilota és ara a la teulada de la justícia, que ha d’interpretar la llei seguint la voluntat del legislador. Demanem celeritat, que s’acati i compleixi.

Hi ha un altre front judicial que afecta el Govern. ¿Creu que Pedro Sánchez pot aguantar fins al 2027 tenint en compte els casos de presumpta corrupció?

Quan el president manifesta la voluntat d’esgotar el mandat, és que té la certesa i la voluntat de fer-ho. Sobre l’altra qüestió, crec que hi ha un evident interès polític a utilitzar qualsevol cosa per enderrocar-lo amb formes d’una duresa tremenda, arribant a l’extrem de posar en qüestió la Comissió Europea en un moment que Europa necessita més cohesió.

¿Quines són les seves prioritats pressupostàries?

Som un departament fortament inversor perquè tenim les infraestructures judicials i les penitenciàries. Aquí hi ha una demanda nítida. D’altres són també dignificar el torn d’ofici i recuperar les beques per estudiar la carrera judicial.

L’hem vist defensar davant els jutges que s’han de comprometre més amb l’ús del català en l’àmbit judicial. ¿Diria que encara hi ha massa reticències?

Sí, hi ha reticències en l’ús del català. Està molt per sota del que seria exigible. És un dret poder dirigir-se en català en l’àmbit de la justícia. És una bona notícia que l’última llei que es va publicar al BOE sobre l’accés a la justícia garanteixi per primera vegada en la legislació espanyola que qualsevol es pugui dirigir en la llengua pròpia a tribunals de fora de Catalunya.

¿Quin pla té el Govern per revertir aquest baix ús del català?

Les beques per garantir que la carrera judicial sigui accessible per a persones que no tindrien capacitat econòmica i també busquen l’augment del català, i la tecnologia faciliten les traduccions. És un dèficit que cal combatre.

El Govern aprovarà dimarts la llei de memòria democràtica. ¿Faran modificacions?

No es modificarà ni una coma, perquè allargaria la tramitació per part del Govern. És una llei que havia superat les esmenes i el tràmit de compareixences, però que, lamentablement, va decaure perquè es va acabar la legislatura.

¿Està d’acord, llavors, amb aquells dos anys per retirar la simbologia franquista, monument de Tortosa inclòs?

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

Això serà objecte de debat segur, però em sembla que són passos en la direcció correcta d’una normalitat que hauria d’arribar.

¿Com pensa aconseguir que la Via Laietana es converteixi en un espai de memòria?

Només és possible si hi ha un acord entre Govern, Generalitat i Ajuntament de Barcelona; si no, serà altament improbable. És un espai trist per a molta gent que s’ha de resignificar i cal dir si és compatible o no amb l’ús policial.